42.000 estudiants catalans, pendents de si tindran transport gratis durant les pràctiques el curs vinent

Entre les moltes carpetes del Govern que es van quedar en un calaix després de l’avanç electoral, l’Estatut del Becari en va ser una. Una reforma pendent a què s’està posant cara d’aquell jugador de futbol que cada estiu sona per ser fitxat per un equip i no acaba arribant mai. Ja en els comicis del 2019, el PSOE el portava en el seu programa electoral i, malgrat això, els socialistes van acabar descartant l’aprovació d’un text per al qual Yolanda Díaz, la titular de Treball, tenia el beneplàcit dels sindicats. «Està molt verd», van al·legar des de la Moncloa. 

El curs 2023-2024 serà nou, administrativament parlant, per als estudiants en pràctiques. Segons dades facilitades a EL PERIÓDICO per totes les universitats públiques catalanes, en el curs passat un total de 42.802 alumnes, entre graus i màsters, van fer pràctiques.  

Una nova obligació que ja és segura –o almenys ja està en el BOE– és que a partir de gener del 2024 tots els becaris hauran de cotitzar durant les seves pràctiques, ja siguin curriculars o extracurriculars. Això implicarà un pagament a la Seguretat Social que anirà a càrrec del centre on els alumnes facin l’estada, ja sigui una empresa, una fundació o la mateixa universitat. L’Estat bonificarà al voltant del 90% de les quotes, fet que rebaixarà la factura a una aportació d’entre 10 i 15 euros mensuals per estudiant. 

¿Què passa amb el transport i el material?

El pròxim inquilí de la Moncloa haurà de decidir què fa amb aquest acord ja subscrit entre l’anterior equip del Ministeri de Treball i CCOO i UGT. Segons l’acord, els estudiants en pràctiques adquirien una sèrie de nous drets, entre els quals destaquen l’obligació per part de les empreses o centres formadors de costejar-los el transport. Ja fos mitjançant un plus monetari, ja fos proporcionant-los un abonament de transport o similar. I el mateix amb l’allotjament, si les pràctiques implicaven desplaçar-se i pernoctar fora de la residència habitual, i el material.

A més, el text també incloïa una sèrie de noves sancions per castigar les empreses o centres incomplidors. En el seu grau màxim, les multes podien arribar als 225.018 euros per als que incorreguessin en una discriminació clara i sistemàtica dels estudiants per raons d’edat, gènere, religió o capacitats. Tot i que les més freqüents serien d’entre 751 i 7.500 euros per a aquelles societats que no paguessin el transport i el material dels seus estudiants. Va ser la inclusió d’aquesta bateria de multes, entre d’altres, el que va provocar l’oposició de la patronal a la norma.

Notícies relacionades

¿Com va el mercat laboral? Cinc gràfics per entendre les dades del juliol

Antoni Cañete (Pimec): «Sense Govern no tindrem palanques per revertir el refredament de l’economia»

Si el nou Govern l’acaben formant la coalició entre el PSOE i Sumar, l’aprovació de l’Estatut del Becari té el camí encarrilat. Tot això d’acord amb els programes electorals amb què les dues formacions es van presentar als comicis. «Impulsarem l’aprovació definitiva de l’Estatut del Becari mitjançant el diàleg, l’acord i el pacte amb els agents socials», portava el PSOE en el seu. Tot i que, al marge d’aquest, els socialistes també van prometre la gratuïtat total del transport públic urbà a estudiants fins als 24 anys, així que gran part dels becaris quedarien parcialment coberts per l’esmentada via.

Si qui aconsegueix finalment armar majories és el PP, el recorregut d’aquesta norma i la materialització dels beneficis que se’n derivin per als estudiants és bastant més difús. «Desenvoluparem incentius que promoguin la participació de l’empresa en la formació», és l’única referència als estudiants en pràctiques que portava Alberto Núñez Feijóo en el seu programa electoral. I, si es repetissin els comicis per falta de majories, l’aprovació i entrada en vigor de l’Estatut del Becari sembla improbable fins, com a mínim, el curs 2024-2025.