Pacheco (CCOO): «Els salaris començaran a recuperar poder de compra aquest any»

Ricard Cugat

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco (Barcelona, 1970), considera que si el PSOE i Sumar haguessin limitat el preu dels aliments bàsics haurien aconseguit més vots el 23J. Reclama a Junts que no «defugi» la seva responsabilitat de frenar el feixisme i recolzi Pedro Sánchez. I advoca per «inundar de vivenda de protecció oficial» les ciutats per garantir-hi l’accés a tots els treballadors.

¿Després dels resultats del 23 de juliol va dormir més o menys tranquil?

Bastant més tranquil. Intranquil hauria dormit si les dretes radicalitzades d’aquest país haguessin sumat majoria absoluta. El primer objectiu de les esquerres era frenar això i ho van aconseguir. A partir d’aquí hem de plantejar un front antifeixista per tancar la porta al fet que Vox entri al Govern. Hem de demanar a tots els partits que siguin responsables, que permetin una majoria plurinacional al Congrés i que investeixin un president que lideri un Govern de coalició progressista.

Junts no ha recolzat Sánchez durant la legislatura passada, ¿per què ho hauria de fer ara?

L’independentisme català no ho posarà fàcil, però faria bé d’escoltar el que diuen els seus amics d’Euskal Herria. Junts ha de tenir molt clar que la seva prioritat hauria de ser frenar l’onada reaccionària que es distingeix per Europa. Espanya i Catalunya poden ser un dic de contenció de referència. No hi ha cap objectiu més important que aturar el feixisme i no pot defugir aquesta responsabilitat. Seria un suïcidi partidari i, sobretot, portaria el país a una situació molt, molt negra.

Vostès han firmat acords importants durant aquesta legislatura passada amb el Govern. Acords per millorar la vida de la gent. ¿Com expliquen que el PP sigui la força més votada?

Nosaltres hem pactat, com no podia ser de cap altra manera, i després s’han format majories al Congrés molt més àmplies per convertir aquests pactes en lleis. Aquestes sumes han obtingut 700.000 vots més que el PP i Vox. Les mesures han tingut un suport social

Un Govern de PP i Vox ens hauria portat a una alta conflictivitat laboral

¿El seu sindicat es jugava molt en aquestes eleccions?

Els treballadors s’hi jugaven molt. Hem aconseguit demostrar que la temporalitat no era un mal endèmic i homologar el mercat de treball espanyol al de la resta de països europeus, un fet que no s’havia aconseguit en els últims 40 anys de democràcia. També recuperar equilibris en la negociació col·lectiva, que ja s’està traduint en millors salaris i millors llocs de treball. Desconstruir tot això ens hauria portat a una alta conflictivitat. 

Si l’actual Govern aconsegueix revalidar la seva majoria, ¿què els exigiran?

Primer de tot l’Estatut del Becari, que es va quedar en un calaix del Consell de Ministres. I després ens queda culminar alguns acords vinculats als acords en pensions i en llei de famílies. També tenim pendent reestructurar, d’una manera integral, el sistema de protecció davant l’atur. I millorar la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes autonòmiques. 

Vostès defensen que el Govern espanyol ha d’intervenir els preus dels aliments i no ho ha fet.

La gent per poder exercir la seva llibertat necessita pa i sostre i per això hem de continuar actuant sobre les rendes. La inflació segueix una tendència positiva, però el cistell de consum encara surt molt car, no només per als més vulnerables, sinó també per a les classes mitjanes. El Govern ha de ser més valent i passar dels incentius fiscals al control de preus. Hi ha productes bàsics per a la ciutadania que haurien de tenir un control públic per acabar amb intermediacions especulatives. 

¿També a la vivenda?

Sí, el Govern ha de desplegar plenament i reforçar la nova llei de vivenda, que tindrà moltes resistències en les comunitats autònomes governades per la dreta, que no són poques. Tot i que no es regularà el mercat immobiliari fins que l’inundem de vivenda social protegida. És l’única manera d’abaixar preus i que la classe treballadora puguem accedir a un sostre sense haver de gastar més del 30% del nostre sou. A Barcelona un treballador necessita 40 anys per pagar una vivenda i un català hi ha de dedicar fins al 90% del salari. Intervenir aquí és clau. 

¿Si el PSOE i Sumar haguessin limitat el preu dels aliments haurien tret més vots?

¿Si el PSOE i Sumar haguessin limitat el preu dels aliments haurien tret més vots?

N’estic convençut, hauria donat moltes més certeses a molta més gent. I haurien vist que les polítiques públiques arriben a la seva realitat i els són útils. ¿Com pensarà la gent sobre si la robotització o la intel·ligència artificial els acabaran traient o no la feina i què podem fer des del públic en aquest sentit si ja no arriba a final de mes? 

Després d’un 2022 molt dur per al poder adquisitiu dels salaris, ¿començaran a recuperar-lo aquest 2023?

Sí, seguint les dades de convenis col·lectius renovats [els nous pugen al 4,2%] i d’inflació [2,3%]. No en recuperarem tot el que es va perdre el 2022, però amb els acords pactats amb la patronal sí que podem aconseguir-ho per al 2025.  

Les empreses d’aquest país necessiten patronals que facin una mica més que de ‘lobby’

A Catalunya no van aconseguir aquest acord de negociació col·lectiva amb les patronals.

Des que van pactar la seva quota de representativitat no hem sigut capaços d’arribar a cap acord bilateral. Sí a tres bandes amb el Govern català, però mai només entre aquestes i els sindicats. Els ofega. En el cas de la Pimec, per una falta de tradició, ho puc entendre, però amb Foment del Treball, des que [Josep] Sánchez Llibre ha arribat a la presidència, no ho entenc. Perquè en ple procés, en un context molt difícil, amb [Joaquim] Gay de Montellà vam arribar a acords. Jo crec que les empreses d’aquest país necessiten alguna cosa més que un ‘lobby’.

Notícies relacionades

Aquest any hem conegut el salari del president de la CEOE, uns 400.000 euros anuals, ¿quin n’és el seu?

A mi em paguen una mica menys. Ho poden consultar al portal de transparència del sindicat [46.787,4 euros bruts a l’any].