Entrada saudita a Telefónica: la clau rau en el seu negoci de Defensa

Més enllà de deixar els seus serveis comercials habituals per permetre les trucades per telèfon o l’accés a Internet a bona part de la població espanyola, Telefónica proporciona a les Forces Armades i a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat «serveis d’infraestructures de telecomunicacions, comunicacions tàctiques, estratègiques, ciberdefensa, digitalització i robotització de l’àrea d’operacions», segons explica la mateixa companyia a la seva pàgina web. 

Com a exemple, les ràdios tàctiques –denominades SDR– de Telefónica equipen els militars espanyols desplegats en operacions internacionals, així com la nova generació de vehicles de combat sobre rodes (8X8 Dragón). També les fragates de la classe F110 i els submarins de la classe S80 de l’Armada Espanyola compten amb sistemes de ciberseguretat «dissenyats, subministrats, instal·lats i configurats» per la multinacional espanyola. La companyia compta, a més, amb aliances amb altres companyies per subministrar a les Forces Armades tecnologia 5G. És el cas d’un acord amb Airbus, que fabrica plataformes aeroespacials, i amb Alpha Unmanned Systems (AUS), que produeix drons.

Contractes «classificats» amb Defensa

Aquests són alguns dels vincles entre Telefónica España i la indústria de la defensa. En concret, el que obligaria l’empresa saudita a sol·licitar l’autorització del Govern són els denominats contractes «classificats» amb el Ministeri de Defensa, segons fonts de l’Executiu. Aquest tipus de contractes tenen una difusió limitada en tres graus, de menys a més: confidencial, reservat i secret. El més recent i amb caràcter reservat es va adjudicar al juny d’aquest any per a la compra i posada en servei d’una xarxa de telecomunicacions via satèl·lit gestionada pel Ministeri de Defensa per 38,7 milions d’euros.

D’aquesta manera, la companyia STC, controlada per l’Estat saudita amb un 64% del capital, haurà de sol·licitar autorització al Ministeri de Defensa per entrar a Telefónica amb un capital superior al 5% i així han confirmat que ho farà fonts de l’empresa. Però la decisió última correspon al Consell de Ministres, després de l’informe que emeti la Junta d’Inversions Exteriors, que depèn de la Secretaria d’Estat de Comerç. El termini màxim per resoldre la sol·licitud és de tres mesos i només en cas que la inversió «no afecti els interessos essencials de la defensa» podria ser autoritzada directament pel Ministeri de Defensa i, després, pel Consell de Ministres.

Saudi Telecom només ha executat la compra del 4,9% de les accions de Telefónica, mentre que el 5% restant el controla a través d’instruments financers que liquidarà després d’obtenir l’autorització del Govern espanyol per obtenir la resta de drets de vot. La norma estableix com a excepció que quan una companyia aconsegueix entre el 5% i el 10% d’una altra no necessita demanar autorització al Govern sempre que notifiqui l’operació al Ministeri de Defensa i al d’Indústria i es comprometi a «no utilitzar, exercir ni cedir a tercers els seus drets de vot, ni a formar part de qualssevol òrgans d’administració de la societat cotitzada». Però Saudi Telecom afirma que sí que exercirà els seus drets.

Dos precedents

Hi ha dos grans precedents d’entrada de capital estranger en empreses amb contractes en Defensa, en els dos casos previs a l’existència del límit actual del 5% (en vigor des de l’1 de setembre, després del decret que va aprovar el Govern el 5 de juliol). El primer d’aquests precedents correspon a la compra de la francesa GFI Informatique del 100% d’Informática El Corte Inglés, empresa que era proveïdora del Ministeri de Defensa. El Consell de Ministres en la seva reunió del 14 d’abril del 2020 va autoritzar aquesta operació després d’imposar una sèrie de condicions a GFI per «protegir adequadament la seguretat de la informació classificada del Ministeri de Defensa». Un altre precedent correspon a l’adquisició del 26,17% de l’armamentística Maxam fins a arribar al 71,17% per part de la luxemburguesa Prill Holdings que es va aprovar el 19 de gener del 2019.

Infravaloració de les telecos

El denominat escut antiopa va ser creat en les albors de la pandèmia del coronavirus per evitar la compra a preu de saldo després de les caigudes borsàries de companyies espanyoles de sectors estratègics com l’energia, les telecomunicacions i els mitjans de comunicació per part de tercers països, especialment d’empreses estatals i fons sobirans. La mesura va ser prorrogada en diverses ocasions fins que ha acabat convertint-se en estructural a través del reial decret llei sobre inversions exteriors aprovat el mes de juliol. A més, el novembre del 2020 el Govern va crear un escut per a les inversions de països comunitaris, que es va anar estenent i es manté vigent actualment fins al 2024.  

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Malgrat que la pandèmia ha tornat la «normalitat» als mercats, el sector de les telecomunicacions a Europa té des de fa una dècada una intensa caiguda en els seus valors de capitalització per l’enorme regulació a què es veuen sotmeses. En el cas de Telefónica, aquesta baixa capitalització implica una «infravaloració» del valor de l’empresa al mercat que propicia operacions d’aquest tipus, segons l’analista sènior de mercats per a eToro, Javier Molina. «Amb una capitalització pròxima als 22.000 milions d’euros, adquirir un 10% com és el cas de STC Group, sembla altament eficient ateses les característiques de Telefónica», afirma en un comunicat aquesta firma inversora en què recorda que l’empresa va obtenir un benefici de 462 milions d’euros en el segon trimestre del 2023, cosa que suposa un augment del 44,5% davant el mateix període de l’any anterior. 

El president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, encara no s’ha pronunciat sobre l’operació. Però des que va arribar a la presidència de la multinacional, el 2016, sempre ha mantingut que la transformació en la qual està immersa la companyia es reflectiria tard o d’hora en el seu valor en borsa. Des d’aquest punt de vista, l’interès de STC per l’operadora espanyola podria ser interpretat com una mostra de reconeixement sobre el veritable valor de la companyia. Els analistes de Renta4 afirmen que l’operació mostra «la confiança de Saudi Telecom, companyia del sector, en el model de negoci i exposició geogràfica de Telefónica» mentre considera que aquesta entrada «podria marcar un sòl» en la seva cotització «a curt termini».