¿Quines autonomies aporten més del que reben pel sistema de finançament?

El fet és que el model actual fa que algunes autonomies amb més capacitat tributària (més ingersos) acabin quedant molt per sota quan es fa el repartiment dels recursos. Fedea (Fundació d’Estudis d’Economia aplicada) acaba de fer una anàlisi de la liquidació del sistema el 2021, que el ministeri d’Hisenda va publicar la setmana passada. Aquesta entitat calcula el finançament definitiu del 2021 a competències homogènies i igual esforç fiscal i introdueix ajustos a les xifres oficials a fi de fer-les més comparables entre comunitats. Al seu torn construeix també indicadors de finançament augmentat en els quals s’inclouen els recursos extraordinaris transferits per l’Estat a les comunitats per fer front a la crisi de la covid, que incrementen el finançament efectiu total entorn d’un 10% però tenen un efecte mínim sobre els índexs de finançament relatiu per habitant ajustat.

Arran d’aquests càlculs només hi ha tres comunitats que aporten més del que reben. La primera a Madrid, amb un saldo negatiu, és a dir amb una aportació per sobre del que rep de 6.313 milions. Aquesta quantitat gairebé triplica la de la segona comunitat que percep menys del que aporta, que és Catalunya, amb 2.168 milions. La tercera són les Balears, amb un saldo desfavorable de 334 milions.

Les comunitats de menor renda reben recursos extres que estan per sobre dels seus ingressos tributaris, per un import de gairebé 20.000 milions d’euros. Una part d’aquests prové de l’Estat (que aporta gairebé 11.000 milions d’euros) i en part de les comunitats amb més renda per càpita (Madrid, Catalunya i les Balears) que aporten 8.815 milions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les aportacions a l’anivellament o el que es podria senominar com a solidaritat suposen entorn d’un 8% dels ingressos tributaris autonòmics a les Balears, un 9% a Catalunya i un 24% a Madrid. En el costat de les comunitats receptores, els ingressos per aquesta via superen el 20% dels ingressos tributaris homogenis en 10 casos i són particularment importants a les Canàries, on suposen més de la meitat dels ingressos totals, i a Extremadura. Entre les que són receptores netes, la Comuitat Valenciana és la comunitat en què aquests recursos suposen millor proporció dels seus ingressos totals, amb el 6,18%, segons l’anàlisi de Fedea.

Andalusia és la que més saldo net (rep més del que aporta) té, amb 4.934 milions. La segueixen les Canàries, amb 3.683 milions; Galícia, amb 2.468 milions; Castella i Lleó (1.886 milions); Extremadura (1.579 milions); Castella-la Manxa (1.512 milions); València (782 milions); Múrcia (775 milions), Astúries (673 milions); Aragó (498 milions); Cantàbria (458 milions), i La Rioja (251 milions).