L’FMI eleva un punt, fins al 2,5%, el creixement d’Espanya per a aquest any

Nou impuls per a l’economia espanyola. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat un punt, fins al 2,5%, l’alça prevista per al producte interior brut (PIB) en l’exercici present, en l’actualització de les seves ‘Perspectives de l’economia mundial’, difoses aquest dimarts. Per a l’exercici pròxim manté una estimació del 2%, igual que en els càlculs que es van donar a conèixer l’abril passat.

La nova previsió de l’FMI supera la millora que ja va estimar el Banc d’Espanya, al situar l’alça del PIB aquest any en el 2,3%, des de l’1,6% que havia calculat el març passat, i està per sobre fins i tot del que va anticipar el mateix Govern en l’actualització del programa d’estabilitat remès el maig passat a Brussel·les, que era del 2,1%. La Comissió Europea, per la seva banda, va calcular que l’augment del PIB aquest any serà de l’1,9% el 2023 i del 2% el 2024, la qual cosa suposava també una millora respecte a les seves estimacions anteriors.

Segons l’FMI, les dades s’han revisat a l’alça atès «l’augment de la solidesa dels serveis i el turisme», que també beneficia Itàlia, amb una millora de quatre dècimes respecte a l’estimació anterior. Aquesta tendència s’ha anat consolidant en els últims mesos a través de revisions a l’alça per part de diferents organismes i serveis d’estudis. Un dels aspectes que més es destaquen és l’evolució de l’ocupació. El PIB ja va guanyar força en el primer trimestre, amb un creixement del 0,6% respecte a l’últim del 2022, una dècima més del que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) havia previst amb anterioritat (0,5%).

Caiguda a Alemanya

En canvi, per a Alemanya, la primera economia de la zona euro, l’FMI preveu una caiguda del 0,3% en el PIB per «la debilitat del producte manufacturer i la contracció econòmica en el primer trimestre del 2023». Tot això ha forçat una retallada de dues dècimes respecte a l’estimació anterior. És l’única de les grans economies de la zona de l’euro que registrarà un descens, segons aquestes previsions, que, en tot cas, apunten a una recuperació amb l’1,3% l’any que ve. Com a conseqüència d’això, el PIB de la zona euro creixerà el 0,9% aquest any, i el del 2024 guanyarà força amb un augment de l’1,5%, en tots dos casos una dècima més del que es va calcular a l’abril.

L’organisme financer internacional preveu un alentiment del creixement a escala mundial, al passar del 3,5% estimat per al 2022 al 3,0% (dues dècimes més que el que es va preveure a l’abril) el 2023 i 2024 (sense variació respecte a l’abril). Malgrat que l’estimació per a l’exercici actual és millor respecte a l’abril, «continua sent feble des d’una perspectiva històrica», diu l’informe de l’FMI. En el període 2023-2024 està molt per sota de la mitjana històrica del 2000 al 2019, que era del 3,8%. Les economies avançades es desacceleraran aquest any l’1,5%, dues dècimes més del que es va estimar a l’abril, des del 2,7% del 2022, i l’1,4% l’exercici pròxim (sense variacions). Els EUA avançaran l’1,8% aquest any, dues dècimes més del previst inicialment, però s’alentiran fins a l’1% el 2024, una dècima menys del que es va estimar a l’abril.

El cicle de pujades dels tipus d’interès iniciat primer per la Reserva Federal dels EUA, situat ja en una forquilla del 5% al 5,25% i que podria augmentar aquest dimecres, i després, pel Banc Central Europeu (BCE), que en un any ha passat del 0% al 4% i aquest dijous podria tornar a augmentar-los, «continua llastant l’activitat econòmica».

Aquesta evolució «s’està filtrant a poc a poc al sistema financer, i els bancs en les economies avançades han endurit considerablement les normes de concessió de crèdit, la qual cosa en disminueix l’oferta». Malgrat tot això, l’activitat econòmica mundial «s’ha mostrat més resilient en el primer trimestre del 2023, i el sector dels serveis va ser el que més va contribuir a aquesta resiliència».

Està previst que el nivell general d’inflació mundial descendeixi del 8,7% el 2022 al 6,8% el 2023 i 5,2% el 2024 i que la inflació subjacent (que és la més estructural a l’excloure els aliments frescos i els preus de l’energia) «disminueixi de manera més gradual», tot i que s’han revisat a l’alça els pronòstics per a la inflació el 2024.

Segons el parer dels analistes de l’FMI, el recent acord per elevar el sostre del deute dels EUA i «les fermes mesures adoptades a principis d’aquest any per les autoritats per contenir la turbulència bancària als EUA i Suïssa van reduir els riscos immediats de trastorns en el sector financer». En tot cas, «la perspectiva del creixement mundial s’inclina a la baixa» i la inflació «podria continuar sent elevada i fins i tot augmentar si es produeixen nous xocs, com els derivats d’una recrudescència de la guerra a Ucraïna i esdeveniments meteorològics extrems, que induirien una política monetària més restrictiva».

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

De fet, el fons adverteix que «la turbulència en el sector financer podria retornar a mesura que els mercats s’adapten al nou enduriment de la política per part dels bancs centrals», Al seu torn, avisen que «la recuperació de la Xina es podria desaccelerar, en part a causa dels problemes immobiliaris no resolts, que porten efectes de contagi transfronterer negatius».

Quant al comerç mundial, la previsió és que baixi d’una alça del 5,2% l’any passat al 2% en l’exercici actual per recuperar-se el 2024 amb un 3,7%, tot i que «un nivell molt inferior a la mitjana de 4,9% registrada en el període 2000-2019.