L’euríbor tanca el juliol en una mitjana del 4,149%, al nivell de fa 15 anys

Com a conseqüència d’això i després que l’últim indicador del mes baixés el 4,064%, les hipoteques d’interès variable que es revisaran amb la referència del juliol registraran un nou increment. Respecte al juny, l’augment és de 14 punts bàsics, similar al registrat el mes passat, quan va passar del 3,862% de maig al 4,007%. Si es compara el nivell de juliol d’aquest any amb el mateix mes de 2022, l’augment és de 3,29 punts percentuals. A més, l’indicador continua en màxims des del novembre del 2008, quan se situava en el 4,350%.

Aquesta evolució es tradueix que una hipoteca mitjana de 141.798 euros (última dada de l’Institut Nacional d’Estadística respecte al maig) a 23 anys i un diferencial de l’1%, que fa un any pagava 640,83 euros mensuals, ara pujarà, en cas que el juliol acabi amb aquesta mitjana més el diferencial de l’1% en 870,73 euros. Això suposa 229,90 més al mes i 2.758,80 euros més a l’any. Amb aquesta eina es pot calcular per a cada cas concret.

Amb referència a la pujada, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, durant la presentació dels resultats semestrals divendres passat, va afirmar que l’euríbor anirà baixant i és un problema que «anirà a menys». Al seu torn va dir que que l’índex començarà a baixar a finals d’aquest any i va assegurar que «no és veritat» que les hipoteques hagin pujat 300 euros al mes per la pujada de tipus. Partint del perfil dels seus clients, l’entitat, que al seu dia va apostar per les hipoteques a tipus fix, l’increment en les hipoteques a tipus variable se situa entre 90 i 110 euros al mes.

Notícies relacionades

Els treballadors del Barcelona Supercomputing Center aniran a judici per reclamar sis dies d’assumptes propis

Trump sacseja el mercat i només nou valors de l’Ibex resisteixen el cop

Al juny, l’euríbor a un any va superar la mitjana del 4% per primera vegada en 15 anys. Malgrat l’escalada que suposa des de fa un any especialment per als que han de revisar els seus préstecs variables, cosa que es fa semestralment o anualment, la tendència d’aquesta referència es va moderant a mesura que s’estima que pot ser a prop el final de les pujades del preu del diner per part del BCE.

En tot cas, l’autoritat monetària de la zona euro encara no ha donat mostres clares que el final sigui a prop i no es descarta un nou augment en la reunió del BCE del mes de setembre. El fet és que l’encariment dels préstecs ha reduït la demanda de finançament nou per comprar vivendes, cosa que es reflecteix en la concessió d’hipoteques i ho recullen els resultats dels grans bancs fins al juny.