Hipoteques amb IRPH: ¿Permet la sentència de la justícia europea reclamar als tribunals?

L’IRPH és legal i avalat pel Banc d’Espanya. La manera de calcular-lo era similar a la de l’euríbor, però s’establia amb el tipus mitjà al qual les entitats col·locaven les seves hipoteques de més de tres anys, inclosos els costos. És per això que gairebé sempre s’ha situat per sobre de l’euríbor. La justícia europea, que no invalida aquesta referència, recorre a una circular de 1994 del Banc d’Espanya en la qual s’instava a aplicar un diferencial negatiu a fi d’igualar-lo amb l’euríbor. Aquesta és una informació que, segons el TJUE, s’hauria d’haver traslladat al consumidor. La qüestió és si els jutges consideren que amb una referència a les escriptures n’hi ha prou. Cada jutge haurà de decidir-ho. El Suprem ja va admetre que els contractes podien no ser transparents del tot i que això és reprotxable, però no suficient per considerar-ho abusiu, que sí que mereixeria càstig. Els bancs comercialitzaven l’IRPH com a garantia d’estabilitat davant les pujades dels tipus d’interès. Però el problema va esclatar quan el preu del diner va començar a baixar a partir del 2013, que és quan van començar les demandes al veure que l’euríbor arribava fins i tot a situar-se en valors negatius durant sis anys mentre que l’IRPH es va estabilitzar al voltant del 2%.

No hi ha xifres oficials sobre el nombre de contractes amb IRPH. No les proporciona el Banc d’Espanya ni l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE) amb aquest tipus d’índex i les diferents fonts les situen entre 300.000 i 800.000 euros. Les diferents entitats van comunicar el 2019 la seva exposició a aquest tipus de préstecs, que, en principi, es manté de manera similar. CaixaBank encapçalava la llista amb 6.446 milions d’euros i anava seguit del Banco Santander (4.300 milions d’euros, majoritàriament procedents del Banc Popular, al qual va absorbir); del BBVA (3.100 milions d’euros); de Bankia (1.600 milions d’euros); del Banc Sabadell (831 milions d’euros); del Liberbank (209 milions d’euros, dels quals 99,5 milions són atorgats a treballadors del banc) i d’Unicaja (200 milions d’euros). Kutxabank va admetre una exposició a l’IRPH de 727 milions d’euros. Bankinter, per la seva banda, va assegurar que no havia comercialitzat cap hipoteca referenciada a aquest índex. Algunes de les entitats ratifiquen aquestes xifres que es van donar fa tres anys. En total es calculaven uns 18.000 milions d’euros.

Els que tinguin hipoteques lligades a l’IRPH sense diferencial negatiu poden reclamar i afirmar que no van rebre informació transparent. Si els jutges els donen la raó, poden recuperar els diners abonats de més i els interessos legals. Comença ara una autèntica carrera de despatxos d’advocats a la recerca d’escletxes legals basades en la resolució del TJUE per guanyar als tribunals. Segons el parer dels experts, no n’hi ha prou amb les referències a les escriptures o el que posi al butlletí oficial de l’Estat (BOE), sinó que la informació ha de ser «clara i transparent». Després de l’aval de la justícia europea el 2020, el Tribunal Suprem va donar la raó als bancs i va reiterar que l’IRPH no era abusiu, tot i que els bancs no entreguessin al consumidor informació addicional. Segons Asufin, que té interposada una demanda col·lectiva perquè es consideri l’índex IRPH com a clàusula abusiva, dependrà de l’import de la hipoteca i de quan s’hagi firmat. El despatx Fuster-Fabra afirma que la sentència pot suposar la devolució total d’entre 3.600 milions d’euros, segons Barclays, i els 44.000 milions d’euros estimats per Goldman Sachs, una franja molt àmplia. Jesús Arriaga, soci director d’Arriaga Asociados, afirma que la sentència europea «brinda seguretat jurídica a més d’un milió d’afectats per aquesta clàusula abusiva, els que es trobaven en una situació d’incertesa i d’inestabilitat jurídica. El TJUE ha confirmat que els jutges espanyols han d’analitzar cas a cas el possible abús». Des de Reclamador.es entenen que «s’obre ara la porta perquè milers de consumidors puguin reclamar els cobraments abusius per part dels bancs si aquests no van complir al seu dia la normativa vigent quant a una comercialització transparent».

Als bancs impera la calma. Almenys de portes enfora. Els serveis jurídics de les entitats financeres no veuen canvis dràstics. Segons el seu parer, el dictamen del TJUE, a instàncies d’una consulta d’un Jutjat de Primera Instància de Palma de Mallorca, no menysprea la posició del Tribunal Suprem, que els és favorable. Per tot això veuen innecessari haver de fer provisions davant possibles sentències en contra arran de la decisió de la justícia europea. Un punt essencial és que el TJUE «torna a recordar que cal analitzar primer la transparència i després el possible abús». Admeten que el diferencial negatiu inclòs a la circular del Banc d’Espanya de 1994 a la qual recorre la justícia europea en aquesta sentència «és una dada pertinent per al consumidor», però entenen que el Tribunal Suprem, que ja declarava la falta de transparència però alhora afirmava que l’IRPH no era abusiu, continuarà «mantenint aquesta posició sense cap problema». Arran de tot això conclouen que l’alt tribunal confirmarà la seva doctrina «encaixant aquesta sentència del TJUE en els seus arguments perquè coincideixen en l’essencial».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"