Competència obliga Naturgy a pagar 41,5 milions per manipular els preus de l’electricitat

Multa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a Naturgy per manipular el preu de l’electricitat. L’autoritat de competència nacional afirma que l’elèctrica va fer servir l’’altre’ mercat elèctric –no l’habitual subhasta diària, sinó un mercat secundari en què s’ajusten les ofertes en funció de les necessitats de la demanda final per evitar una apagada– per fer ofertes a preus «excessius i dispars» amb l’objectiu d’«incrementar els seus ingressos». L’energètica ha confirmat a EL PERIÓDICO que recorrerà la sanció de manera immediata davant l’Audiència Nacional.

A més de la sanció, i amb la finalitat de «rescabalar dels sobrecostos ocasionats» al sistema elèctric, l’organisme que dirigeix Cani Fernández imposa a Naturgy una aportació de caràcter indemnitzatori de 35,5 milions d’euros al sistema elèctric per «compensar el mal ocasionat». La quantia serà repartida entre la demanda –els consumidors– en un nombre de mesos iguals a què va durar l’actuació, que són un total de 22 mesos, segons informa la CNMC. L’organisme calcula que la companyia que dirigeix Francisco Reynés hauria obtingut un benefici d’uns 43,2 milions d’euros amb aquesta pràctica.

A grans trets, el mercat de restriccions és un mercat posterior a la subhasta diària (que és aquell en el qual se subhasta la generació elèctrica per a l’endemà en funció d’unes estimacions de demanda). Al mercat de restriccions, l’operador del sistema (Red Eléctrica) demana als diferents productors que generin més o menys electricitat en funció de la demanda final, per evitar qualsevol desequilibri que pogués derivar en una apagada elèctrica, i se’ls retribueix al preu que ofereixin. Aquest mercat és principalment utilitzat per les centrals elèctriques de gas perquè poden gestionar-ne la producció, és a dir, apagar-se i encendre’s en funció de les necessitats.

El cas que sanciona Competència se centra en un cicle combinat (central que crema gas per produir electricitat) en particular el de Sabón 3, a Galícia, en el qual Naturgy va oferir preus més alts del que es consideraria normal des del 23 de març del 2019 fins al 31 de desembre del 2020. Segons explica la CNMC, les circumstància pròpies d’aquesta zona geogràfica on s’ubica fan que «habitualment» algun grup tèrmic sigui necessari per garantir la «seguretat del sistema elèctric» i la competència allà és «reduïda». Les altres opcions eren centrals de carbó, que eren molt cares, i una altra central de cicle combinat que no estava disponible.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La central, sempre segons l’organisme independent, «aprofitava» aquesta circumstància «per incrementar les ofertes» i obtenir, així, «uns ingressos més alts». En concret, Sabón 3 va obtenir uns ingressos en aquell període d’entre 60 i 120 euros per megawatt-hora (MWh), malgrat que la seva participació en el mercat diari és «molt reduïda en comparació amb la de la resta de centrals del mateix tipus». En concret, només el 92,6% dels seus ingressos ve a través de la participació en restriccions tècniques, mentre que la taxa de la resta de centrals d’aquesta mena és d’una mitjana del 15,8%. I només el 7,4% dels seus ingressos han provingut del mercat diari, mentre que la resta de cicles combinats té de mitjana un 84,2%.

En les al·legacions, Naturgy defensa que el preu de les ofertes respon, entre altres extrems, «als seus costos totals» i afegeix que «no hi ha cap normativa d’aplicació, ni una guia determinada de com construir aquesta oferta o que indiqui quins elements ha de tenir en compte l’oferent per confeccionar-la». Les centrals elèctriques de gas defensen que aquest procés d’encesa i aturada és molt car i comporta uns costos de manteniment elevats, que no són capaços de recuperar. En aquest cas, Naturgy defensa que «en els últims 10 anys, la central ha obtingut un benefici brut d’explotació [Ebitda] generalment negatiu». Per això, la patronal Sedigas reclama el que es denomina un mecanisme de pagaments per capacitat, perquè a més de retribuir aquestes centrals per l’electricitat que produeixen, se’ls pagui pel simple fet d’estar disponibles per al sistema elèctric quan se les necessiti.