Factura de la llum
¿Per què està pujant el preu de l’electricitat en ple agost?
El preu de la llum està acumulant pujades durant el mes d’agost. El mercat majorista elèctric –en el qual elèctriques, comercialitzadores i ‘traders’ compren i venen l’energia que es consumirà l’endemà– ha encadenat diverses pujades en els últims dies fins a marcar els seus nivells màxims dels últims gairebé sis mesos.
El mercat majorista, també conegut com a ’pool’ en el sector energètic, ha marcat aquest dimarts un preu mitjà de 134,94 euros per megawatt hora (MWh) per a l’electricitat que es consumirà aquest dimecres, cosa que suposa la seva cotització més alta des de principis del març passat, segons els registres amb dades provisionals de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (Omie). Per franges horàries, el preu màxim aquest dimecres serà de 180,34 euros per MWh i es registrarà entre les 21.00 i les 22.00 hores, mentre que el preu mínim es registra entre les 04.00 i les 05.00 hores, amb un encara molt alt 111,12 euros/MWh.
El preu del ‘pool’ encara està molt allunyat dels pics històrics registrats l’any passat en el pitjor de la crisi energètica (que van arribar a assolir màxims fins aleshores inimaginables per sobre dels 500 euros per MWh), però acumula en els últims dies contínues pujades impulsades pel repunt de la demanda elèctrica enmig d’una altra onada de calor i pel pes més gran de la producció de les centrals de gas per la menor aportació de l’eòlica –una mica habitual a l’estiu– i les hidroelèctriques per la sequera.
«Ara hi ha un còctel de factors que fa que el preu de l’electricitat pugi. Hi ha més consum d’electricitat per l’onada de calor i per la tornada progressiva de la gent a treballar després de les vacances, han pujat el gas i els drets de CO2, i s’està produint més amb centrals de gas perquè la producció de l’eòlica és fluixa», resumeix Francisco Valverde, analista de la consultora Menta Energía. «El buit tèrmic del mercat espanyol [la part de la demanda que cal cobrir amb energies tèrmiques] encara és poderós i quan puja el preu del gas arrossega també l’electricitat».
Pujada del gas
L’onada de calor que colpeja Espanya en els últims dies, la quarta des de principis d’estiu, ha provocat clars pics d’augment de la demanda d’electricitat pel consum extra dels aires condicionats. Les companyies elèctriques i el gestor del sistema elèctric –Red Eléctrica d’Espanya, REE– han disparat l’ús de les centrals de gas, fins a concentrar en els mesos d’estiu entorn d’una cinquena part de tot el subministrament, disputant-se ser la font de generació més important amb la nuclear.
En els últims dies el pes de les centrals de gas ha escalat fins entre el 25 i el 30% de la producció total nacional, i s’ha col·locat clarament com a principal font de generació del país. Una producció més elevada que està coincidint amb una pujada dels preus del mercat del gas natural (el Mibgas espanyol se situa actualment en l’entorn dels 40 euros per MWh, davant els tot just 25 euros de principis d’estiu) i també dels drets d’emissió de CO2 (ara a prop dels 90 euros per tona).
Espanya ha aconseguit el plàcet de Brussel·les perquè continuï vigent fins a final d’any la denominada ‘excepció ibèrica’, el mecanisme que imposa un límit al preu de gas que s’utilitza per produir electricitat per abaixar el preu final de la llum. El límit cerca que la resta de tecnologies de producció de l’electricitat no es contagiïn de les pujades del preu del gas. A la pràctica, la solució ibèrica fa sis mesos que no està activa perquè el mercat del gas, Mibgas, està per sota del límit fixat pel mecanisme. Per reactivar-se el preu del mercat de gas hauria d’estar superant aquest agost els 60 euros per MWh.
Així funciona el mercat de llum
El mercat majorista elèctric fixa el preus mitjançant un sistema marginalista, que fa que l’última i més cara tecnologia necessària per cobrir la demanda cada una de les hores del dia marqui el preu de totes les altres. L’augment de la producció de les centrals de gas, en un moment en què les pujades del gas i el CO2 eleven el preu a què ofereixen la seva producció al mercat elèctric, està tirant cap amunt el cost de l’electricitat.
En canvi, algunes tecnologies de generació denominades inframarginals (les renovables, la nuclear i la hidroelèctrica) entren al mercat a preu zero, així que quan la producció d’aquestes energies és suficient per cobrir tot el consum previst la cotització es queda en aquests zero euros, com ha passat en més de 60 hores des de principis d’any.
Notícies relacionadesL’evolució del preu del mercat majorista de l’electricitat condiciona directament la factura dels 8,5 milions de llars que tenen contractada la tarifa regulada de llum, denominada preu voluntari per al petit consumidor (PVPC). Al preu del mercat elèctric s’hauria de sumar el cost de la compensació que es paga a les elèctriques amb centrals de gas pel límit de l’excepció ibèrica, però com que el mecanisme està inactiu el cost d’aquest ajust ara és zero.
El Govern ha aprovat una reforma de la tarifa regulada per reduir la seva volatilitat vinculant la formació del seu preu no només al mercat diari d’electricitat, sinó també a altres mercats elèctrics a llarg termini relativament més estables. Una reforma que entrarà en vigor el 2024 i que anirà elevant cada any el pes que té en el preu final l’evolució dels mercats a llarg termini.
