Un «error» judicial deixa un treballador que va perdre el seu nadó sense dos mesos de permís de paternitat

I si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li reconeix al treballador demandant aquest dret en abstracte, no obliga la Seguretat Social a compensar-lo les setmanes pendents per culminar les 16 obligatòries per llei. Condemnant-lo a recórrer fins al Tribunal Suprem si vol reparar aquesta fallada tècnica. 

«Arribarem fins on faci falta. La finalitat per a mi ara ja no es compleix, tot i que ens acabin donant la raó. Però la nostra idea és obrir camí per als que vinguin darrere i sí que puguin exercir aquest dret», explica a EL PERIÓDICO Ricard (nom fictici per preservar el seu anonimat).   

Els fets es remunten a finals del 2020, quan el Ricard i la seva parella van haver d’anar sobtadament a urgències per problemes amb l’embaràs d’ella, en estat avançat de gestació. Els metges li van induir el part però no van poder salvar la vida de l’infant nonat. Després del succés, la mare va sol·licitar exercir el permís per naixement de fill i fer les 16 setmanes de manera ininterrompuda. 

El seu marit, no obstant, va sol·licitar accedir al permís de manera partida –tal com contempla la llei–, primer quatre setmanes i després, després d’un parèntesi laboral, les 12 setmanes restants. No obstant, la Seguretat Social li va denegar el permís i allà va començar la via legal. 

Un dret poc conegut

La disponibilitat dels progenitors que hagi perdut el seu fill nonat al permís de paternitat és un dret recent i poc conegut que moltes parelles no exerceixen, fruit d’aquest desconeixement. Especialment els homes, al tenir-lo reconegut des de fa menys temps i donada l’escassa jurisprudència existent. La llei reconeix l’esmentat dret a qualsevol progenitor que perdi el seu nadó si aquest ha estat 180 dies al ventre matern.

El juliol del 2022 el Tribunal Suprem va dictar sentència i va negar a un pare aquest dret, si bé en la seva sentència reconeixia que es pronunciava en l’esmentat sentit a causa de l’ordenament legal existent i que veia recorregut a un canvi normatiu que permetés, en aquest sentit, equiparar a la pràctica els permisos d’homes i dones. 

No van passar ni sis mesos que el TSJC decidia en signe contrari i sí que reconeixia el dret al permís de paternitat dels treballadors que haguessin perdut el seu fill abans del part. Els magistrats llavors van considerar que negar-li el permís al pare i no a la mare «impedeix considerar que un dret conciliatori sigui reconegut a una dona davant l’home, en idèntica situació». 

El TSJC es reafirma

En el cas del Ricard i la seva dona, el TSJC es reafirma en l’esmentada sentència i considera que «no pot concloure’s sobre justificació objectiva i raonable que exclogui tal equiparació per al pare», segons l’acabada de publicar sentència a què ha tingut accés aquest mitjà. Part del seu argumentari pivota sobre el fet que, inicialment quan els permisos eren més curts, aquests estaven pensats per a la recuperació física després del part i la cura de les criatures. Però que, a l’allargar-se, transcendeixen aquestes comeses i passen a cobrir la necessitat de cures de totes les persones del nucli familiar. Aquí el TSJC incideix especialment en «l’absència de justificació objectiva del diferent tracte normatiu en el supòsit de mort fetal».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I si bé els magistrats del TSJC fan una defensa clara del dret del Ricard a accedir al mateix temps de permís remunerat que la seva parella, no obliguen l’Institut Nacional de la Seguretat Social a concedir-li les 12 setmanes no exercides per a això. Davant l’esmentat «error» judicial, aquest treballador ja està en via de recórrer al Tribunal Suprem, si bé aquest procés pot demorar-se anys fins a tenir sentència en ferm. 

Preguntat sobre si en algun moment s’ha plantejat renunciar a la via legal –amb el seu estrès, demores i costos d’advocats associats– perquè se li reconegui l’equivalent a aquelles 12 setmanes de permís, el Ricard és taxatiu. «No, la sensació de desprotecció és total, però no penso renunciar al que és meu. Per mi i pels que puguin venir darrere», insisteix.