Després d’11 anys parada
Ribera dona llum verda al desmantellament de la central nuclear de Garoña abans del 23J
Serà la primera central nuclear a tancar, tot i que ja fa 11 anys que està aturada. El Ministeri per a la Transició Ecològica dona llum verda, una setmana abans del 23J, al desmantellament de Santa María de Garoña, central que es va desconnectar de la xarxa elèctrica a finals del 2012, quan la seva propietària, Nuclenor, va decidir no continuar explotant-la. Pressupostada en 475 milions d’euros, la demolició –que va ser aprovada al maig pel Consell de Seguretat Nuclear– es preveu que acabi el 2033 i hi treballaran fins a 350 persones de manera simultània, segons ha informat el Ministeri per a la Transició Ecològica.
Situada a la vall de Tobalina (Burgos), Garoña es va inaugurar el 1971 amb una potència instal·lada de 466 megawatts (MW). El juliol del 2013 es va declarar el cessament definitiu d’explotació, però, com que no es devia a raons de seguretat nuclear o protecció radiològica, Nuclenor va presentar una sol·licitud de renovació de l’autorització el maig del 2014, que l’agost del 2017 va ser denegada pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital. En aquell moment l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) va començar els treballs preparatoris i a dissenyar el projecte de desmantellament.
«És un exemple del que en realitat no hauria de tornar a passar. Com que el senyor Mariano Rajoy va anunciar a so de bombo i platerets, en contra dels informes, que la mantindria oberta i com després van tenir un període d’incertesa molt llarg sobre si era rendible o no i quines eren les inversions que es requerien per mantenir-la oberta. Les condicions que va fixar el Consell de Seguretat Nuclear per garantir la seguretat del funcionament van ser rebutjades per l’empresa propietària i va acabar declarant-se el tancament», ha defensat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en clau electoral en una atenció a mitjans a la sortida d’un esmorzar organitzat per Nueva Economía Fórum aquest dilluns.
El Partit Popular defensa en el seu programa electoral estudiar una possible pròrroga de les centrals nuclears que es mantenen obertes, mentre que el PSOE descarta qualsevol modificació sobre el calendari de tancament ordenat entre el 2027 i el 2035 acordat amb Enresa i les companyies elèctriques propietàries de les centrals.
Dues fases
Sigui com sigui, el projecte de desmantellament de Garoña és un fet i consta de dues fases, segons ha informat el Ministeri per a la Transició Ecològica. En la primera, que inclou des de l’any vinent fins al 2026, es desmuntaran els sistemes, estructures i components de l’edifici de turbina, i s’emprendran les modificacions de sistemes i instal·lacions necessàries per a la gestió dels residus resultants. Alhora, s’evacuarà el combustible gastat des de la piscina fins al magatzem temporal individualitzat de la central.
En la segona part del procés, des del 2027 fins al 2033, i ja amb el combustible al magatzem temporal, s’abordarà la demolició final dels edificis de caràcter radiològic, i es continuaran les descontaminacions, desclassificacions i demolicions, per acabar, finalment, amb la restauració de l’emplaçament.
L’autorització del ministeri que dirigeix Teresa Ribera arriba després que el projecte se sotmetés a informació pública entre el març i l’abril del 2021 i que el Ple del Consell de Seguretat Nuclear emetés el preceptiu informe favorable el maig passat i després d’haver obtingut la Declaració d’Impacte Ambiental que estableix les condicions a les quals s’ha d’ajustar el projecte. Només falta que es transfereixi la titularitat de la central de Nuclenor a Enresa, cosa que passarà els pròxims dies, perquè puguin començar les obres sobre el terreny.
Transició justa
«Durant tots aquests anys no hi ha hagut cap inversió que permetés buscar alternatives econòmiques per a la vall de Tobalina, i per això incloem la vall en el procés de transició justa. A diferència de la resta de països, som els únics que hi hem inclòs les comarques on es tancava una central nuclear que era el nucli fonamental i el centre d’activitat econòmica més important per a la zona», ha afegit Ribera en la seva atenció als mitjans.
El 2020 l’Institut per a la Transició Justa (ITJ), que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica, va començar a treballar en els 27 municipis on s’ha identificat impacte en l’ocupació i en la renda després del tancament de la central. El maig del 2021, el MITECO, la Junta de Castella i Lleó, el Govern Basc i els municipis –per mitjà de la FEMP i AMAC– van firmar el protocol d’actuació per a l’elaboració del Conveni de Transició Justa de Garoña pel tancament de la central.
I s’han adjudicat 7,7 milions d’euros a 12 projectes municipals per reactivar la zona, amb càrrec al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Es tracta de projectes d’«índole sociosanitària, de foment del turisme, de rehabilitació d’immobles, de restauració ambiental i de gestió de biomassa», segons ha informat el departament que dirigeix Teresa Ribera, que afegeix que s’està «treballant» en una «nova convocatòria» per a aquest tipus de projectes, a més de tramitar «línies d’ajudes a empreses i petits projectes d’inversió, que es resoldran a final d’any».
