El BCE constata que l’economia va pitjor del que preveia, però descarta una recessió profunda

L’economia de la zona euro presenta unes perspectives de creixement «més febles» del que esperava el Banc Central Europeu (BCE) quan va fer les seves previsions de juny, cosa que obre la porta que les rebaixi en la revisió periòdica de les mateixes que farà a mitjans de setembre. No obstant, també existeixen «indicadors» que l’activitat en la unió monetària «pot no estar a punt d’una recessió profunda o prolongada». Així ho ha assegurat aquest dijous l’alemanya Isabel Schnabel, consellera executiva de la institució, que també ha tornat a defensar que una política monetària «prou restrictiva» és fonamental per tornar la inflació a l’objectiu del 2% a mitjà termini.

És a dir, l’economia de l’eurozona s’està debilitant amb força, però una gran crisi és poc probable, amb la qual cosa la frenada no implica necessàriament que el BCE aixequi el peu de l’accelerador en les pujades dels tipus d’interès oficials. Schnabel, així, ha insistit en el missatge que l’autoritat monetària va llançar a finals de juliol: en la seva reunió del 14 de setembre pot tornar a encarir el preu del diner des del 4,25% actual o podria «permetre’s esperar fins a la següent reunió per reunir més dades sobre com el fre de la demanda afegida es transmet als preus i a la fixació de salaris». En altres paraules, fins i tot que els tipus no pugin en un parell de setmanes no suposa que no ho facin més endavant.

«No podem predir on se situarà el tipus màxim ni durant quant temps s’hauran de mantenir en nivells restrictius. Tampoc podem comprometre’ns respecte a accions futures, el que significa que no podem compensar la necessitat d’un enduriment més gran de la política monetària avui amb la promesa de mantenir els tipus en un cert nivell per més temps», ha afirmat durant la seva participació en unes jornades organitzades pel BCE i la Reserva Federal de Cleveland a Frankfurt. L’alemanya, tradicionalment alineada entre els consellers que defensen una política monetària més dura, ha rebutjat així la postura defensada per altres membres del consell de no apujar els tipus a canvi de mantenir-los alts més temps. 

Inflació resistent

Després de marcar un màxim del 10,6% a l’octubre, l’IPC general de la zona euro s’ha anat moderant, però a l’agost es va situar en el 5,3%, el mateix nivell que al juliol, segons ha informat Eurostat aquest dijous. L’indicador subjacent va baixar el 5,3%, dues dècimes menys que el mes anterior, però amb prou feines una mica per sota del màxim que va arribar al març (5,7%). És a dir, que continua en un nivell «obstinadament alt», segons Schnabel. Quant a l’economia, després de baixar un 0,1% en el quart trimestre del 2022 i quedar estancada en el primer d’aquest any, va repuntar un 0,3% en el segon. No obstant, les últimes dades suggereixen que es podria contraure un 0,2% en el tercer. L’atur, per la seva banda, continua en mínims històrics (6,4%).

La consellera del BCE, en aquest context, ha remarcat que l’economia de la zona euro es va mostrar «notablement resistent» en un primer moment als efectes de la invasió d’Ucraïna per Rússia, gràcies a les mesures governamentals per compensar l’encariment de l’energia i que quedava per sortir demanda embassada durant la pandèmia. Però en els últims mesos, ha precisat, la situació s’ha «deteriorat constantment», com mostren l’activitat i les comandes futures dels sectors manufacturer i de serveis. S’hi suma, ha afegit, que la política fiscal s’està tornant més restrictiva a mesura que els governs retiren les mesures de suport contra l’encariment de l’energia. També l’ocupació dona mostres de debilitament, malgrat marcar mínims d’atur.

Efecte coet-ploma

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Quant als indicadors positius que la fan descartar una recessió profunda, Schnabel ha destacat la millora de la confiança dels consumidors. Es deu, ha assenyalat, a l’«elevat» creixement dels salaris i a l’abaratiment de l’energia, que estan compensant una part cada vegada més gran de la pèrdua de poder adquisitiu que va provocar el xoc inflacionista dels últims dos anys. Segons el seu parer, això hauria de recolzar el consum privat en el futur. Això sí, ha advertit, l’enduriment del crèdit bancari provocat per la pujada de tipus s’incrementarà «encara més en els pròxims mesos, tot i que a un ritme més lent».

L’executiva del BCE, així mateix, ha remarcat l’elevada incertesa que hi ha sobre com evolucionarà la inflació a mitjà termini, com a justificació que el banc central no es lligui les mans. Entre altres factors, ha apuntat que les empreses transfereixen ràpidament l’augment dels costos als preus que cobren als consumidors, però no passa el mateix quan els esmentats costos baixen. «La proporció d’empreses que actualment planegen reduir els preus no s’acosta en absolut a la proporció d’empreses que pretenien apujar-los quan els costos marginals estaven augmentant, malgrat que els preus de producció i d’importació cauen actualment més ràpidament del que havien augmentat abans», ha ressaltat.