Garzón obre un altre front i expedienta diverses aerolínies per no tenir telèfon de contacte gratuït

El Ministeri de Consum confirma la seva nova política d’acció i fa una nova accelerada en la seva tasca de control de les males pràctiques d’algunes companyies. Amb el Govern en funcions després de les eleccions del 23J, el departament comandat per Alberto Garzón –que ha anunciat la seva marxa de la primera línia política– obre un nou front d’investigació de les pràctiques del sector del transport aeri.

Consum ha anunciat l’obertura d’expedients sancionadors a diverses companyies aèries –sense revelar la seva identitat– per no oferir als seus clients un telèfon d’atenció gratuït o, en els casos en què aquest telèfon sí que existeix, per les dificultats d’accés per als usuaris. Una nova investigació que se suma als expedients oberts a diverses companyies aèries de baix cost per obligar els viatgers a pagar pel seu equipatge de mà i també a les recents investigacions a empreses promotores de festivals de música per impedir l’accés als recintes amb beguda i menjar.

El departament de Garzón remarca que la normativa actual obliga les empreses que els telèfons d’atenció al client siguin accessibles a tots els consumidors i que siguin gratuïts (els números geogràfics o de tarifació especial, per exemple, no són vàlids). Els telèfons gratuïts són aquells que comencen pels prefixos 800 o 900, denominats «serveis de cobrament a destinació automàtics».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El transport aeri, al tenir la consideració de servei bàsic d’interès general, obliga que les empreses prestadores hagin de disposar d’un telèfon d’atenció el consumidor gratuït. Aquesta norma va entrar en vigor després de la modificació realitzada aquesta legislatura de la llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, amb l’objectiu de donar protecció a les persones consumidores vulnerables.

Les sancions previstes per a aquestes infraccions poden arribar a suposar multes d’entre 150 i 10.000 euros, en el cas de les infraccions considerades lleus, i entre 10.001 i 100.000 euros, en el cas de les greus. Si el benefici il·lícit obtingut per les pràctiques infractores superés les quantitats esmentades, les sancions podrien assolir entre dos i quatre vegades el benefici il·lícit obtingut, per a les infraccions lleus, i entre quatre i sis vegades el benefici il·lícit obtingut, per a les greus.