Les incògnites sobre la demanda amenacen amb una frenada en les inversions a renovables

«No són quantitats realistes si tenim en compte les estadístiques històriques, a més de les dificultats tècniques per integrar la nova capacitat en un període de temps tan petit», deia el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, sobre l’actualització del PNIEC en la presentació dels resultats del tercer trimestre de l’empresa. El principal símptoma de fatiga del furor renovable és que el seu ritme de creixement no s’acompanya d’un augment proporcional de la demanda elèctrica, al no haver-se produït un canvi rellevant en l’ús dels cotxes de combustió a cotxes elèctrics, de calefaccions amb gas a bomba de calor o de descarbonització industrial.

I porta el sector al clàssic temor que l’oferta superi la demanda: «Cal analitzar en detall de quina manera creixerà la demanda i quines mesures podem implantar perquè l’oferta encaixi amb la demanda. Sense demanda no es construiran renovables», advertia l’endemà el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez-Galán. 

Diagnòstic

La clau està, sobretot, en un data: 2025. En l’actualitat hi ha uns 50 GW en tramitació que han d’estar instal·lats en dos anys i els plans del Govern passen per materialitzar la majoria d’aquests projectes, segons es desprèn de l’actualització del PNIEC, que preveu una potència renovable incremental de 42 GW. Aquest full de ruta estableix una demanda aleshores de 267.000 GWh (en una redacció anterior eren 275.000 GWh), però l’últim any, la demanda elèctrica ha decrescut un 6%, a l'empara del pla d’estalvi del Govern, els problemes de competitivitat de la indústria i l’entrada de l’autoconsum, fins a un nivell inferior de 243.000 GWh l’any mòbil agost del 2022 - juliol del 2023.

Això significa a la pràctica que molta energia de la que generin les noves plantes correria el risc de quedar-se sense comprador i amb aquest perill potencial pocs bancs s’atreviran a deixar diners als promotors per finançar la construcció de parcs. En aquest punt, la principal demanda del sector al Govern és estendre aquesta data límit del 2025 més enllà. «Hi ha molta generació amb inèrcia, que s’està tramitant i ha de complir les fites administratives. Al gener ha de tenir l’autorització de construcció i en aquell moment el promotor ha de decidir. Si té capacitat econòmica per construir, haurà de decidir què fer; si ha d’anar a demanar finançament, els bancs analitzaran l’escenari de l’actiu i si no coincideix l’oferta amb la demanda és difícil que ho financin», explica el director general de la patronal eòlica AEE, Juan Virgilio.

A més, afegeix Virgilio, aquesta concentració de projectes té com a conseqüència una escassetat de materials, que poden incrementar «i molt» el cost d’uns projectes que estan molt per sobre dels preus de fa uns anys, però també una «incremental» oposició social que fa trontollar els plans. En els últims dies fins i tot amb la judicialització dels permisos, que amenaça de deixar els projectes aturats.

Reptes

Les incògnites sobre la demanda, els materials i la creixent oposició social no són els únics obstacles. El president de Naturgy, Francisco Reynés, afirmava que la companyia apostaria per l’eòlica en detriment de la fotovoltaica en el seu nou pla estratègic per al 2025. El motiu recau en la recent depressió dels preus de l’energia solar, que arriba a xifres gairebé zero en les hores centrals del dia, i redueix, així, la capacitat d’amortització de la instal·lació i la visibilitat sobre la seva rendibilitat. «Fins que es desenvolupin solucions com les bateries que permetin emmagatzemar l’energia generada i no consumida, el mercat elèctric ha de canviar el seu funcionament per corregir aquests abocaments energètics i fomentar una rendibilitat raonable per als actius», exposen fonts del sector.

Però no només es produeixen aquests ‘abocaments’ econòmics en aquells moments on hi ha més oferta que demanda (una cosa que ara passa els caps de setmana o en èpoques festives com la Setmana Santa), la fotovoltaica té un altre problema: la xarxa. El seu ràpid creixement, que porta a complir ara els objectius del 2025 del vigent pla d’energia –del 2017 al 2023 s’ha passat de 4GW instal·lats a més de 20 GW; en la nova actualització del PNIEC eleven l’objectiu fins a un total de més de 50GW–, també és una contrapartida al no haver-se compassat d’una adaptació de la xarxa elèctrica. És a dir, en alguns punts de la xarxa es generen abocaments –electricitat que es perd–. Seria l’equivalent a una carretera on hi ha un excés de cotxes. Per evitar que alguns vehicles es quedin a les cunetes s’han d’ampliar les vies. I el mateix amb les xarxes.

Remei

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

Però hi ha qui observa aquesta situació com una oportunitat. És el cas del director general de l’associació fotovoltaica (UNEF), José Donoso, que prefereix girar la truita per advertir que «la qüestió no és que no es facin les inversions sinó què cal fer perquè es portin a terme». Primer, proposa l’ampliació dels terminis de la instal·lació renovable més enllà del 2025. Segon, una regulació per fomentar l’emmagatzematge que doni un senyal de preu «adequat». I tercer, que s’organitzin subhastes «al més aviat possible» perquè tota aquesta generació renovable que ve tingui garantida la seva retribució –a través d’un esquema de contractes per diferències– i no es vegi penalitzada pels preus baixos del mercat elèctric.

Més electrificació per augmentar la demanda –«la substitució del gas per electricitat porta molt retard»– i un canvi en la filosofia de planificació de les xarxes; «la planificació actual és estàtica perquè es dirigia a grans inversions però ha de passar a una planificació més dinàmica que es correspongui amb el procés de transició energètica amb desenes d’instal·lacions repartides pel territori». «En impossible es converteix alguna cosa quan no fas res. Quan et marques un objectiu no arriba sol, s’han de prendre mesures per assolir-lo. De vegades se’ns oblida per a què fem això. És per l’emergència climàtica i l’oportunitat econòmica i ho hem d’aprofitar», apressa.