Els passos previs de STC sembren dubtes sobre les seves veritables intencions a Telefónica

STC ha proclamat la seva «confiança» en l’equip directiu i l’estratègia de Telefónica, ha afirmat no tenir intenció d’«adquirir el control o una participació majoritària» de la companyia i ha assegurat que «no participarà ni interferirà» en la seva gestió. Amb tot, el secretisme amb què s’ha portat l’operació ha generat recel, ja que l’empresa saudita la va preparar i executar durant mesos amb l’ajuda del banc d’inversió Morgan Stanley sense avisar el Govern ni la mateixa Telefónica fins poc abans d’anunciar-la públicament. 

Un altre element clau és la seva ambigüitat respecte a la seva intenció d’entrar o no en el consell d’administració de Telefónica, en què li podrien correspondre un o dos seients. L’operadora saudita ha ajornat la decisió i ha assegurat que no ho analitzarà de moment. No obstant, la lletra petita del decret de l’escut ‘antiopes’ del juliol passat (que ha entrat en vigor l’1 de setembre) dona pistes que STC ha deixat la porta oberta per poder reclamar la seva incorporació al màxim òrgan de govern de la companyia espanyola. 

El decret estableix en el seu article 18 que les operacions d’inversió estrangera superiors al 5% del capital en societats amb activitats relacionades amb la Defensa Nacional han de ser objecte d’autorització prèvia del Consell de Ministres (STC aspira a exercir els drets polítics corresponents al 9,9% del capital adquirit) tret que en un document en escriptura pública l’empresa adquirent «es comprometi de manera fefaent» a «no utilitzar, exercir ni cedir a tercers els seus drets de vot», ni a formar part «de qualsevol òrgan d’administració de la societat cotitzada».

STC, per la seva banda, ha deixat clar que té intenció de demanar l’autorització del Govern. Així, ha afirmat que no executarà els derivats financers a través dels quals controla el 5% del Telefónica fins a l’«obtenció de les autoritzacions regulatòries necessàries». Dit d’una altra manera: no caldria sol·licitar aquestes autoritzacions si STC no pretengués passar del 5% de les accions, ni exercir els seus drets de vot pel 9,9% del capital, ni entrar en el consell d’administració.

Un altre element que aixeca suspicàcies és el fet que la companyia hagi proclamat la seva intenció de no augmentar la seva participació més enllà del 9,9% que ja ha comprat. «No tenim intenció d’adquirir el control o una participació majoritària de Telefónica. Es tracta d’una gran oportunitat d’inversió que ens permet utilitzar el nostre sòlid balanç i mantenir alhora la nostra atractiva política de dividends», va assegurar el seu conseller delegat, Olayan Alwetaid, en la nota de premsa que va distribuir l’empresa per anunciar l’operació dimarts passat. 

Precisament l’1 d’agost, durant la presentació dels resultats semestrals, el vicepresident de finances corporatives de la companyia, Ali Alharbi, va posar negre sobre blanc l’estratègia general de compres de l’operadora saudita. «El nostre objectiu és tenir control sobre un actiu (comprat), però això no pot passar en tots els casos. [...] En general, el nostre pla és tenir la majoria (del capital de les empreses adquirides), però això podria canviar en funció dels actius objectiu», va afirmar. 

Aquest missatge, al deixar marge per no prendre el control en casos excepcionals, és coherent amb l’anunci d’intencions respecte a Telefónica. No obstant, també posa clarament que la voluntat predominant de STC és controlar les companyies en què participa. De fet, en mitjans empresarials es destaca que les inversions que busquen únicament una rendibilitat financera –com la que diu haver fet l’operadora saudita– les protagonitzen normalment els anomenats inversors institucionals (com fons de pensions o inversió) i no empreses del mateix sector, com passa en el cas de STC i Telefónica.

El fet que l’operació de compra del 9,9% de Telefónica fos notificada a la CNMV el 5 de setembre, aprofitant l’entrada en vigor (l’1 de setembre) del nou decret de control d’inversions estrangeres també desperta suspicàcies. ¿Per què no es va notificar l’operació abans de l’1 de setembre? ¿Què hi ha en el nou decret que el Govern va aprovar el 5 de juliol (amb entrada en vigor a partir de l’1 de setembre) que pugui ser més avantatjós per a l’operació saudita?

En realitat, l’operació de compra del 9,9% del capital s’ha fet en dos trams. D’una banda, Saudi Telecom ha adquirit una participació directa del 4,9% de les accions de la companyia espanyola. D’altra banda, ha aconseguit un altre 5% de manera indirecta mitjançant instruments financers, amb ajuda de la banca d’inversió Morgan Stanley.

En un primer moment, el grup saudita només podrà exercir els drets de vot corresponents a la participació directa del 4,9% (una dècima per sota del límit de control estatal del 5%). Per obtenir els drets de vot pel 5% restant haurà d’esperar a obtenir els permisos regulatoris.

Notícies relacionades

Calviño avisa que Telefónica és una empresa estratègica i que vetllarà pels interessos d’Espanya

El Govern central no planeja contactes directes amb l’Aràbia fins que no demani permís legal sobre Telefónica

La normativa de 1999 per al control d’inversions vinculades a la Defensa (que estava en vigor fins aquest 1 de setembre) obligava a demanar autorització al Govern per a participacions a partir del 5%. En això no es diferencia de la nova regulació.

L’avantatge que atorga la nova regulació és que si el Govern no dona l’‘ok’ als drets polítics de les accions fins al 9,9% del capital, STC, almenys, podrà conservar els corresponents al 4,9% (que el converteixen en primer accionista i que li podria atorgar un lloc en el consell d’administració) a l’espera de trobar el moment més oportú per desfer-se del paquet restant del 5% en el mercat financer de manera ordenada. «Amb la legislació anterior hauria sigut un ‘tot o res’ per al paquet del 9,9%. La nova regulació pot permetre a STC conservar una participació menor. Serà com quedar-se a Telefónica amb les mans lligades, tot i que està clar que aquest no era l’objectiu inicial», explica de forma gràfica un dels experts en regulació d’inversions exteriors consultats.