La taxa d’ocupació dels acabats de graduar torna al nivell previ al gran èxode juvenil

D’aquella «mobilitat exterior», com la va batejar eufemísticament la llavors ministra d’Ocupació del PP, Fátima Báñez (avui a la CEOE), s’ha passat als rècords d’ocupació actuals, que han disparat la taxa d’inserció dels tot just diplomats fins al 79,1%, lleugerament per sota de la mitjana europea i en el seu nivell més gran en 15 anys, segons les dades actualitzades recentment per Eurostat. Aquest indicador recopilat per l’oficina estadística europea mesura quantes de les persones que han finalitzat els seus estudis superiors fa menys de tres anys tenen actualment una ocupació.

L’esclat de la bombolla immobiliària va ser un cop dur per a la majoria, però especialment per als mil·lennistes, una generació que just estava traient el cap al mercat laboral i va ser condemnada a vagar pel desert de la Gran Recessió o buscar-se la vida fora. La taxa de tot just diplomats amb ocupació va anar caient fins a un mínim històric del 59%, el 2013. La llavors «generació més preparada de la història» va haver de marxar i és que mai abans tenir estudis superiors va ser menys sinònim de tenir semi garantida una sortida laboral.

I, en paral·lel, la taxa d’atur entre els menors de 34 anys –és la franja sobre la qual Eurostat mesura aquesta inserció dels acabats de graduar– va anar pujant. El 2013 es va arribar al pic de més gent a l’atur a aquesta edat, el 35,2%. Acotant una mica més per edats, entre els menors de 25 anys l’atur va arribar a escalar fins al 55,5%. És a dir, hi havia més joves buscant feina que treballant. Avui entre els menors de 34 anys, siguin tot just graduats o no, l’atur és del 16,5% i entre els menors de 25 anys, del 27,9%. Xifres molt altes encara si es comparen amb els estàndards, però la meitat que durant la Gran Recessió.

Més ocupats i, en general, en condicions més estables. Després de l’última reforma laboral aprovada el 2021, les taxes de temporalitat entre els joves, si bé continuen sent altes, s’han moderat. El 2013, durant el pic de la Gran Recessió, la temporalitat era del 46,5% entre els menors de 30 anys; avui és del 32,2%, segons les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA) de l’INE.

Aquest còctel de més estabilitat i més ocupació entre els novells explica, entre altres coses, l’actual tendència a la baixa de la por de perdre l’esmentada feina. Això, al seu torn, té efectes sobre el consum i suposa esperó per a l’economia. Segons destaca el Banc d’Espanya en un informe publicat a finals de juliol, les rendes baixes i els més joves estan contribuint més intensament a la despesa total, al no estalviar preventivament davant la por de ser acomiadats.

Lluny d’Alemanya, igual que França

Notícies relacionades

¿Com va el mercat laboral? Cinc gràfics per entendre les dades del juliol

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

Espanya ha anat millorant la seva taxa d’ocupació entre els nous diplomats fins a un nivell pròxim a la mitjana europea, que el 2022 es va situar en el 82,4%, tot just tres punts per sobre de l’espanyola. Queden lluny les taxes d’Alemanya, que amb el 92,2% està, de facto, instal·lada a la plena ocupació, de manera que l’alemany que surt de la carrera i no treballa és perquè no ho vol o no li interessa. No en va, i malgrat estar en recessió tècnica, Alemanya té una simbòlica taxa d’atur global del 3%.

Tot i això, les xifres espanyoles s’assemblen més a les de França o els països del nord d’Europa que no als del sud, ja que Grècia o Itàlia, per exemple, registren taxes d’ocupació entre tot just diplomats uns 15 punts per sota de la mitjana espanyola i de les més baixes de tot el ‘Vell Continent’.