Brussel·les dona per acabada la dependència de la UE dels combustibles fòssils russos

Després de dos anys de l’inici de la crisi energètica, la Comissió Europea dona per acabada la dependència de la Unió Europea als combustibles fòssils russos, com el carbó o el petroli, i considera que el gas natural també «està desapareixent ràpidament» del mercat continental, segons va afirmar aquest dimarts el portaveu comunitari Adalbert Jahnz, informa Efe.

«Ja no depenem dels combustibles fòssils russos en general: les importacions de carbó han cessat i les de petroli són només una fracció del que eren abans de la guerra», ha celebrat Jahnz durant una roda de premsa de la Comissió Europea. L’abril del 2022, els països de la Unió Europea (UE) van acordar vetar la compra de carbó rus en resposta a la invasió d’Ucraïna, mentre que el juny de l’any passat els Vint-i-set també van pactar un embargament parcial sobre el petroli de Rússia.

Quant al gas natural, l’única de les principals matèries primeres que s’importava de Rússia que no ha sigut prohibida, el portaveu de la Comissió Europea va afirmar que, el març del 2023, tot just el 8% del conjunt de les importacions de gas procedia de Rússia, cosa que contrasta amb la situació prèvia a la guerra, quan el gas rus representava més del 50% de les importacions dels Vint-i-set. «Això és gràcies a un programa molt intens de recerca de proveïdors alternatius en què la Comissió ha estat molt compromesa», va celebrar.

Jahnz va destacar que l’últim any la UE «ha superat els objectius» del pla RepowerEU, dissenyat per Brussel·les a fi de reduir la dependència del gas, el petroli i el carbó de Moscou i reforçar la sobirania energètica europea. «A més de la feina per diversificar les fonts, també estem compromesos a impulsar notablement les energies renovables, que és una altra manera no només de lluitar contra el canvi climàtic, sinó també de desprendre’ns dels combustibles fòssils», va concloure el portaveu comunitari.

Magatzems plens

Notícies relacionades

Les incògnites sobre la demanda amenacen amb una frenada en les inversions a renovables

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En el cas d’Espanya, fins al juliol va arribar el doble de gas rus que l’any passat, fins a un total de 49.909 gigawatts-hora (GWh), segons les dades de l’operador gasista Enagás. Rússia és el segon subministrador d’aquesta matèria primera, per darrere d’Algèria (59.149 GWh) i per davant dels Estats Units (45.240 GWh). Des de començament d’any, Espanya ha importat un total de 263.432 GWh de gas natural, el 10% més que l’any passat.

Aquesta intensa provisió ha portat Espanya a vorejar el ple absolut dels seus emmagatzematges, una fita que ja ha aconseguit Bèlgica. De fet, la proclamació de Brussel·les del final de la dependència dels combustibles russos arriba tot just una setmana abans que el continent arribi al 90% d’ompliment dels seus dipòsits subterranis, objectiu marcat per la Comissió Europea per a l’inici de l’hivern (principis de novembre). Fa un any per aquestes dates estaven entorn del 66%. Si es manté el ritme actual d’injecció, el conjunt de la Unió Europea assolirà el ple dels magatzems a mitjans de setembre.