El BCE eleva un quart de punt els tipus d’interès, fins al 4,25%, com fa 15 anys

El Banc Central Europeu (BCE) manté el pols contra la inflació. L’autoritat monetària de la zona euro ha acordat un nou augment dels tipus d’interès d’un quart de punt, fins al 4,25%, el nivell més elevat en 15 anys, just en vigílies de la gran crisi financera que va començar amb la caiguda de Lehman Brothers. L’alça s’afegeix a les anteriors, que van començar el juliol de l’any passat amb alces consecutives en el preu del diner acordades per l’entitat presidida per Christine Lagarde per mirar d’aturar l’augment del nivell general de preus després de l’inici de la guerra a Ucraïna. La nova pujada dels tipus d’interès era una cosa que esperaven tots els analistes.

El punt més important per entendre aquesta política monetària és la inflació, que al juny va baixar del 6,1% al 5,5%. Però, tot i que l’encariment dels aliments frescos va ser del 9%, sis dècimes per sota de la dada del mes anterior, en els serveis, el sector de més pes en l’economia, els preus van pujar un 5,4% interanual. Tot això es manté allunyat de l’objectiu d’una inflació del 2% que persegueix el BCE. Només Espanya, de moment, s’ha situat per sota d’aquest llindar, amb l’1,9% al juny.

Lagarde ja hova avançar després de la reunió del juny, en la qual es va aprovar una pujada de 0,25 punts, fins al 4%: «¿Hem acabat, hem acabat el viatge? No, no som al destí. ¿Encara tenim terreny per cobrir? Sí. I puc anar més lluny: tret que hi hagi un canvi material al nostre escenari base, és molt probable que continuem apujant les taxes al juliol». S’havia arribat a especular amb un increment més potent, de 0,50 punts, fins al 4,5%, que seria un rècord encara més alt, equiparable al que es va establir l’octubre del 2000.

Després de la nova pujada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal dels EUA dimecres, que els ha situat en el nivell més elevat en 22 anys, amb una forquilla d’entre el 5,25% i el 5,50%, tots els ulls estaven posats en el BCE. Es tracta de veure si explica cap detall sobre el full de ruta de cara a la pròxima reunió al setembre.

Al juny, Lagarde ja va donar pistes a l’afirmar que, en cap moment s’havia discutit la possibilitat d’una pausa en la pujada com va fer l’autoritat monetària dels EUA el mes passat. En tot cas, alguns membres del BCE, entre els quals hi ha els denominats ‘falcons’, que estan més a favor de la política monetària restrictiva, van explicar que no era segur que al setembre s’hagués de produir una nova pujada i que la decisió, en tot cas, dependrà de les dades econòmiques. L’objectiu és evitar que un increment excessiu del preu del diner acabi provocant una paralització de l’economia. Això, de fet, ja es reflecteix en l’actualització de les ‘Perspectives de l’economia mundial’ del Fons Monetari Internacional (FMI), conegudes aquesta setmana, en les quals es recull un alentiment del creixement global.

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

De la decisió del BCE en depenen moltes variables, especialment l’accés al crèdit. Un dels elements que més ho pateix és l’euríbor a un any, que és la referència que es fa servir en les hipoteques d’interès variable, situades des de fa setmanes per sobre del 4%, el nivell de fa 15 anys.

Afecta no només les que estan en vigor, especialment les que es troben en el primer terç de durada, la part en la qual es carreguen més interessos, sinó l’accés a noves. Fins i tot ha començat a variar la configuració del mercat, amb recuperació de terreny per part de les hipoteques a interès variable, amb tipus més atractius, i retrocés de les de tipus fix que, el juliol de l’any passat van arribar al seu sostre, al suposar-ne gairebé tres de cada quatre de noves. En tot cas, les que guanyen més terreny són les mixtes, en les quals un primer període de 5 o 10 anys és a tipus fix i la resta, variable.