El Suprem declara estafa agreujada les ofertes de treball falses, perquè és un bé de primera necessitat

El Tribunal Suprem declara en una sentència que les ofertes de treball falses són contitutivas d’un delicte agreujat d’esfafa, perquè l’ocupació és un bé de primera seguretat. Ho ha fet al confirmar la condemna imposada per l’Audiència Provincial d’Àlaba a un empresari a sis anys i mig de presó per un delicte contra els drets laboral en concurs amb un d’estafa.

El condemnat va simular haver creat una cooperativa de transport i va oferir l’any 2010 en plena crisi econòmica feina a transportistes que ho necessitaven vulnerant les condicions mínimes de vida professional dels treballadors, concretament els seus drets socials. Va contactar amb nombroses persones que es trobaven buscant feina a l’estar en una situació d’atur, i després d’aquesta primera presa de contacte, concertava una entrevista amb els mateixos en la qual els assegurava que podrien entrar a formar part com a socis en la cooperativa de treball.

Pactava de forma verbal amb els diferents treballadors un sou o avançament d’una quantitat que rondava els 1.800 euros al mes, del qual descomptarien les quotes de les Seguretat Social que serien a càrrec de l’empresa. Els treballadors únicament firmaven la sol·licitud d’incorporació en la cooperativa i la sol·licitud d’alta en el règim d’autònoms de la Seguretat Social, i molts d’ells desconeixien que no eren treballadors per compte d’altri. Totes aquestes condicions eren acceptades pels treballadors a causa de la seva situació de necessitat econòmica a l’estar a l’atur. 

Després no s’abonaven les quotes a la Seguretat Social per l’empresa malgrat haver-se pactat i amb condicions laborals diferents de les pactades amb percepció de remuneració diferent de la pactada, o cap. Molts dels transportistes es van veure perjudicats perquè no van rebre les aportacions que van fer inicialment i, a més, econòmicament els va ser perjudicial el temps que van passar en la cooperativa per haver de fer front a diverses despeses (combustible, lloguer de vehicles...), i perquè, al no estar cotitzant degudament a la Seguretat Social, se’ls va produir un dany en els seus drets socials.

Aturats de llarga durada

La sentència expressa que la «imposició» de les condicions perjudicials per als denunciants es produïa per les dues vies possibles, mitjançant l’engany i per la situació d’abús de necessitat davant la imperiosa necessitat que tenien de treballar, ja que la majoria d’ells venien de situacions d’atur de més o menys llarga durada i necessitaven treballar, molts d’ells amb edats que, en el mercat laboral, impliquen una gran dificultat per trobar un lloc de treball.

Notícies relacionades

El Suprem declara que les assignacions del Parlament Europeu no estan exemptes d’IRPF

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

D’aquesta manera, la cooperativa va ser creada amb la finalitat d’obtenir mà d’obra barata, que no socis, i, a més, mitjançant engany, ja que el recurrent va fer creure molts dels treballadors que estaven firmant un contracte laboral i, en tots els casos, aprofitant-se de la precària situació econòmica en la qual es trobaven totes les persones que van contractar amb ell. Tot això, va suposar privar els que realment no eren socis del recurrent, sinó treballadors per compte d’altri, dels drets laborals que, com a tals treballadors, tenen reconeguts en el conveni col·lectiu aplicable i a l’Estatut dels Treballadors, així com dels seus drets de seguretat social, ja que no van ser donats d’alta en el règim que els corresponia, el General, sinó en l’Especial d’Autònoms.

Per això el Suprem assenyala que «va existir un dol reduplicat». Existeix un engany per a la imposició de condicions laborals i de seguretat social als treballadors vulneradores absolutament dels seus drets, i, també, existeix un engany bastant, per mitjà de falses creences o aparences de contractació real, traslladar als treballadors que realitzaven una activitat laboral en el marc d’alienitat causant-los un perjudici evident, tant en la dedicació laboral que exercien com en el perjudici patrimonial constatat.