El sobtat encariment dels carburants amenaça el control de la inflació

El preu del petroli en els mercats internacionals ha pujat més del 20% en mes i mig. L’encariment dels carburants i del gas comença a ser preocupant en l’objectiu general de control de la inflació a Europa. El preu mitjà dels carburants a Espanya ha prosseguit aquesta setmana la seva tendència a l’alça i encadena ja la seva cinquena setmana consecutiva de pujada aquest estiu, i toca així el preu màxim aquest 2023 en el cas de la gasolina, coincidint amb l’avantsala del pont d’agost. En concret, la gasolina es troba un 1,82% més cara que la setmana passada, i registra un preu d’1,68 euros per litre. D’aquesta manera, escala al seu valor màxim des de l’antepenúltima setmana de l’any 2022, quan el preu per litre era d’1,688, segons dades del Butlletí Petroler de la Unió Europea. Per la seva banda, el preu mitjà del dièsel també encadena la seva cinquena setmana consecutiva de pujades (+3,4%) per arribar als 1,552 euros el litre, un nivell que no marcava igualment des de finals de març. Amb aquests nous repunts, el preu dels dos carburants supera també els nivells a què ascendien abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna per la invasió russa que va començar el 24 de febrer del 2022 i que, en el cas del dièsel, era d’1,479 euros per litre, i, per a la gasolina, d’1,594 euros per litre.

L’altra preocupació per al control de la inflació és en el mercat del gas. Els contractes de referència per a Europa es van encarir aquesta setmana el 57% fins a màxims anuals per sobre dels 40 euros per megawatt hora, un nivell que no superava des del juny. Tot i que aquesta cotització se situa a prop de la meitat dels 74 euros amb què va finalitzar el 2022, han pujat des dels 25,50 euros del 28 de juliol passat. Els experts atribueixen aquesta pujada a les vagues convocades en la indústria gasística d’Austràlia, un dels grans exportadors mundials que pot afectar el mercat.

Omplir el dipòsit

Amb l’alça del preu dels carburants a Espanya, omplir un dipòsit mitjà de 55 litres de dièsel ascendeix actualment a uns 85,3 euros, davant els 103,9 euros –uns 18,6 euros més– que costava a hores d’ara de l’any passat, incloent-hi el descompte de 20 cèntims per litre que estava vigent fa un any. En el cas de la gasolina, l’ompliment d’un dipòsit mitjà de 55 litres suposa actualment uns 92,4 euros, uns onze euros menys que els 104,5 euros que costava en el mateix període del 2022.

Retallada de la producció

Aquesta alça del preu dels carburants dista molt de moderar-se. A més que Espanya manté preus per sota de la mitjana europea, els països productors tendeixen a moderar l’extracció i refinament. La producció de cru de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va caure al juliol en un 3% al totalitzar 27.310 milions de barrils diaris (mbd), 836.000 bd menys que el juny, segons les estimacions publicades aquest dijous per l’organització petrolera amb seu a Viena. La xifres de l’informe mensual de l’OPEP revelen que la marcada caiguda es va deure a la forta retallada que va aplicar l’Aràbia Saudita al seu bombatge i que és un dels principals factors que ha impulsat l’encariment de l’«or negre» al juliol i continua fent-ho aquest mes. En la seva mitjana mensual, la cotització del barril de Brent, la referència per a Europa, va ser al juliol de 80,16 dòlars, cosa que suposa un augment de més de 5 dòlars o gairebé un 7% respecte a la mitjana del mes anterior, s’indica en el document. Encara més gran, del 7,8% (5,87 dòlars) i del 8,2% (5,76 dòlars), van ser les pujades del barril referencial de l’OPEP i del petroli intermedi de Texas (WTI, referent als Estats Units), que es van vendre a 81,06 i 76,03 dòlars de mitjana, respectivament. La sostinguda tendència alcista ha prosseguit en les últimes setmanes: el WTI superava avui els 83 dòlars, mentre que el Brent està a mes de 87 i el barril de l’OPEP frega els 90 dòlars.

El repartiment de la producció

Segons les dades de l’informe basades en «fonts secundàries», és a dir, en les estimacions d’instituts independents, l’Aràbia Saudita va bombar al juliol 9,02 mbd, 968.000 bd o gairebé un 10% menys que el juny, xifres que difereixen molt poc de les oficials transmeses pel regne wahhabita. Amb això, Riad ha complert gairebé el 100% amb la seva decisió, d’aplicar al juliol una retallada «addicional i voluntària» d’un milió de bd per apuntalar els preus, mesura que ja ha prorrogat a l’agost i al setembre. Aquesta gran retallada saudita, sumada al descens de les extraccions líbies (-52.000 bd), va compensar amb escreix els augments d’altres socis, com l’Iran (+68.000 bd), Angola (+56.000 bd) i Veneçuela (+37.000 bd).

Els tretze socis de l’OPEP i deu països aliats, manté vigents unes reduccions del bombatge que sumen 3,6 mbd, prop del 3,6% de la producció mundial de cru. Van ser adoptades l’octubre i l’abril passat, però només van començar a assortir l’efecte desitjat d’apujar els preus a mitjans d’any.

Notícies relacionades

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

El consum de gasolina més gran per l’augment de la mobilitat durant les vacances estivals en l’hemisferi nord i la demanda de combustible al Pròxim Orient van contribuir al juliol a encarir el petroli, segons els experts de l’OPEP.

«De cara al futur», l’OPEP considera que les tasques de manteniment de les refineries i les possibles interrupcions de la producció durant la temporada d’huracans dels Estats Units podrien restringir el mercat de la conca de l’Atlàntic». I deixa clar que aquestes perspectives, unides al tancament d’aixetes de l’OPEP+, ajudaran a mantenir elevats els «petropreus», que malgrat la seva forta pujada encara estan per sota del nivell de fa un any, quan superaven els 100 dòlars/barril.