Els salaris permeten mantenir una recaptació d’impostos de rècord

Només en l’IRPF s’ha ingressat el primer semestre gairebé 5.000 milions d’euros més que en el mateix període de l’any passat. Això, al seu torn, va permetre controlar el dèficit de l’Estat fins a situar-lo en el primer semestre en l’equivalent a l’1,71% del producte interior brut (PIB), respecte a l’1,94% d’un any enrere. També hi han contribuït l’aportació de l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, els gravàmens temporals a les companyies energètiques i als bancs, amb un import conjunt de 1.639 milions per a l’Estat.

El 2022, la recaptació total va batre el rècord de 255.463 milions, uns 23.000 milions més del que havia previst inicialment, en part per l’efecte de l’escalada de la inflació, tot i que el Govern ho va atribuir als augments en la despesa en consum, en els salaris i les pensions i en els beneficis empresarials, com a conseqüència del dinamisme creixent de l’economia. Per al 2023, la previsió és de 262.700 milions d’euros.

El llistó dels 200.000 milions es va assolir per primera vegada el 2007, l’exercici en què es va tocar sostre de creixement abans de l’esclat de la crisi financera, com el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) al capdavant; i no es va tornar a superar fins al 2018, amb 208.685 milions, amb l’executiu de Mariano Rajoy (PP) al comandament del país fins al juny d’aquell any. El 2020, l’exercici de l’esclat de la pandèmia, va tornar a baixar d’aquest nivell, amb 194.051 milions, però el va superar els exercicis següents amb el Govern de coalició de Pedro Sánchez (PSOE).

El principal element que ha impulsat la recaptació fins al juny són les retencions del treball i activitats econòmiques, amb un creixement de l’11,5% respecte al primer semestre del 2022, fins als 51.852.547 milions d’euros. L’augment més important es va donar en les administracions públiques, amb el 12,5%, fins a 15.505 milions; seguit per les grans empreses, amb l’11,1%, fins a 23.870 milions; i les pimes, amb el 9,7%, fins a 12.037 milions, segons les dades de l’Agència Tributària.

Aquesta evolució es deu «a l’augment sostingut de l’ocupació, la pujada de les retribucions mitjanes (salaris i pensions) i del tipus efectiu derivat de l’anterior», segons dedueix l’Agència Tributària al seu informe de juny. De fet, la mitjana d’augment salarial per conveni es va situar al juny en el 3,26%, si bé els nous que s’estan firmant se situen en en 4,2%, tal com reflecteixen les estadístiques del Ministeri de Treball. I també l’increment del 8,5% de les pensions contributives. Tot això contribueix a augmentar els ingressos de l’Estat.

Alhora han crescut els ingressos lligats als beneficis, tant en les empreses en què el seu titular tributa per l’IRPF (8,6%) com en les societats (24,9%). La pota més fràgil és la relacionada amb el consum, ja que els ingressos per IVA també tenen una aportació positiva, però el seu creixement és relativament baix (3,6%), en especial els últims mesos, amb 1.461 milions més que en el mateix període del 2022. Això es deu a la rebaixa dels tipus als productes alimentaris (0% en els de primera necessitat i rebaixa del 10% al 5% en els olis i les pastes) i per la comparació amb un període del 2022 amb preus alts i previ a la nova rebaixa de tipus en electricitat i gas natural.

Un quart element a remarcar és l’impacte negatiu que estan tenint les devolucions, en particular les de l’impost sobre societats (sobretot de l’exercici 2021, però també lligades a recursos) i les de l’IRPF (de l’exercici 2022). I, finalment, cal assenyalar la minoració que suposen les mesures normatives vigents que van restar fins al juny gairebé 2.800 milions als ingressos. En cas de no haver estat per aquesta variable que alenteix més de 2,5 punts l’evolució de la recaptació, els ingressos tributaris haurien registrat un augment del 6,4% durant aquest període.

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

Igual com els últims mesos, la figura que experimenta més impacte és l’IVA (-1.612 milions) com a conseqüència de la rebaixa de tipus en electricitat, gas natural, fusta i pellets, i en aliments bàsics i productes d’higiene femenina. En segon lloc, destaca l’efecte de les mesures en l’impost de societats (-784 milions) degut, principalment, a les devolucions extraordinàries, que van experimentar un elevat increment el mes de maig.

L’impacte en l’IRPF es valora en -396 milions i recull l’efecte conjunt de mesures com l’augment de la reducció general per rendiments del treball per a les rendes baixes, l’ampliació dels supòsits per aplicar la deducció per maternitat o les mesures relacionades amb els rendiments de les empreses personals.