El Govern prepara retocs en l’impost als grans barcos consensuats amb el Port

El govern català prepara alguns retocs en l’impost català a les emissions dels grans barcos per adaptar-lo millor a la realitat del sector portuari després del diàleg mantingut en els últims mesos amb el sector i amb actors clau com el port de Barcelona, que avala aquests canvis.

Així ho ha explicat a EFE el president del port de Barcelona, Lluís Salvadó, que considera que «s’ha caminat molt» per millorar aquest nou impost català, mentre que fonts del departament d’Economia de la Generalitat no han detallat quins canvis s’han introduït, però han assegurat a EFE que l’impost ha generat molts i molt profunds suggeriments que l’han acabat «millorant i adequant a la realitat portuària».

Per això, el Govern està acabant de tancar junt amb el departament d’Acció Climàtica els aspectes tècnics de l’impost a fi d’aprovar-lo després de l’estiu, afegeixen.

Salvadó tampoc ha revelat les modificacions que s’estan introduint, però ha apuntat que aquest impost ha passat de tenir un enfocament inicial de tipus «fiscal» a un d’«extrafiscal», en el sentit que l’impost serveixi com a «eina d’acompanyament al sector» per ajudar-lo en la reducció de les seves emissions contaminants i per anticipar-se en aquest procés de descarbonització.

Avanços davant l’amenaça inicial

Salvadó, que al febrer va alertar que aquest impost podia provocar la deslocalització de creuers, portacontenidors o altres grans barcos per anar a altres ports on no haguessin de pagar, considera ara, després de les últimes versions d’aquesta nova normativa, que el Govern ha millorat la seva proposta.

«Davant aquella amenaça de què alertàvem a principis d’any, en aquests moments estem en un altre escenari», ha assegurat Salvadó, que ha reconegut la feina de la secretaria d’Hisenda de la Generalitat.

Segons la seva opinió, aquesta secretaria «ha aprofitat el període d’exposició pública per transformar la proposta inicial» en una que incorpora tant la visió de negoci del Port com el seu compromís mediambiental. «S’ha avançat i s’ha caminat molt i ens trobem en un escenari molt diferent», ha comentat Salvadó, que ha dit que no disposa encara de l’última versió de l’impost en què treballa el Govern.

Creuers i portacontenidors

En la versió coneguda fins ara, l’avantprojecte de llei considerava gran barco aquella embarcació amb una capacitat superior a 5.000 tones i establia un gravamen d’1 euro/Kg/NOx/PM, és a dir, de 1.000 euros per tona d’emissió, que s’incrementaria any rere any fins a arribar als 3,5 euros el 2026, el quart any d’aplicació.

En una compareixença davant el Parlament català, Salvadó, exdiputat d’ERC i exsecretari d’Hisenda, va avisar que aquest gravamen podia «trencar l’equilibri del mercat» en el cas que s’incrementés fins als 3,5 euros per kg, i va defensar un impost «raonable». «A cap activitat econòmica li agrada que li posin un impost, [...] però amb la feina feta durant aquest mig any s’està transformant en una eina que ens pot ajudar», ha assenyalat ara Salvadó.

Ha ressaltat el compromís del Port amb el medi ambient, demostrat amb inversions com el pla d’electrificació del port, i amb apostes com donar servei a barcos que funcionen amb gas natural liquat, que generen un 80% menys d’emissions de NOx, o amb decisions com traslladar el flux de creueristes des de les terminals més pròximes a la ciutat fins a 3 quilòmetres més endins, al Moll Adossat.

Amb tot, Salvadó ha assegurat que el port és responsable del 6,7% de les emissions d’aquest tipus (d’òxids de nitrogen) a Barcelona, així que al tenir a prop una població de 3,3 milions d’habitants ha «d’assumir un compromís mediambiental amb la ciutadania de l’entorn».

«El port de Barcelona vol ser referent i líder en àmbits com l’ambiental i el d’innovació», ha dit Salvadó.

Després de l’estiu

El nou impost a les emissions portuàries de grans barcos és un compromís del Govern, que va pactar aquest tribut amb En Comú Podem a mitjans de desembre, en el marc de l’acord per tirar endavant els pressupostos del 2023.

Tot i que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar el 28 de juny que l’impost s’aprovaria al juliol, finalment el Govern no hi ha arribat a temps i fonts del departament d’Economia de la Generalitat han precisat que està previst que el Govern l’aprovi després de les vacances d’estiu.

Aquestes fonts han recordat que l’objectiu de l’impost –que al principi preveia recaptar entre 9,7 milions, el primer any de posada en marxa, i 34 milions d’euros, el quart any en vigor– és gravar emissions, però que no ha tingut mai una finalitat recaptatòria, sinó d’ajudar a modificar comportaments contaminants.

Notícies relacionades

El Port de Barcelona avança en l’electrificació dels molls

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

La llei catalana de canvi climàtic aprovada el 2017 preveia que l’impost entrés en vigor el 2019, per la qual cosa està pendent des d’aleshores. Va formar part de l’acord pressupostari del 2022, que es va incomplir en aquest punt, i també de l’acord de pressupostos del 2023, però també es va incomplir el termini pactat, ja que hauria d’haver iniciat la seva etapa parlamentària entre el gener i el febrer del 2023.

Una vegada es tramiti, el govern català haurà d’aconseguir al Parlament prou consens per part dels grups perquè tiri endavant, ja que ERC governa en minoria parlamentària i una eventual suma amb els comuns tampoc resultaria en una majoria.