¿Per què la tornada a l’escola enfonsa l’ocupació a l’agost? Les 5 claus de les dades de l’atur

«L’increment de l’atur demostra que no només amb una reforma laboral es canvia l’estacionalitat dels cicles econòmics d’un país», ha destacat el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, sobre les dades d’agost. I és que mentre la nova normativa sí que ha tingut una incidència clara en alguns sectors, la temporalitat i les dinàmiques d’‘un sol ús’ segueixen instal·lades en alguns reductes –no sempre minoritaris ni petits– del mercat laboral.

L’hostaleria, un sector que en altre temps liquidava en massa les seves plantilles a mesura que s’acostava el 31 d’agost, amb prou feines ha contribuït a la caiguda de l’afiliació aquest mes passat. Concretament s’han perdut 1.333 afiliats, en un sector que ocupa 1,6 milions de persones i que ha interioritzat –els seus pros i els seus contres– la figura del fix discontinu.

¿D’on ve, doncs, aquesta pèrdua? La resposta és en l’educació: un de cada tres llocs de treball retallats es concentren en aquest sector, especialment en casals, esplais i altres centres d’oci on els pares porten els seus fills mentre no hi ha escola.

En un mes en què el component estacional té un pes tan fort en l’estadística, les dades desestacionalitzades ajuden a veure la tendència i el ‘cap a on anem’. Aquí el Govern central passa per la ‘cuina’ les xifres i mirar d’aïllar aquest component estacional, per mesurar si més enllà de la conjuntura la inèrcia és positiva o negativa. I, segons aquest mètode, l’ocupació va créixer en 17.745 persones a l’agost.

És una xifra positiva, sí, però confirma la dinàmica de refredament que les dades de mesos anteriors permetien entreveure. I és que després de dos anys i mig de fort creixement i una primavera especialment explosiva quant a creació d’ocupació, ara el ritme va a la baixa. Per posar-ho en perspectiva, la mitjana d’increments mensuals desestacionalitzats és durant aquest 2023 de 60.262 afiliats, una dada 3,4 vegades superior a la registrada a l’agost.

Falta veure com evolucionarà el mercat laboral en l’últim trimestre de l’any, el tradicionalment més dur i durant el qual les empreses són menys propenses a contractar.

L’afegitó de les dades d’agost podria ser un «però menys». L’ocupació ha caigut, sí, però menys que altres agostos. I l’atur, per la seva banda, ha tornat a repuntar, però menys que altres anys. Concretament en 24.826 persones, fins a superar de nou (i per molt poc) la simbòlica cota dels 2,7 milions d’aturats. El Govern central ha emfatitzat en els seus comunicats que és el més baix repunt en un mes d’agost des del 2016.

L’atur es manté un mes més –com diu el mem: ‘és igual quan llegeixis això’– com l’eterna assignatura pendent del mercat laboral espanyol. Espanya continua ostentant la taxa d’atur més alta de la UE, si bé en els últims anys ha millorat la taxa de cobertura. És a dir, actualment hi ha més aturats que cobren prestació i tenen així un mínim d’ingressos a final de mes. Concretament, set de cada 10 aturats registrats cobren alguna prestació o subsidi del Sepe.

El 2023 no està sent un bon any per a l’ocupació autònoma. Després de capejar amb una resistència extraordinària la pandèmia i endinsar-se en l’actual crisi de preus sense grans baixes, el col·lectiu d’autoempleats navega actualment per aigües amb poc corrent, pràcticament estancades. Des de desembre que a Espanya pràcticament ni guanyen ni es perden autònoms, ja que es donen d’alta gairebé el mateix nombre dels que causen baixa. A l’agost s’ha registrat per segon mes consecutiu un saldo negatiu, concretament de 10.945 ocupats per compte propi, cosa que deixa la xifra total de 3,3 milions d’afiliats al RETA donats d’alta.

L’estiu es nota especialment en matèria d’altes i baixes i és que pràcticament totes les activitats perden autònoms. El denominador comú amb els assalariats és que l’educació ha concentrat la sagnia més gran. El col·lectiu està adaptant-se a la crisi de preus i, alhora, al nou sistema de quotes, que passa a gravar els autònoms en funció dels seus rendiments nets. Caldrà veure durant la segona meitat de l’any com reacciona el col·lectiu i si part dels treballadors, al no poder aferrar-se a la quota mínima, prefereixen donar-se de baixa si es presenta una mala situació.

La pèrdua d’ocupats va ser transversal tant territorialment com sectorialment. El final de la temporada turística va passar especial factura a zones com Catalunya, que a la sotragada en educació sumen una presència de temporada turística més gran. En termes absoluts les províncies catalanes van liderar la destrucció d’ocupació, amb 60.317 treballadors menys, fins a un total de 3,6 milions de cotitzadors.

La baixada d’agost es va notar amb especial rellevància al Llevant i a Madrid, que malgrat no tenir aquest factor estacional tan present es va deixar 36.860 cotitzadors, sobre un total de 3,5 milions d’ocupats. La capital de l’Estat segueix en el seu cicle regressiu aquest 2023. Fins al punt que des de començament d’any, registra un saldo negatiu de 6.365 ocupats, davant el positiu de Catalunya de 104.595 nous empleats.