Antoni Cañete (Pimec): «Sense Govern no tindrem palanques per revertir el refredament de l’economia»

¿Després dels resultats del 23 de juliol va dormir més o menys tranquil?

Me’n vaig anar a dormir cansat. Vam assistir a una de les nits electorals més apassionants de les últimes dècades. Hi ha partit i encara no hi ha res decidit, ara comencen les negociacions. 

El seu reclam als partits va ser clar: que no hi hagi repetició electoral. ¿Quines conseqüències tindria?

Respecte total al que han decidit els ciutadans. I, des d’aquest respecte, reclamem que es formi Govern al més aviat possible i que sigui el més estable possible. Les inversions casen malament amb la incertesa. Un Govern en funcions no pot prendre determinades decisions i en el context actual no hi ha temps per perdre. Plantar-nos al 2024 sense Govern no és un bon escenari. 

Les últimes dades macroeconòmiques ens assenyalen un refredament, ¿no tenir Govern l’acceleraria?

La inèrcia és la que és. No tenir Govern l’accelerarà, però renunciar a tenir Govern és renunciar a les palanques per revertir aquesta inèrcia. 

¿Ha parlat ja amb els partits? ¿Amb Junts?

Sí, sense entrar en com configuren les majories, sí que els hem dit que no formar Govern seria irresponsable. Entenc que els consensos necessaris per arribar a un acord no seran fàcils. L’únic que demano és que, de cap de les parts, hi hagi posicions extremes que dificultin el diàleg i l’acord. 

Una de les seves grans ambicions és asseure’s a negociar a la mateixa taula que la CEOE i els sindicats amb el pròxim Govern. ¿Ho veu factible a curt termini?

Abans de les eleccions vam parlar amb tots els partits i tots van manifestar el seu compromís de dotar les pimes de representativitat en el diàleg social. Fins que això no passi no culminarem la transició. A més, el missatge des d’Europa és clar: els estats han de reforçar els mecanismes de participació i transparència. Governi qui governi haurà d’afrontar aquesta anomalia. 

Al setembre hi ha eleccions a la Cambra de Comerç. Vistes les dues candidatures presentades, ¿en recolza alguna?

Nosaltres demanarem el vot per als nostres socis. Sobre les candidatures, és sa que n’hi hagi dues. Una de més política [Eines de País, avalada per l’ANC] i una de més empresarial [la de l’exconseller delegat de DKV Josep Santacreu]. A nosaltres ens agradaria que a la Cambra es parlés d’economia, no de política. A partir d’aquí, donarem llibertat de vot perquè, una vegada escollit el ple de la Cambra, votin el president que considerin. 

A la Cambra van aconseguir unitat d’acció amb Foment... però no en l’acord de convenis, ¿què va fallar?

En l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) vam intentar fer un salt de qualitat a les relacions laborals a Catalunya, vam arribar a un preacord i finalment Foment no es va sentir còmode amb aquest preacord i no va continuar. Estic convençut que Foment tornarà a la taula i tindrem un nou AIC tard o d’hora. 

L’estiu passat, quan analitzàvem la tardor que vindria, vostè va dir que hi havia empreses preparant reestructuracions. Finalment l’escenari va ser millor del que s’esperava i l’ocupació va batre rècords. ¿Què ens espera aquesta tardor?

Amb els indicadors que teníem llavors tot feia pensar que tindríem una situació complicada i no ho va ser. Finalment els preus de l’energia van baixar i això va alleujar les empreses. Fins ara el consum de les famílies ha aguantat l’economia, però veiem que ja no pot continuar igual. Hi ha famílies que han passat de pagar 600 euros d’hipoteca a 1.200 euros. El cistell de consum també s’ha disparat... No parlem de catàstrofe, però, sí, de desacceleració. 

¿Els bancs centrals estan ofegant l’economia? 

Va per barris. Als Estats Units la Fed pot apujar els tipus d’interès perquè té un atur del 3% i la seva economia ho pot absorbir millor. Aquí la UE té un atur del 6%, ja és el doble. I Espanya voreja el 12%, quatre vegades més. Ningú dubta que contenir la inflació ha de ser una prioritat absoluta, perquè uns preus descontrolats no són bons per a ningú. Però el BCE hauria de ser més sensible amb els països del sud amb la seva política de tipus d’interès, ja que si continua per aquest camí pot fer-nos més mal que bé.

Aquest any s’ha parlat molt de si les empreses han tingut o no uns beneficis excessius. ¿Ha sigut així?

És molt injust i perillós dir que tots els empresaris han tingut més beneficis que mai. Les pimes no han pogut traslladar als seus preus l’encariment de les seves matèries primeres. Les grans, sí. A més, la gran distribució, en un moment en el qual la liquiditat és clau, està tardant una barbaritat a pagar als seus proveïdors. 

Abans deia que el consum ha estat aguantant l’economia, ¿i si les empreses apugen més els sous?

Les empreses hem d’apujar els sous tot el que puguem. Però per a això necessitem empreses competitives i viables. La clau està en l’equilibri. Ara mateix hi ha empreses que paguen sous que les faran tancar i estic pensant en el conveni del metall de Barcelona [un increment del 12% fins al 2024]. Un conveni que [Foment del Treball] ha firmat sense pensar en la mida de les empreses, no és el mateix la Seat que Talleres Sánchez. Necessitem una economia justa.

¿Els costa a les pimes trobar treballadors?

Necessitem millorar les nostres polítiques d’ocupació i centrar-nos més en les actives [aquelles pensades per crear ocupació] i menys en les passives [prestacions i subsidis]. Veiem amb preocupació que havent-hi feina tinguem aquests nivells d’atur [8,4% a Catalunya]. Hi ha empresaris que em diuen que no troben treballadors per a la neteja, oferint contractes indefinits.

¿Quant paguen aquests empresaris? 

Suposo que el que posa en el conveni, res fora de mercat. Quan una persona es planteja no agafar una feina perquè està cobrant un subsidi hem de fer-nos una doble pregunta. ¿Quins sous tenim i quant estem pagant de subsidi? Clarament no estem fent bé alguna cosa. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

No fa gaire vam saber el que cobra el president de la CEOE, uns 400.000 euros bruts a l’any. ¿Quant cobra el president de Pimec?  

A Pimec apliquem la lògica del bé comú i tenim mecanismes perquè l’empleat que menys cobra mai tingui un salari 12 vegades inferior al que més cobra. La quantitat exacta, per una qüestió de privacitat, no la fem pública.