El teletreball es desinfla en les tecnològiques espanyoles: els CEO volen veure gent a l’oficina
6
Es llegeix en minuts
Analía Plaza

«Al setembre hem decidit tornar. Ens hem tornat haters del model híbrid. Creiem que és important que cada equip connecti amb un espai de l’oficina i se’l faci seu: que decori el seu racó, posi les seves banderes, tingui les seves pantalles, les seves mètriques... I això ara mateix no passa perquè no tenim seients per a tothom. Vas rotant. Cada dia tens una zona diferent, així que hi ha molt poc ‘engagement’ amb la zona on treballes i equips que no es veuen mai».

Amb aquestes paraules va explicar Óscar Pierre, CEO de Glovo, la nova política de teletreball de la seva empresa. Ho va fer fa tres setmanes en una xerrada organitzada per Itnig, una incubadora d’empreses emergents de Barcelona, retransmesa a Youtube. Els treballadors de coll blanc (tecnologia, operacions, màrqueting...) es van mudar a un edifici nou al districte tecnològic 22@ de Barcelona a finals de l’any passat. Han passat poc més de sis mesos i ja estan en obres, va explicar Pierre, perquè la idea que tenien sobre «el futur de l’oficina» ha resultat errònia.

Les noves instal·lacions, amb capacitat per a 1.700 persones, es van dissenyar incloent-hi sales tancades per treballar en silenci i «massa» espais d’oci que no s’utilitzen, a més de sota la premissa que cada equip aniria dos dies a l’oficina. Amb el nou curs, els responsables han decidit que tothom acudeixi els mateixos tres dies –dilluns, dimarts i dijous–, així que necessiten ampliar els llocs de treball.

«Hi ha un 5 o 10% de gent a la qual no li agrada gens i hem perdut una mica de talent. Però és un canvi de filosofia. Volem controlar-ho i generar aquest ambient», va justificar el CEO. Pierre també va dir que, segons la seva opinió, entre dues empreses competidores és més probable que guanyi la que treballa «en un garatge amb una energia brutal» que la que està totalment en remot.

Glovo no és la primera gran tecnològica espanyola que canvia la seva política d’assistència a l’oficina. A finals de març, Avi Meir, CEO de TravelPerk, un ‘software’ de gestió de viatges corporatius amb seu a Barcelona i plantilla global de 1.200 persones, va anunciar que tots els empleats haurien d’acudir almenys tres dies cada setmana. Des de l’esclat de la pandèmia i fins aquell moment, la companyia havia mantingut una «no política» respecte al teletreball: cadascú podia treballar des d’on volgués.

El canvi va provocar una petita revolta entre membres de l’equip d’enginyeria, segons va informar Sifted. L’empresa va rebre un centenar de peticions de treballadors que volien excepcions i en va aprovar, segons les seves dades, el 75%. Però a llarg termini, com va escriure el CEO Avi Meir, «la regla general és que la interacció humana s’ha de produir en la vida real, no en el metavers [...]. Les trobades que importen es produeixen en persona».

Factorial, l’‘app’ de recursos humans que recentment va acomiadar una vintena de persones i els seus directius van fer broma sobre això en un pòdcast, solia tenir tot l’equip de producte en remot, però recentment el CEO ha afirmat que intentaran «passar més temps junts en persona i contractar nova gent a prop de l’oficina».

Menys ofertes de remot 100%

El degoteig de notícies sobre empreses ‘tech’ espanyoles que endureixen el seu discurs contra el teletreball és similar al que està tenint lloc als Estats Units. Allà, fa mesos que gegants com Google, Amazon, Apple i Salesforce intenten que els treballadors tornin a l’oficina alguns dies a la setmana després de la barra lliure que va suposar la pandèmia.

Intrigat per com s’estava traslladant aquest discurs a les noves ofertes laborals, Pedro Torrecillas, fundador i CEO de la plataforma d’ocupació tecnològica Circular, va treure dades. Va observar que des de fa uns mesos el percentatge d’ofertes que permeten full remote –teletreball total– està decaient.

Circular té una base de 12.000 ofertes. Totes són en equips de producte o desenvolupament d’empreses tecnològiques, la majoria (aproximadament, el 80%) espanyoles. Les ofertes que permetien el teletreball al 100%, sense anar cap dia a l’oficina, van començar a créixer durant la pandèmia fins a arribar a un pic del 69% el maig del 2022. Des d’aleshores, han anat cap avall i actualment suposen el 57%. Les opcions híbrides, com les de Glovo i Travelperk, que requereixen algun dia presencial, estan excloses.

«Crec que el que està passant és un mirall del que passa als Estats Units», comenta Torrecillas. «Hi ha una idea sobre que es perd eficiència treballant en remot. A partir d’aquí, hi ha empreses que permeten un model híbrid, d’altres que són més flexibles amb els equips de tecnologia... També hi ha gent que creu que això és una manera de reduir plantilla, que la gent que ja s’ha mudat a una altra província se’n vagi».

Com que l’aixeta dels diners barats s’ha tancat en els últims temps, des que van començar a pujar els tipus d’interès, les tecnològiques s’han vist en la necessitat de retallar costos. «Una manera de fer-ho és acomiadar gent o bé esperar que se’n vagin», afegeix Torrecillas, gerent d’una empresa de catorze empleats i que treballa 100% en remot des del principi. «La productivitat es perd depèn de com ho tinguis muntat, però a canvi guanyes moltíssimes altres coses, com la retenció».

Tot i que no té dades sobre els motius de cada companyia per rebutjar el remot, creu que una bona part d’aquestes volen que la gent hi vagi perquè per a això paguen un lloguer. Als CEO, a més, els agrada veure els seus empleats allà i solen viure tan a prop que no «pateixen» els viatges d’anada i tornada dels empleats. «Normalment, els consellers i llocs més alts es poden permetre viure més a prop de l’oficina. No tothom és a quinze minuts com ells», destaca. Precisament, el CEO de Glovo agraïa tenir l’oficina a Barcelona en comptes de tenir-la a Londres o a San Francisco, on els temps de trajecte són molt més llargs per a tothom.

La demanda d’oficines canvia, però no desapareix

La pandèmia i la instauració temporal del teletreball van fer tremolar el sector immobiliari, que de fet ja tempteja la conversió d’oficines desocupades en vivendes.

Tot i que el nombre d’operacions ha baixat tant a Madrid com a Barcelona, segons dades de la consultora immobiliària Savills, la demanda d’oficines no ha desaparegut. «L’arribada dels models híbrids a les empreses va venir acompanyada del temor dels principals propietaris a una caiguda de contractació de les seves oficines», diu l’últim informe de la consultora sobre el mercat d’oficines de Barcelona. «El treball en remot, però, no és substitutiu de l’oficina, sinó una ajuda a la conciliació. Les xifres recolzen aquest fet: l’activitat n’ha alentit el ritme per excés d’oferta, no per descens de la demanda».

Notícies relacionades

La CEO de Savills a Barcelona, Anna Gener, va fer recentment un al·legat en favor de les oficines. Com els CEO del sector tecnològic, Gener defensa que «genera vincles emocionals», «transmeten cultura de l’organització», «són crucials per a la formació dels perfils més joves» i «propicien el benestar de l’equip humà», entre altres coses.

A Madrid, la mateixa consultora reconeix que moltes empreses petites han passat d’oficines convencionals a despatxos o llocs flexibles, però que la contractació es manté similar a la del 2022. «El sector de la formació, els espais flexibles i el sector tecnològic són els principals actors del mercat d’oficines de la capital», assenyalen.