¿Per què s’ha disparat de nou el preu de l’oli d’oliva?

L’oli d’oliva verge extra va camí de convertir-se en un article de luxe. Si ja la campanya passada els preus van experimentar un fort repunt a causa de la reduïda collita, les males previsions que es manegen per a la que està a punt d’arrencar no han fet altra cosa que disparar-ne encara més la cotització fins a nivells mai vistos. La sequera i les altes temperatures propiciaran que tant a la província d’Alacant com en el conjunt d’Espanya la producció es mogui en barems molt baixos, i aquesta previsió ha resultat decisiva perquè l’oli, segons l’Asaja, costi en l’actualitat un 86% més que l’any passat, fins a situar-se al voltant dels vuit euros el litre als mateixos trulls. Aquest fet, lluny de ser una notícia positiva per al sector, no ha fet res més que generar preocupació, ja que es tem una fuga de clients cap a olis més barats. També els consumidors han posat el crit al cel, davant el que suposa una nova osca en un cistell de consum que continua disparat a causa de la inflació.

La producció estimada de l’oliverar a la província d’Alacant per a aquesta temporada vinent és d’unes 8.000 tones, cosa que suposa només un lleuger repunt amb relació a les 5.000 de la campanya de l’any passat, que va ser qualificada com la pitjor de l’última dècada amb unes pèrdues que van superar els 25 milions d’euros. 

Aquestes males perspectives coincideixen amb les de la resta d’Espanya i, de manera especial, amb les d’Andalusia, principal zona productora, on fins i tot s’espera una collita pitjor com a conseqüència de les adverses condicions climatològiques. Tenint en compte aquestes perspectives, i el fet que l’estoc d’oli ja està sota mínims a escala nacional després de la carestia viscuda l’any passat, el preu s’ha vist envoltat en una espiral alcista que ha acabat desembocant en uns nivells històrics, d’uns vuit euros el litre en origen. 

I la cosa, segons expliquen des d’Asaja Alicante, no fa pinta de quedar-se aquí, sinó més aviat al contrari. Malgrat considerar normal l’increment de preus en un escenari de baixa producció, cosa que lamenta el president d’aquesta organització, José Vicente Andreu, és que aquestes altes cotitzacions no repercuteixin com caldria en l’agricultor, en un context en què considera que les cadenes de subministrament en poden acabar resultant beneficiades. «No podem parlar d’evitar la despoblació, no podem parlar de la incorporació d’agricultors joves al camp, si no es garanteix un preu que ens permeti fer rendibles les nostres explotacions», assevera.

Costos

En aquest sentit, Andreu assenyala que Espanya, primer productor mundial d’oli d’oliva, s’enfronta a nombrosos reptes, com l’escassetat d’aigua, els baixos preus percebuts pels agricultors i l’increment dels costos fixos i variables. «I a més –emfatitza–, hem de lidiar amb la falta de reciprocitat a què ens condemna Europa per imposar-nos unes regles del joc diferents de les de tercers països».

Per la seva banda, el responsable del sector oliverer a la Unió, Julián Úbeda, ha insistit en més d’una ocasió en què l’increment dels preus no és positiu per als productors, sobre la base que està provocant un descens de les vendes en benefici d’un altre tipus d’olis més barats, i que després resultarà molt complicat recuperar aquests consumidors. També crida l’atenció sobre el fet que els productors alacantins estan en desavantatge respecte a altres zones com Andalusia, on predominen els latifundis, s’aconsegueix més productivitat i es perceben més ajudes de la PAC.

José Miguel Ferrando, responsable d’Almàssera de Millena, destaca que la collita a la província serà irregular, depenent de les zones, tot i que atribueix la pujada dels preus, fonamentalment, a la baixa producció andalusa, on els vents de ponent van cremar la major part de la floració. També reconeix que mai abans s’havien arribat a aquests nivells de cotització, que propicien que al trull s’estigui venent a 40 euros la garrafa de cinc litres. Un altre problema que s’entreveu en l’horitzó és la dificultat per trobar oli en el cas que se n’arribés a esgotar l’estoc nacional, ja que les zones productores estan situades a la conca mediterrània i a totes la collita serà molt escassa. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La pujada dels preus, en qualsevol cas, ha suscitat les crítiques per part de la Unió de Consumidors (UCE). El president de l’organització a la província, Cecilio Nieto, s’ha mostrat molt crític amb la política de pujada de preus, «perquè al final –remarca– amb això no s’aconsegueix que hi hagi més producte. Simplement es beneficia qui més recursos té i, em fa la sensació, que també els intermediaris». Per a Nieto, tot això obeeix a un defecte del sistema. Segons les seves paraules, «les pujades exagerades són immorals, i més en un context com l’actual, en el qual el cistell de consum està pels núvols. S’hauria d’arribar a un pacte, segons el qual els preus no poguessin anar més enllà del que pugen els salaris, però això no és el que està passant».

Finalment, el director de l’Associació de Supermercats del País Valencià (Asucova), Pedro Reig, destaca que la pujada dels preus de l’oli d’oliva verge ha sigut en origen, i que estan obligats a traslladar-lo. Amb tot, també ha deixat clar que, en cap cas, amb aquesta magnitud. Segons assegura, «estem intentant exercir com a dic de contenció, de manera que aquest trasllat al públic sigui tan poc abundant com es pugui».