Fons europeus

La Generalitat denuncia el bloqueig de 800 milions dels Next Generation per la burocràcia i una ordre ministerial

La Generalitat denuncia el bloqueig de 800 milions dels Next Generation per la burocràcia i una ordre ministerial

Foment del Treball

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

La burocràcia, la baixa modernització dels sistemes informàtics i una ordre ministerial tenen bloquejats uns 800 milions dels fons Next Generation que corresponen a Catalunya. Així ho va denunciar la Conselleria d’Economia i Hisenda fa unes setmanes i així ho ha tornat a fer aquest divendres, aquesta vegada davant els empresaris del cercle de Foment del Treball. La consellera Natàlia Mas i dos altres titulars més del seu departament estaven convocats per analitzar el desplegament d’aquests fons en la comunitat, i, entre altres coses, han assenyalat aquest i altres retards que amenacen projectes tan clau com la planta de preproducció de xips de Cerdanyola.

De moment, el problema més immediat és l’Ordre Ministerial 55 que, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a principis d’any, obliga totes les administracions a fer una comprovació dels riscos de conflicte d’interessos abans de resoldre qualsevol licitació. «Per un tema administratiu, això té bloquejats molts processos de la Generalitat ara mateix», ha assegurat el director general de fons europeus i ajudes d’estat del departament d’Economia i Hisenda, Aleix Cubells. «És un dels elements que està frenant molt el ritme de resolució», ha admès, advertint que això es notarà sobretot en els pròxims mesos.

Però aquesta pèrdua de ritme no és l’únic que preocupa la Generalitat. En el seu discurs, el secretari d’assumptes econòmics i fons europeus d’aquest mateix departament, Miquel Puig, ha criticat que al no disposar del comandament de la distribució d’aquests fons, hi ha múltiples projectes que consideren essencials als quals no estan veient encaix tal com s’estan plantejant els Perte (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica).

Ha esmentat un projecte sobre el Banc de Sang i Teixits, un altre de relacionat amb la neurociència, però també la planta de preproducció de xips de Cerdanyola, un projecte que va presentar el president Pere Aragonès en la Reunió del Cercle d’Economia i que suposa una inversió de 300 milions d’euros i la creació de 200 llocs de treball.

Planta de xips a Cerdanyola

«No estem trobant l’encaix d’aquest projecte en aquesta miríada de convocatòries dels fons Next Generation i l’avanç de la convocatòria electoral també ha perjudicat en les nostres relacions amb el Govern per aconseguir finançament», ha llançat Puig, just després de presentar-lo com un projecte crític que permetrà a Catalunya tenir un paper important dins de l’estratègia de la Unió Europea de disposar de punts de producció de petites tirades de xips (per fer proves de disseny) a part de grans fàbriques.

Fonts implicades en el projecte asseguren que la planta no està en risc, que el procés segueix el seu curs, i que, si bé és cert que sense fons públics no es construirà, no hi ha res que faci dubtar de la seva arribada, tot i que estigui assumit que el procés serà lent.

Notícies relacionades

Puig ha concretat que dels 12.250 milions d’euros que pretén repartir el Govern a través del Perte dels xips, per ara només hi ha convocatòries per valor de 60 milions d’euros. «És cert que s’han aprovat altres coses que fan que immediatament aquesta xifra passi a algun centenar, però no més», ha destacat el secretari. «És evident que aquí hi ha un gran decalatge (genèric en tots els Pertes però especialment en el Perte xip) entre la disponibilitat de recursos, que han de ser assignats molt ràpidament, i els projectes que hi ha», ha lamentat.

«Creiem que els fons Next Generation estan permetent que la Catalunya que emergeixi sigui una Catalunya transformada, més productiva i més resilient –ha conclòs el secretari–. Però també pensem que estem tenint moltes dificultats perquè altres peces que farien Catalunya [encara] més productiva i resilient acabin bé».