L’OCDE insta el Govern a ser més restrictiu amb l’ús del contracte fix discontinu

L’OCDE ha lloat la recent resistència del mercat de treball espanyol, que malgrat la crisi de preus i la incertesa derivada de 500 dies de guerra a Ucraïna ha aconseguit mantenir ritmes de creixements de l’ocupació sense precedents. En quantitat i en qualitat. Els analistes de l’organisme internacional han lloat la capacitat de la reforma laboral pactada entre el Govern central, la patronal i els sindicats de contribuir a «millorar la qualitat de l’ocupació a Espanya». No obstant això, l’OCDE també dubta de la capacitat dels nous contractes fixos discontinus –la figura estrella promocionada amb la reforma– de garantir una seguretat laboral als empleats sota aquesta fórmula. «Pot ser necessària una supervisió contínua i una regulació potencialment més estricta per garantir nous avanços», apunten.

Un de cada tres contractes indefinits firmats a Espanya des de l'entrada en vigor de la reforma laboral –1 de gener del 2022– ha estat un fix discontinu. En any i mig s’han firmat més de 2,5 milions d’aquests contractes d’ocupació intermitent, una fórmula que era anecdòtica fins ara. Tenir un contracte fix discontinu suposa estar contractat uns mesos a l’any i d’altres de baixa a la Seguretat Social. 

Una fórmula habitual en l’hostaleria, per exemple, és que hi hagi part de la plantilla que és donada d’alta per treballar els tres mesos d’estiu i unes setmanes per Nadal. Això deixa el treballador la resta de l’any sense sou, però amb la garantia que tornarà a ser cridat. Si no és així, l’empresa té l’obligació d'acomiadar-lo i pagar-li una indemnització. 

Per augmentar la «seguretat laboral» a què fa referència l’OCDE, sense donar-ne més detalls, l’Executiu central podria augmentar les indemnitzacions per cessament per a aquest col·lectiu, cosa que desincentivaria les empreses a prescindir-ne. També reforçar les garanties que si augmenta la feina acudirà a un fix discontinu en comptes de fer un nou contracte temporal. O obligar les empreses a oferir un temps mínim d’ocupació a l’any, tal com ja recullen alguns convenis col·lectius, entre altres opcions. Actualment la vigilància del correcte ús del fix discontinu i que aquest no oculti relacions laborals fraudulentes és una de les prioritats de la Inspecció de Treball.

Tènue reducció de l’atur aquest 2023

Aquest mateix mercat laboral comença a evidenciar senyals d’esgotament i, igual com el creixement econòmic per a la segona part de l'any, es refreda. Això provocarà que la taxa d’atur a Espanya es mantingui a la baixa, però que la seva reducció sigui tènue. Segons les estimacions de l’OCDE, l’atur baixarà del 12,9% amb el qual va tancar el 2022 –segons dades de l’INE– al 12,6% el 2023. 

Les elevades taxes d’atur són un llast històric de l’economia espanyola. Fins al punt que, després d’un cicle expansiu de gairebé tres anys consecutius de creixement sense precedents de l’ocupació, Espanya continua ostentant una de les taxes d’atur més altes de la Unió Europea. L’OCDE estima que acabarà l’any en el 12,6%, quan la mitjana dels 38 estats analitzats és de prop del 5%.  

Les empreses han d’apujar salaris

Si el 2022 va ser un ‘annus horribilis’ per a la butxaca de la majoria dels espanyols, aquest 2023 es planteja com a menys lesiu. En el primer trimestre de l’any la pèrdua dels salaris reals, és a dir, descomptant-ne l’efecte inflació, va ser de l’1,2%, tres vegades menys que en el conjunt de l’OCDE (-3,8%). Això no és perquè a Espanya els salaris estiguin pujant molt més que en altres països, sinó perquè els preus són més moderats. Per exemple, la inflació a Espanya és actualment la més baixa de tota l’eurozona. 

Notícies relacionades

L’OCDE millora la seva previsió de creixement d’Espanya aquest any al 2,1%

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En ple debat sobre si la crisi de preus s’ha vist agreujada o no pels excessius marges de beneficis registrats per les empreses, l’OCDE considera que, en termes globals, «l’evidència suggereix que hi ha espai perquè els guanys absorbeixin augments addicionals en els salaris, almenys per als treballadors amb salaris baixos». És a dir, que la majoria de companyies té matalàs per apujar sous sense haver d’apujar per a això els preus dels seus productes. 

No obstant això, lOCDE també alerta que «serà important vigilar la dinàmica salarial en els propers anys per identificar qualsevol indici d’una espiral de preus i salaris». En aquesta mateixa línia s’ha manifestat recentment la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, que va instar les companyies a apujar salaris però no així els preus per evitar els temuts efectes de segona ronda.