Turquia apuja els tipus al 25% per aturar una inflació disparada

El Banc Central de Turquia ha anunciat que aplicarà totes les pujades de tipus d’interès necessàries per aturar la inflació. El Comitè de Política Monetària del Banc Central, liderat per la governadora Hafize Gaye Erkan, ha decidit elevar la taxa de referència des del 17,5% fins al 25%, el nivell més alt des del 2004, segons ha comunicat la institució. «El comitè va decidir continuar el procés d’ajust monetari a fi d’establir el rumb desinflacionari com abans millor, ancorar les expectatives d’inflació i controlar el deteriorament del comportament dels preus», ha explicat l’entitat.

El fonamentalisme religiós turc té la seva versió econòmica en Gaye, que ha assegurat que determinarà el nivell del tipus d’interès de referència de manera que creï les condicions monetàries i financeres necessàries per assegurar una disminució en la tendència subjacent de la inflació i assolir la meta d’inflació del 5% a mitjà termini. Aquest objectiu d’inflació és especialment ambiciós, ja que el mes de juliol la taxa d’inflació interanual de Turquia es va situar en el 47,83%, davant el 38,21% de juny, i així posava fi a una seqüència de vuit baixades consecutives de l’índex de preus i allunyant-se substancialment de la meta d’estabilitat a mitjà termini.

Des que Hafize Gaye Erkan va assumir el càrrec de governadora del Banc Central de Turquia el mes de juny la institució ha emprès un gir radical cap a l’ortodòxia en la seva política monetària amb tres pujades consecutives de la taxa que han elevat el preu del diner en 1.650 punts bàsics, des del 8,50% abans del nomenament fins a l’actual 25%. Malgrat que bona part de les tensions inflacionistes són exògenes, bàsicament degudes a la guerra d’Ucraïna i les dificultats comercials amb la Xina, Gaye considera que la pujada ràpida de tipus d’interès tindrà conseqüències positives a mitjà termini.

Divises

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els mercats de divises han donat en principi la raó a l’ortodòxia econòmica. La cotització dels bancs turcs, així com de la moneda del país otomà davant les principals divises, va respondre amb fortes pujades a la decisió del Banc Central de Turquia d’apujar-la de cop en 750 punts bàsics.

L’índex BIST per al sector bancari de la Borsa d’Istanbul s’anotava una pujada del 7,53% de cara a l’últim tram de la sessió, després d’haver arribat a revaloritzar-se gairebé un 10%.  Entre els components del selectiu bancari estambulita, destacaven les pujades de Garanti, filial del BBVA, amb un avanç de més del 8% en la jornada, mentre que Yapi Kredi pujava gairebé un 7,79%; Akbank, un 7,66%, i Turkiye Is Bankasi, un 6,49%. Així mateix, en el mercat de divises la moneda turca es reforçava davant el dòlar, que es canviava per 25,284 lires, el seu canvi més baix des de juny. Els analistes temen que la pujada dels tipus de manera tan ràpida pugui desestabilitzar les famílies endeutades i tenir conseqüències en sectors d’activitat especialment sensibles pel seu alt endeutament.