¿Què pot passar amb les hipoteques a l’IRPH? Tres claus de la sentència de la justícia europea

L’IRPH va ser un índex oficial, avui en desús, elaborat pel Banc d’Espanya, i el segon més utilitzat, després de l’euríbor, en les hipoteques a interès variable. Per calcular-lo es feia una mitjana de l’interès cobrat per les entitats, incloent-hi les despeses en préstecs a més de tres anys. Gairebé sempre ha sigut superior a l’euríbor. És més beneficiós per a les entitats bancàries i en la majoria dels casos negatiu per al client. Fins a l’1 de novembre del 2013 van conviure tres tipus d’IRPH. A partir de llavors, dos (l’IRPH bancs i l’IRPH caixes d’estalvi) van deixar de publicar-se segons s’establia en l’Ordre EHA/2899/2011, del 28 d’octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris. Només es va mantenir l’IRPH del conjunt d’entitats. El Banc d’Espanya el publica amb el nom de «tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys per a l’adquisició de vivenda lliure». Al maig estava en el 3,967% i l’euríbor, en el 3,862% el mateix mes.

No es tracta d’una referència hipotecària il·legal, però ha sigut generalment més alt que l’euríbor. La polèmica sobre aquest índex va començar cap al 2013, quan l’euríbor va començar a baixar fins a caure a nivells negatius. Però la qüestió essencial és el procediment seguit pels bancs al vendre’l. En aquest sentit s’ha posat en dubte la seva transparència. La demanda d’un client contra Bankia el 2018 per una hipoteca de 132.222,66 euros concedida el 2001 amb un tipus d’interès d’IRPH de més de 0,25 punts, amb un préstec que es va encarir entre 18.000 i 21.000 euros, va portar el jutjat de primera instància de Barcelona a elevar una qüestió prejudicial perquè l’alt tribunal europeu analitzés si es va comercialitzar amb la deguda transparència. L’any passat, el Tribunal Suprem va avalar aquesta referència, malgrat admetre que no era transparent. és a dir, retret sense penalització. Anteriorment, la justícia europea havia insistit en la falta de transparència de l’IRPH. Després de la sentència del Suprem, el jutjat de primera instància de Palma va elevar una altra qüestió prejudicial davant el TJUE.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Durant anys, els bancs van explicar als clients que l’IRPH era més segur que l’euríbor perquè variava menys d’un mes a l’altre. Però moltes van deixar d’explicar com es calcula i que gairebé sempre cotitzaria més alt que l’euríbor. És a dir, que hi va haver persones que van contractar un préstec lligat a l’IRPH sense saber què estaven contractant i que els sortiria més car. Si la justícia europea decideix a favor dels consumidors es tornaria a obrir la porta a reclamar per part dels afectats per aquest índex en els casos que els bancs, al comercialitzar aquestes hipoteques, no complissin el que estipula la circular. En cas contrari, les opcions de poder-ho fer es redueixen. Des de fa anys, els jutjats de primera instància han donat la raó als consumidors, al considerar que per ser transparent, el contracte ha d’incloure explicacions detallades com comparacions amb altres índexs, evolució històrica i previsions sobre la seva evolució, però el Tribunal Suprem i després el TJUE van limitar molt aquests requisits.

Hi ha molt poques xifres actuals sobre aquesta matèria i la majoria de bancs s’afanyen a afirmar que suposa un pes residual en la seva cartera hipotecària, en molts casos heretada de les antigues caixes. El 2019 es calculava que els afectats podrien ser al voltant d’1 milió de clients i l’exposició de la banca, d’uns 18.000 millons d’euros. Les diferents entitats van comunicar llavors la seva exposició a aquest tipus de préstecs. CaixaBank encapçalava la llista amb 6.446 milions d’euros, seguida del Banc de Santander (4.300 milions d’euros, majoritàriament procedents del Banc Popular, que va absorbir); el BBVA (3.100 milions d’euros), Bankia (1.600 milions d’euros), Banc Sabadell (831 milions d’euros), Liberbank (209 milions d’euros, dels quals 99,5 milions són atorgats a treballadors del banc) i Unicaja (200 milions d’euros). Kutxabank va admetre una exposició a l’IRPH de 727 milions d’euros. Bankinter, per la seva banda, va assegurar que no havia comercialitzat cap hipoteca referenciada a aquest índex. Algunes de les entitats ratifiquen aquestes xifres que es van donar fa tres anys.