Cara i creu del parc empresarial: ¿per què hi ha rècord de noves empreses mentre es dupliquen els concursos?

«Les etiquetes de ‘bo’ i ‘dolent’ potser no són tan així: que el nombre de concursos creixi no és, per si mateix, un mal indicador, només vol dir que els negocis que no funcionen, tanquen», introdueix l’advocat especialitzat en Dret Concursal i membre de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB),Martí Batllori. «Que tanqui un negoci que va malament no és una mala notícia», sentencia el mateix.

A més, afegeix aquest especialista, després d’un concurs és habitual l’obertura d’una altra societat. «La gent, quan tanca un negoci, l’endemà busca diners per obrir-ne un altre: la creativitat, la innovació i les ganes d’emprendre no s’acaben amb un concurs», assegura.

Jordi Albiol, economista membre del Col·legi d’Economistes i advocat concursal al bufet RCD, hi suma que en la cultura espanyola és molt habitual interpretar el concurs com una situació negativa, quan «ben fet, atorga prou eines per salvar empreses que estan en situació de crisi econòmica». «Seguim clarament per sota de les dades de concursos de persones físiques i jurídiques d’Europa, perquè aquí no s’entén com una eina adequada», afirma.

Establerta aquesta premissa, els dos professionals reconeixen que el nombre de concursos de creditors creix, però expliquen que això passa per tres raons bàsiques, cap d’elles de gaire importància a la pràctica: que fa un any era vigent una moratòria concursal que ja no existeix, i que s’han regulat molt millor els concursos sense massa, una fórmula que agilitza molt el tràmit i, conseqüentment, l’incentiva.

Concursos sense massa

«Els concursos s’han anat retardant, perquè entre la moratòria concursal [un marc jurídic vinculat a la covid que deslliurava a les companyies de l’obligació de declarar el concurs quan no poguessin fer front als seus deutes] i les ajudes, pràcticament no hi ha hagut concursos aquests últims dos anys», apunta Albiol, que troba lògic que, havent desaparegut els dos escuts, hagin caigut les empreses que en depenien. «Hi ha un repunt, però res a veure amb les èpoques boges concursals», afirma aquest advocat. En aquest sentit, Batllori s’emplaça a les dades del tercer trimestre, un període que ja permetrà comparar en igualtat de condicions: la moratòria concursal va desaparèixer, precisament, el juny de l’any passat.

Notícies relacionades

Reby entra en concurs de creditors en plena demanda col·lectiva per impagament de nòmines

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Però hi ha un altre gran element, el dels concursos sense massa, una fórmula que ja existia però que es regula de manera molt més clara en la nova llei concursal. «És una manera més ràpida de tancar quan no tens res», contextualitza el lletrat de l’ICAB. Al seu parer, això pot haver animat empresaris que deixaven la gestió per més endavant, perquè en aquest nou escenari, en 3 o 4 mesos l’assumpte pot estar tancat. «Fas la petició de concurs, li dius al jutge que ho declari, però simultàniament ho acaba, perquè és un concurs que no té gaire per liquidar», complementa Albiol donant una altra dada: és molt probable que de 30 concursos que poden sortir publicats al BOE en un dia, 25 siguin d’aquest tipus.

D’aquesta manera, per als dos especialistes és molt més significativa la bona dada de creació d’empreses que el nombre de concursos. «En xifres globals, com més empreses hi ha, més possibilitats que n’hi hagi de sanes, però també de podrides», sintetitza l’advocat d’RCD. «Hi ha tancaments, però llocs en el conjunt del sistema creditici no són importants, i en l’entorn bancari no hi ha preocupació pel tema de la morositat», conclou, al seu torn, Batllori, que veu a més un últim indici per ser optimista: «Si s’obren negocis és perquè algú està deixant els diners per fer-ho, i això vol dir que hi ha confiança».