¿Com va el mercat laboral? Cinc gràfics per entendre les dades del juliol

Després d’una primavera de rècord, la creació d’ocupació dona signes de refredament. «S’acosta l’hivern», parafrasejant ‘Joc de Trons’, i sense entrar ni de bon tros en un escenari de destrucció de l’ocupació i retrocés, sí que cada vegada costa més generar nova ocupació. Si el mercat laboral fos un vehicle, aquest començaria a disminuir un parell de marxes, després d’estar pel carril de l’esquerra avançant a gran velocitat. Les dades disponibles no indiquen que vagi a frenar en sec o fer marxa enrere, si bé la segona meitat de l’any sempre és la més complicada i caldrà veure en quina xifra d’ocupats tanca l’exercici.

L’ambició del Govern era arribar als 21 milions d’afiliats a la Seguretat Social entre el juny i el juliol. No ha sigut així, si bé durant el segon trimestre es va superar l’esmentada cota, segons dades EPA. Una bona notícia seria que l’ocupació aconsegueix retenir gran part de les noves contractacions, ja que entre el gener i el juliol se n’s’han guanyat 464.350 ocupats, un rècord històric. L’objectiu ara és no deixar-se’n cap (o els menys possibles) durant la segona meitat de l’any.

Les persones arribades d’altres països estan sent una peça clau per sostenir aquest ‘boom’ de l’ocupació. I és que quatre de cada 10 nous afiliats a la Seguretat Social han nascut fora d’Espanya. El total d’afiliats d’origen forà s’ha incrementat en 236.484 persones l’últim any; xifra que s’eleva a les 626.729 si es compta des d’abans de la covid. En total hi ha 2,6 milions d’afiliats estrangers, cosa que representa un 13% del total d’afiliats.

Part venen a cobrir les vacants de llocs de treball menys qualificats, però hi ha una altra part rellevant que també ve a treballar en professions qualificades i ben pagades. Segons l’últim informe de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre el tema, un de cada tres nous llocs de treball ben remunerats l’ocupa una persona sense DNI espanyol.

L’atur continua sent l’eterna assignatura pendent per a Espanya i mentre bat rècords d’ocupats, no aconsegueix rebaixar les seves taxes d’atur al període previ a la bombolla immobiliària. Al juliol va baixar en 10.968 persones respecte al juny, fins a un total de 2,6 milions d’aturats.

¿Com hi pot haver més gent ocupada que mai però no menys atur que mai? Doncs per l’augment de la població activa i disponible per treballar. També el factor expectatives hi influeix, ja que l’atur registrat és un indicador administratiu que mesura quan la gent s’apunta al Sepe. I això sol passar per dos motius: un, té dret a cobrar una prestació. El que explica, en part, que el 67% dels aturats cobren algun tipus de prestació o subsidi, set punts més que fa un any.

En aquest sentit, molts contractes reclamen estar donat d’alta en el Sepe perquè l’empresa rebi algun tipus d’ajuda per aquesta incorporació i pot explicar el major nombre d’aturats.

Per gèneres, l’atur està baixant actualment més, en termes interanuals, entre homes (-8,3%) que entre dones (-6,4%). Si bé l’atur entre aquestes segones és més gran que entre els primers i mostra la vulnerabilitat més gran d’elles en termes laborals.

L’ocupació autònoma navega per aigües amb poc corrent, pràcticament estancades. Des del desembre passat que a Espanya pràcticament ni guanyen ni es perden autònoms, ja que es donen d’alta gairebé el mateix número dels que causen baixa. Al juliol hi va haver un saldo negatiu de 6.819 ocupats per compte propi, cosa que deixa la xifra total de 3,3 milions d’afiliats al RETA donats d’alta.

L’estiu es nota especialment en matèria d’altes i baixes i és que totes les activitats perden autònoms excepte l’hostaleria. El col·lectiu està adaptant-se a la crisi de preus i, alhora, al nou sistema de quotes, que passa a gravar els autònoms en funció dels seus rendiments nets. Caldrà veure durant la segona meitat de l’any com reacciona el col·lectiu i si part dels treballadors, al no poder aferrar-se a la quota mínima, prefereix donar-se de baixa si li venen mal dades.

Catalunya va ser la segona comunitat autònoma que més nova ocupació va aportar (10.931) en el conjunt de l’Estat, només superada per les illes Balears (12.912) i el seu impuls turístic. Aquest efecte temporada es va notar especialment a les zones d’interior, amb una Comunitat de Madrid que va perdre 18.132 ocupats.

En aquest sentit, les dades del juliol es van endinsar en la bretxa existent en matèria d’ocupació entre les dues locomotores de l’economia espanyola. Catalunya està deixant registres substancialment més positius que Madrid i aquest juliol, llastada aquesta segona per l’escàs atractiu turístic durant l’estiu, la diferència ha anat a més. La primera ha guanyat 10.931 llocs de treball i la segona n’ha perdut 18.132. Si un mira el marcador d’aquest 2023, Catalunya ha aportat 164.912 afiliats a la Seguretat Social, davant els 30.495 de Madrid.