L’Estat ha de pagar la pensió per incapacitat a un empleat tot i que pugui teletreballar

Els magistrats consideren que aquesta interpretació vulnera el principi de voluntarietat sobre el qual es basa la llei de treball a distància. I és que ni empresa ni treballador poden unilateralment imposar l’exercici de les seves funcions des del seu domicili, ja que ha de ser sempre acordat entre les dues parts. Així ho recull una sentència datada el 10 de maig del 2023 i que el vicedegà de docència de la UOC, Ignasi Beltran, recull al seu blog especialitzat en dret laboral. 

La demandant treballava en l’àmbit de l’Administració de Justícia, en la categoria d’administrativa. Des de fa anys pateix una fòbia als espais oberts i, sobretot, a viatjar en transport públic. Aquesta fòbia és fruit de la seva experiència en els atemptats de l’11-M de Madrid, el 2004. Ella va ser una de les víctimes no mortals que anava en un dels trens on es van accionar explosius i que es va saldar amb un total de 192 morts.

Des d’aleshores pateix una lesió acústica i la incapacitat de viatjar en transport públic o conduir. I l’esclat de la pandèmia agreuja encara més aquesta malaltia, tot i que no és incompatible amb tenir un dia a dia funcional a casa i cuidar-se de les seves dues filles menors, de 10 i 13 anys. 

Els serveis públics de salut li diagnostiquen un trastorn d’ansietat, li recepten tractament farmacològic i li avalen una incapacitat permanent. És a dir, no és apta per treballar i l’Estat li ha d’abonar una pensió per a la seva subsistència. 

No obstant, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) no ho considera així i porta la seva incapacitat permanent als jutjats, on un magistrat de primera instància li dona la raó. El seu argument és que la treballadora està incapacitada per desplaçar-se, però no per realitzar unes funcions que pot realitzar des de casa seva. En conseqüència, li retira la paga i insta l’Administració de Justícia que li habiliti les eines necessàries per treballar des del seu domicili.

El teletreballador ha de poder elegir

La treballadora impugna la resolució judicial i eleva la causa al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). La normativa espanyola contempla l’obligació per a les empreses i entitats ocupadores a adaptar el lloc de treball als empleats que pateixin alguna mena de discapacitat acreditada. L’esperit de la norma és que, en la mesura possible, una malaltia no impedeixi la integració laboral d’una persona i la descarti automàticament.

«El que hem de valorar en aquest cas no és si l’Administració de Justícia pot portar a terme un ajust raonable que impliqui imposar a l’entitat ocupadora el règim de teletreball, com conclou la sentència d’instància, sinó si en general aquesta ajust és exigible a les empreses ocupadores d’una persona que té la professió d’administrativa. I en principi la solució ha de ser negativa, perquè el principi general en matèria de treball a distància és que és ‘voluntari per a la persona treballadora i per a l’ocupadora’», recull la sentència del TSJM.

Notícies relacionades

Presó per a un empresari del Prat que va boicotejar unes eleccions sindicals

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

És a dir, com que la treballadora no pot escollir entre treballar presencialment o des de casa seva, ja que està incapacitada per a la primera opció, el teletreball deixa de ser voluntari. I això perverteix el principi de la norma i justifica la incapacitat permanent de la demandant. El TSJM obre la porta en el seu raonament que qualsevol empleat continuï en actiu si pot fer-ho teletreballant, però que té dret a una pensió si així ho considera.

«Entenem que la possibilitat que una persona exerceixi les seves tasques des del seu domicili, en el context social actual, no ha d’impedir la seva qualificació com incapacitada permanent», conclouen els magistrats.