Peatge a les autovies: del compromís a la negociació

En una entrevista a Televisió Espanyola, Sánchez ha reconegut que en el pla de recuperació s’incorporava aquesta possibilitat, però ha precisat que s’ha retirat a l’addenda que s’està negociant amb la Comissió Europea per obtenir més recursos. Aquest canvi, ha explicat, respon a una «realitat dinàmica». I és que després de superar-se la pandèmia del coronavirus, a partir de la qual es va elaborar el pla de recuperació el 2021, es va passar l’any passat a les conseqüències de la guerra per la invasió russa a Ucraïna.

Davant la pregunta concreta de si, per tant, els espanyols no pagaran més el 2024 per l’ús d’autovies, ha respost amb un «no» rotund i ha dit que, de fet, ja estan pagant 1.000 milions menys a l’haver aixecat el Govern actual els peatges de moltes autopistes, com l’AP-7 i l’AP-2.

En l’apartat C28.R4 del pla de recuperació i resiliència es preveu entre les reformes en matèria de mobilitat sostenible «crear un pagament per ús de la xarxa viària de carreteres», cosa que suposa imposar un peatge per l’ús de les autovies. És, per tant, una proposta del mateix Govern que està lligada a l’obtenció de fons europeus ‘Next Generation’, que ascendeix a 140.000 milions d’euros, dels quals la meitat són recursos a fons perdut. El pla estableix una sèrie de reformes i mesures que s’han de complir en determinats terminis per poder aconseguir els diners. El director general de Trànsit, Pere Navarro, va assegurar el dia 13: «L’any que ve, per imposició de Brussel·les, haurem de posar peatges», durant una intervenció a TV-3. Immediatament va sortir el ministeri de Transports a negar-ho i ho va atribuir a una «reflexió personal del director general de la DGT, sense informació i sense competència en el tema». La qüestió va aparèixer també en el debat cara a cara de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo el 10 de juny. Feijóo va preguntar si totes les autovies gratuïtes serien de pagament a partir del 2024 i Pedro Sánchez ho va negar dient que «no està incorporat en la llei de mobilitat». És cert que en el primer pla de recuperació sí que estava prevista aquesta mesura. Després de la proposta del Govern, Brussel·les va recomanar introduir-la en la llei de mobilitat sostenible, però no es va incloure en el projecte de llei al Congrés i a més la tramitació de la norma es va suspendre amb la convocatòria d’eleccions generals. En tot cas, el compromís estava inclòs en la documentació remesa a Brussel·les, com es pot veure en el pla de recuperació i no va ser una reclamació de la Comissió Europea, sinó un compromís de l’Executiu espanyol amb l’objectiu d’obtenir fons europeus.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Malgrat el que diu el pla de recuperació, que a més ha sigut ratificat per Brussel·les, el Govern espanyol insisteix que els peatges a les autovies no s’imposaran a partir de l’1 de gener. El president del Govern ha insistit en una entrevista a TVE en el fet que s’està negociant amb la Comissió Europea. «És veritat que en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s’incorpora aquesta possibilitat. També és cert que en la negociació que estem fent de l’addenda amb la Comissió Europea ja es retira aquesta possibilitat [...]. Hem canviat aquesta posició amb la Comissió Europea, és el que estem negociant. I a més, en el projecte de llei de mobilitat sostenible, que redactem i que presentarem a les Corts Generals en la pròxima legislatura, no s’hi incorpora», ha afirmat. L’addenda al pla de recuperació ha de permetre accedir a 7.700 milions d’euros en transferències addicionals i a 84.000 milions en préstecs. A principis d’any, el Govern va fer arribar a Brussel·les la seva renúncia a implantar el pagament per ús de les carreteres i va comunicar que no s’inclouria en la llei de mobilitat sostenible. La raó era que no es donaven les «condicions necessàries». Ni és el moment «econòmic i social» idoni, assumeixen, ni ajuda el «context polític», amb eleccions autonòmiques i municipals al maig i generals, que llavors estaven previstes a finals d’any, segons fonts del Minsiteri de Transports. La qüestió és que es tracta d’un compromís i si Brussel·les no accepta el canvi de posició, hi podria haver un bloqueig, com a mínim parcial, de la sisena entrega de fons a Espanya, que ascendirà a 8.000 milions. En tot cas, hi ha marge encara perquè aquesta entrega serà el juny de l’any que ve i el Govern que sorgeixi de les urnes diumenge tindrà encara temps per negociar sobre el tema dels peatges o el càrrec per l’ús d’autovies. Si se suprimeix aquesta mesura se n’haurà d’incloure una altra lligada al manteniment i la xarxa de carreteres.

A més de ratificar que el compromís del Govern en el pla de recuperació era incloure el peatge a les autovies a partir de l’1 de gener, la Comissió Europea ha afirmat que avaluarà aquesta mesura quan Espanya presenti la sol·licitud de pagament corresponent a aquesta fita. «La nostra entesa és que el pla espanyol es refereix a un mecanisme de pagaments per l’ús de carreteres que començarà el 2024, en línia amb el principi de ‘qui contamina paga’», va explicar Veerle Nuyts, portaveu de la Comissió Europea. La legislació, segons consta en el pla, contempla com a mínim la creació d’un mecanisme de pagament per l’ús de les carreteres de l’Estat, que començarà a funcionar a partir del 2024, d’acord amb el principi de ‘qui contamina paga’. El compliment d’aquesta fita està associat al sisè tram del pla de recuperació espanyol, que preveu 8.000 milions d’euros. Des de Brussel·les precisen que «el que està fent el Govern amb la Comissió Europea, en el marc del desenvolupament del Pla de Recuperació, és veure de quina manera abordem el manteniment de la xarxa de carreteres sense abordar-lo a través del pagament per l’ús. Un pla global que passa també per una mobilitat més sostenible, promovent altres usos i una altra mobilitat, com el transport públic i la seva gratuïtat com hem fet en aquests últims mesos», va remarcar a principis de setmana la portaveu del govern, Isabel Rodríguez, sobre la recerca de possibles alternatives.