Competència alerta de possibles «sobreinversions» en l’hidroducte BarMar perquè se’n desconeix la demanda potencial

L’hidroducte va ser anunciat pel president del Govern, Pedro Sánchez, el desembre passat a Alacant, després d’una cimera amb el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, en la qual també va participar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

Aquest corredor, que forma part d’una gran xarxa d’hidrogen que uneix la Península Ibèrica, preveu transportar uns 2 milions de tones d’hidrogen verd a partir del 2030, cosa que suposaria el 10% de la demanda total del continent en aquesta data, segons l’operador del sistema gasista, Enagás.

L’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que estableix el full de ruta energètic fins al 2030, no inclou cap estimació sobre la producció d’aquesta infraestructura per a aquesta data. El que sí que inclou és la instal·lació d’uns 11 gigawatts (GW) d’electrolitzadors (màquines per produir hidrogen) que podrien produir fins a 1,7 milions de tones en el millor dels escenaris, dels quals el consum intern anual es menjaria unes 500.000 tones. A aquests 1,2 milions d’excedents s’hi podrien sumar 750.000 tones previstes per Portugal per a l’exportació a través d’Espanya, que elevarien la capacitat de venda a l’exterior fins a 1,9 milions de tones.

En relació amb la demanda, el focus del projecte és Alemanya, amb una previsió de consum d’entre 2,7 i 3,3 milions de tones, segons la seva estratègia nacional de l’hidrogen, elaborada el 2020, i que, a finals del 2030, podria ascendir uns 3,7 milions de tones, segons la informació enviada per Alemanya a la Comissió Europea en el context de la selecció de Projectes d’Interès Comú (PCIs). D’aquest consum, 0,9 milions corresponen a producció interna i 2,6 milions correspondrien a importacions.

Debat antic

El fantasma de la sobreinversió en infraestructures de gas no és nou. El BarMar està inspirat en el MidCat, el gasoducte nonat que Espanya i França van projectar als anys 2000 però que els reguladors espanyol i francès van frenar pel baix interès comercial i l’alt cost de la infraestructura.

I és la mateixa discussió que ha posat en qüestió durant anys l’enorme quantitat de plantes de gas natural liquat (GNL) que hi ha a Espanya, amb un terç de la capacitat total d’importació de GNL d’Europa però amb una utilització molt baixa. La guerra a Ucraïna amb la invasió protagonitzada per Rússia, però, va demostrar la seva utilitat en termes de seguretat energètica.

Tota aquesta infraestructura de GNL es va construir sobre la base d’unes previsions de demanda de principis dels 2000, que apuntava a un consum creixent de gas natural que mai es va produir, segons exposen en un estudi encarregat per l’European Climate Foundation, el professor del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Banal Estañol, i el professor d’economia de l’energia a l’IFP School de París, Olivier Massol, que conclouen que el resultat va suposar una alça de les tarifes dels consumidors.

En aquest sentit, els autors de l’estudi adverteixen que, de cara al futur, la «incertesa» sobre el paper de l’hidrogen verd i del biometà hauria de servir als reguladors per «adoptar un enfocament ‘de no penediment posterior’, per exemple, donant prioritat a la inversió en infraestructura per al gas renovable dels clústers industrials».

Sumar ho descarta

Coincideix amb la filosofia de la CNMC i de l’estudi citat Sumar, partit que aspira a l’aliança amb el PSOE per reeditar el Govern de coalició. «L’H2Med ens sembla una inversió encallada (...) No creem oferta sense saber si tindrem demanda perquè, si no, continuarem fent monuments funeraris al capitalisme concessional del qual aquest país té moltíssims senyals», va afirmar el candidat de Sumar i president de la Fundació Renovables, Fernando Ferrando, dimecres passat durant un debat preelectoral organitzat per El Periódico de l’Energia.

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

«Entenem que és més intel·ligent transportar electricitat que transportar hidrogen», va afegir, abans d’afirmar que si Espanya és capaç de generar energia barata que aquesta s’aprofiti per «reverdir i reindustrialitzar l’economia». 

El Partit Popular no va incloure en el seu programa electoral l’hidroducte i el seu representant Guillermo Mariscal, present en el debat energètic citat, va preferir posar el focus a desplegar una llei d’hidrogen que «faciliti el seu desenvolupament, operació i transport» i va insistir que és una «oportunitat per reindustrialitzar Espanya i atraure inversió», més enllà d’utilitzar-ho per vendre energia a l’exterior, tot i que en el seu cas es va referir al transport d’hidrogen a través de barcos –per exemple, en forma d’amoníac– i no de tubs.