Catalunya i Balears, entre les regions europees que més turistes perdran per la crisi climàtica

Aquesta mateixa unitat utilitzada en el sector per mesurar la rendibilitat de la indústria de les vacances l’han unit a un índex de confort humà relacionat amb el clima i variables de preus i ingressos. Investigadors del Joint Research Centre, entre científics espanyols, han tingut en compte el nombre de les pernoctacions del període 2000 al 2019 segons revelen en l’anàlisi Impacte regional del canvi climàtic en la demanda turística europea, avançat per El País. Situen l’arxipèlag, després de les illes gregues i Xipre, entre les zones més perjudicades amb un escalfament de 4 graus centígrads.

Per contra països del centre i el nord del continent, com Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit guanyaran turistes a l’estiu. L’estela d’onades de calor  i d’incendis d’aquest estiu en destinacions turístiques del Mediterrani no fan difícil imaginar aquests altres paradisos per escapar-se de vacances.

Entre les regions espanyoles on es reduirà més el nombre de pernoctacions, a més de l’arxipèlag, hi figuren Múrcia, el País Valencià, Extremadura, Andalusia, Madrid, Castella-la Manxa i Catalunya.

Els autors de l’estudi han simulat els efectes del canvi climàtic futur sobre la demanda turística per als quatre nivells d’escalfament: 1,5, 2 (els objectius de l’Acord de París) i d’altres més elevats, 3 i 4 graus. És en aquest últim en el qual es preveuen els canvis en el sector.

A més de la redistribució geogràfica dels fluxos de turistes, també es preveu l’alteració dels patrons estacionals del turisme europeu.

Les regions costaneres del nord registraran un augment substancial, per sobre del 5%, de la demanda durant els mesos d’estiu i principis de tardor. I en el costat oposat les costes del sud perdran per sota del 10% els seus fluxos turístics estivals respecte a l’actualitat, sobretot als escenaris climàtics més càlids, a partir d’un escalfament de 3 i 4 graus.

Abril, el nou agost

No obstant, al sud d’Europa la caiguda de la demanda estival es veurà compensada en certa mesura, tot i que no totalment, adverteix l’informe, pels augments registrats durant la primavera, tardor i hivern.

Al conjunt de la Unió Europea es preveu que la demanda turística augmentarà a la primavera (de març a maig) i tardor (de setembre a novembre).

Així les coses, els investigadors estimen que l’abril serà el mes que registri l’increment més gran en els fluxos turístics al continent europeu, i es convertirà en el nou agost, amb un increment de l’1,96% en l’escenari d’escalfament d’1,5 graus i un augment del 8,9% amb la pujada de 4 graus.

Per contra, la caiguda més pronunciada de la demanda turística es preveu al juliol, partint d’un descens del 0,06% amb una pujada de la temperatura d’1,5 graus i fins i tot del -5,72% amb el clima més càlid.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Xipre, Grècia, Espanya i Portugal són els països del sud que enfronten les reduccions de la demanda turística més considerables. Malgrat aquestes pèrdues, els efectes ‘positius’ del canvi climàtic previstos al nord i centre d’Europa compensarien el descens de les pernoctacions.

Ja se sabia que les regions costaneres i insulars són molt vulnerables als efectes del canvi climàtic i aquesta anàlisi ho confirma, en els escenaris de més escalfament global.