Una empresa de repartiment dona als treballadors un mapa amb fonts públiques en comptes d’aigua

Els treballadors del sector del repartiment de paqueteria i menjar a domicili són dels més exposats a les onades de calor. Moltes hores treballant a la intempèrie, pics de treball en hores d’elevades temperatures –el migdia, hora d’entregar dinars– i exercici físic per desplaçar-se –una part important del sector opera amb bicicleta–. La contínua exposició al sol provoca, sovint, cremades i insolacions. Fonts consultades de CGT al comitè d’empresa de Stuart a Barcelona expliquen que la companyia no els ha facilitat crema protectora ni roba especialment habilitada per cobrir alhora que transpirar. EL PERIÓDICO ha intentat contactar amb la companyia per obtenir la seva versió dels fets, sense obtenir resposta.

Si bé totes les empreses tenen l’obligació d’adoptar mesures preventives per minimitzar els efectes de la calor sobre els seus treballadors, algunes són més ambicioses que d’altres. Les flotes d’assalariats de Glovo que cobreixen el servei de la divisió de supermercats reben aigua, roba adequada a la calor i tenen descansos estipulats entre comanda i comanda. 

Segons expliquen tant fonts de Glovo consultades com de CCOO, amb presència en el comitè d’empresa, els encarregats han rebut formació específica i tenen un protocol quan l’Aemet activa les seves alertes, pel qual redoblen la vigilància per si es produeixen marejos o algun símptoma d’insolació. També augmenten les dosis de pastilles isotòniques que entreguen als repartidors. Aquestes pastilles, barrejades amb aigua, són una beguda altament hidratant per compensar l’esforç físic de repartir en bicicleta.

Just Eat, per la seva banda, afirma tenir un protocol amb «les mesures necessàries per cuidar-se dels repartidors davant les altes temperatures». No obstant, a preguntes d’EL PERIÓDICO, declinen concretar si això es tradueix en pauses, hidratació a càrrec de l’empresa o descansos cada cert temps. 

Els autònoms, angle mort en la prevenció

Milers de missatgers circulen per les principals ciutats d’Espanya a tota hora transportant tota mena de paquets. No obstant, dins d’aquesta amalgama de motxilles variades hi ha ‘classes’ i ‘classes’ quant a drets laborals. El gruix del sector, accentuat després de la retirada d’empreses com Gorilas i Getir –aquesta en procés de sortir d’Espanya– i la involució d’Uber Eats, són treballadors autònoms, malgrat la ‘llei Rider’, que porta gairebé dos anys en vigor i no ha aconseguit laboralitzar el sector.

Notícies relacionades

L’ONU confirma que la setmana passada es va trencar el rècord global de calor

Temps a Barcelona i Catalunya: la DANA causa pluges intenses a Tarragona, en directe

«Per a ells és el salvatge oest», defineix una font sindical consultada. Mentre tota companyia té l’obligació de comptar amb un pla de prevenció de riscos laborals que avaluï les particularitats concretes de l’activitat i minimitzi riscos per als seus empleats, els treballadors per compte propi manquen de tota aquesta cobertura. Milers de ‘riders’ de Glovo o Uber Eats, per exemple, reparteixen per a les plataformes esmentades però formalment no els vincula cap llaç laboral amb les ‘apps’. Aquest fet deixa en mans dels mateixos repartidors procurar-se les mesures de prevenció. És a dir, si un ‘rider’ autònom pateix una insolació durant una entrega, les plataformes digitals no en tenen cap responsabilitat.

 «Glovo amb els assalariats es porta bé, tenen bones condicions», reconeix un ‘rider’ d’una empresa de la competència. Però no amb els autònoms, als quals, com Uber, assigna comandes però es desresponsabilitza de la resta. Des de Glovo puntualitzen que els repartidors disposen d’«una pòlissa d’assegurança totalment gratuïta que els cobreix en cas de qualsevol incidència o accident». La falta de prevenció de riscos laborals és com les vacances pagades, la cobertura de baixes mèdiques davant accidents de feina o costejar el telèfon mòbil o el vehicle: va a càrrec de l’autònom. Als autònoms, literalment, ni aigua.