Catalunya és la tercera comunitat que més impostos aporta, però dècima en recursos rebuts

La conclusió és clara: «Catalunya torna a ser perjudicada per un model injust i caduc, ja que els catalans paguen molt per sobre de la mitjana i, en canvi, reben recursos per sota de la mitjana», afirma la consellera d’Economia, Natàlia Mas. Però no és l’única perquè Madrid, que és la primera, descendeix fins al lloc 11 a l’hora del repartiment. I les Balears, la segona, fins al novè.

Les xifres del 2021 reflecteixen que Catalunya va aportar en ingressos tributaris 3.153 euros per habitant, mentre que va rebre després de la liquidació 2.848 euros, que tenint en compte el cost de la vida, van ser 2.558. La mitjana d’aportació de les 15 autonomies de règim comú va ser de 2.679 euros per habitant; i la recepció de recursos, de 2.910.

La primera posició en aportació de recursos la va ocupar Madrid, amb 3.769 euros per habitant. Una vegada distribuïts els fons de la caixa comuna, aquesta comunitat va descendir al lloc número 11 en recepció de recursos, amb 2.834 euros per habitant, que es converteixen en 2.412 tenint en compte el cost de la vida i el lloc número 15, amb la qual cosa encara està més penalitzada que Catalunya.

El segon lloc en aportació va ser el de les Balears, amb 3.248 euros per habitant, que, una vegada liquidat el sistema el 2021, es va traduir en la recepció de 2.910 euros per habitant, amb la qual cosa va quedar en el novè lloc, que va baixar al desè al tenir en compte el cost de la vida (2.867 euros per habitant).

Canàries, Cantàbria i Extremadura

Les Canàries van ser la comunitat que va ocupar l’últim lloc, el 15 en aportació, amb 1.123 euros per habitant, però li van arribar després 2.818 euros per habitant, cosa que la va situar al lloc 12 en la recepció de recursos, i al vuitè lloc, amb 3.305 euros, al tenir en compte el cost de la vida.

Cantàbria va ser la comunitat que més recursos va rebre en relació amb la seva contribució, amb 3.632 euros per habitant, davant una aportació de 2.849 euros per habitant, que la va situar al cinquè lloc. Si es té en compte la inflació, es va mantenir cinquena en recursos rebuts, amb 3.572 euros per habitant. La segona en recursos rebuts va ser Extremadura, amb 3.422 euros per habitant, davant una aportació mitjana de 1.931, que la va situar en el número 14, és a dir, la penúltima. Comptant la inflació, va ser la primera en recepció de recursos, amb 4.153 euros per habitant.

El País Valencià, amb 2.561 euros per habitant en impostos, que el situen al novè lloc, va ser el que va ocupar l’últim lloc en recepció de recursos del sistema, amb 2.691 euros per habitant, que es converteixen en 2.821 si es comptabilitza el cost de la vida, cosa que el situa al lloc 12.

Redistribució i anivellament

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons l’opinió de la Conselleria d’Economia, «un any més es posa de manifest» que els mecanismes de redistribució i anivellament que utilitza el model de finançament fan que el repartiment dels recursos no sigui equitatiu. Així, mentre que Catalunya «està sistemàticament per sota de la seva aportació, altres comunitats amb una capacitat tributària molt inferior reben sempre més recursos per habitant».

El model de finançament s’hauria d’haver revisat el 2014 i el 2019, però fins ara no se n’ha produït cap actualització. I durant aquests anys, «no només no ha augmentat la disparitat en el repartiment dels recursos entre comunitats sinó que també s’ha accentuat el desequilibri entre els ingressos totals percebuts per l’Estat i els que arriben a les administracions territorials». Entre el 2012 i el 2022, els recursos de l’Estat han crescut un 88,7%, mentre que els de les autonomies, que compten amb gran part de les competències com la salut i l’educació, només ho han fet un 40,5%.