Acomiadada per SMS després d’agafar la baixa per ansietat: «Fa temps que no estaves com havies d’estar»

El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha obligat l’empresa Màrqueting Pohnpei, S.L. a readmetre l’esmentada treballadora, ja que considera acreditat que el motiu del cessament va ser la seva situació de salut i que això constitueix una vulneració dels drets fonamentals de l’empleada. L’esmentada casuística està contemplada en la recent llei 15/2022, que considera discriminatori un cessament per aquesta raó i el qualifica de nul, conferint-li així el màxim nivell de protecció judicial.

Els magistrats han obligat l’empresa infractora a readmetre en el seu mateix lloc de treball la damnificada, abonar-li les nòmines que hauria d’haver estat percebent entre el moment de l’acomiadament i la readmissió i una indemnització per danys i perjudicis de 5.000 euros.

«L’actuació de l’empresa, cessant la treballadora per la seva situació d’incapacitat temporal és una actuació negativa i perjudicial, reactiva a l’exercici de drets constitucionals bàsics: el de la salut (43 CE) i el de l’accés a prestacions de Seguretat Social (41 CE), vulnerant el dret fonamental a la integritat física (15 CE)», apunta l’advocat especialista en dret laboral Pere Vidal, que ha compartit la sentència a xarxes socials.

Acomiadada per SMS

Els fets es remunten a setembre de l’any passat, quan a les 10 del matí la cap de la demandant li escriu un missatge telefònic i li diu: «No et veig a la botiga!». Un minut després la treballadora li respon que està a la consulta del metge, que aquest va amb retard, encara l’està atenent i que quan acabi hi anirà. La seva superior li recrimina que no hagi previst el retard en la consulta. Segons apunta l’advocat Vidal, una empresa no pot sancionar un treballador per l’esmentat motiu i podria valorar si ha de recuperar les hores perdudes en un altre moment o si les hi descompta del sou.

Pocs minuts després la treballadora li respon amb una foto de l’informe de baixa per incapacitat temporal que li acaba d’emetre el doctor. El diagnòstic que figura és «ansietat reactiva». «¿Què t’han donat la baixa? ¿Per què?», el pregunta la seva superior. Per després insistir: «¿I quins són aquests problemes de salut si es pot saber? Perquè no m’havies comentat res».

Segons la normativa laboral, el treballador té el dret a no comunicar a la seva empresa el motiu de la baixa i la companyia no pot exigir-l’hi. Actualment, ni tan sols té l’obligació l’empleat de comunicar als seus caps que està de baixa. Des de l’1 d’abril, la Seguretat Social és l’encarregada de contactar amb l’empresa i dir-li que aquest treballador està en IT i quants dies li ha donat el metge, sense especificar el motiu.

La supervisora li demana a la seva empleada que quan surti del centre de salut vagi a la botiga per entregar les claus i l’avisi. Una hora i 15 minuts després d’haver entregat les esmentades claus, la damnificada rep un SMS certificat al seu telèfon mòbil en què l’empresa li comunica l’acomiadament. Havien passat dues hores des que el facultatiu havia firmat l’informe de baixa.

«Sento molt que tot això hagi hagut d’acabar així, d’aquesta manera. Crec que hi ha hagut un problema de comunicació quan perfectament podies haver parlat amb mi de bones i explicar-me que és el que et passa. [...] Ja fa temps que no estaves com havies d’estar i jo t’ho notava, però si tu no em dius res i amb mi aparentes estar bé...», diu el missatge que li va enviar al cap d’una estona la seva superior per ‘whatsapp’.

Discriminació per salut

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’empresa no va justificar en cap moment el cessament i ja va reconèixer la improcedència del mateix –el que comporta una indemnització més gran– des del primer moment. Per això li va pagar una indemnització de 947,1 euros. I és que qualsevol empresa que no justifica degudament un acomiadament ja està incorrent en la improcedència d’aquest.

No obstant, el TSJ considera que aquesta omissió respon a l’ocultació del veritable motiu del cessament: el seu estat de salut i que per això hagi agafat la baixa, suposant això un contratemps per a la companyia. I els magistrats recorden que  «ningú podrà ser discriminat per raó de malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a patir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social». És per això que el TSJ valida la sentència del jutjat de primera instància, desestima el recurs de l’empresa i falla a favor de la treballadora.