Els últims bassals empresarials del Govern: Telefónica, Celsa, Ferrovial i Naturgy

L’operació de compra del 9,9% del capital de Telefónica per part del grup saudita STC és només l’últim gran bassal empresarial en què s’ha ficat el Govern de Pedro Sánchez, que aviat haurà de decidir si dona l’ok a l’operació, si la veta o si li imposa condicions. Però no és l’únic episodi d’intervenció del Govern en una decisió empresarial. El Ministeri d’Indústria ja ha aixecat la mà per dir que el recent traspàs de la propietat de Celsa als fons d’inversió creditors, per decisió judicial del 4 de setembre, també necessita el seu aval final i està subjecta a la imposició de possibles condicions. Encara queden restes de fang del bassal anterior, al qual l’Executiu es va llançar en bloc per intentar frenar la decisió de Ferrovial de traslladar la seu als Països Baixos. Ni en el cas de Ferrovial, ni en el de Telefónica, els ‘serveis meteorològics’ d’informació del Govern van saber anticipar el ruixat. 

És fins ara el cas en què el Govern n’ha sortit més evidentment escaldat. El 28 de febrer passat Ferrovial, una de les principals constructores internacionals i membre destacat de l’Ibex, remetia un fred i breu comunicat a la CNMV en què anunciava la intenció de traslladar la seu als Països Baixos per facilitar el salt a cotitzar a Wall Street. L’endemà al matí, el Govern sortia en tromba a denunciar la maniobra. Des de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que va posar fil a l’agulla per buscar totes les escletxes legals, al president del Govern, Pedro Sánchez, que en un fet insòlit va criticar amb nom i cognoms el president de l’empresa, Rafael del Pino, i el va titllar d’empresari «poc compromès». També hi van participar activament la CNMV i el gestor de les borses (BME), que es van afanyar a desmuntar el motiu principal esgrimit per Ferrovial. La CNMV i BME van insistir que es podia cotitzar als Estats Units pràcticament de la mateixa manera tant des d’Espanya com des dels Països Baixos.

A més, el Govern va fer veure que utilitzaria el Ministeri d’Hisenda per investigar suposades motivacions fiscals de l’empresa o fins i tot de la família Del Pino en el trasllat de la seu. Però malgrat la insistència de l’Executiu a criticar el trasllat, el procés va continuar endavant i va ser ratificat majoritàriament per la Junta d’Accionistes. Falta per veure si, quan arribi el moment, Hisenda permetrà a Ferrovial aplicar-se els avantatges fiscals del règim fiscal de fusions o si, per contra, les vetarà, si aconsegueix demostrar que el veritable motiu per al trasllat de la seu va ser pagar menys impostos (i no, aconseguir cotitzar a Wall Street). 

El 4 de setembre es va conèixer la decisió del jutjat número 2 del mercantil de Barcelona de traspassar la titularitat del gegant siderúrgic Celsa als fons d’inversió creditors. A l’empara de la nova llei concursal, el jutge va decidir en contra de la família Rubiralta –propietària fins ara de Celsa– cedint als seus creditors el control d’aquest grup industrial que dona ocupació a més de 10.000 persones a Espanya. Apel·lant al caràcter estratègic de la indústria siderúrgica, el Ministeri d’Indústria preveu aplicar la normativa de control d’inversions exteriors per autoritzar, o no, el traspàs de Celsa a fons d’inversió de titularitat estrangera. En cas d’autoritzar el traspàs, el Govern podria, en tot cas, imposar determinades condicions per salvaguardar l’autonomia industrial d’Espanya en aquest sector. Igual que en el cas de STC i Telefónica, en aquest cas l’eina d’intervenció de l’Estat resideix en el conegut com a ‘escut antiopas’ que, després de la recent reforma del mes de juliol, ara està regulat en el reial decret llei 571/2023. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que fins a l’últim moment ha recolzat el disseny d’un pla industrial que permetés a la família Rubiralta conservar l’empresa, no obstant ha evitat pronunciar-se sobre si el Govern ha d’invocar o no el decret ‘antiopa’ en el cas de Celsa: «Això ho haurà de valorar el Govern central», va dir Aragonès aquest dijous, evitant ficar-se al mateix bassal que el Govern. 

IFM- Naturgy

Notícies relacionades

Yolanda Díaz: «He dit a Calviño que no podem consentir l’operació de Telefónica»

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En la llarga guerra desencadenada des que el fons australià IFM va anunciar la seva intenció d’entrar en el capital de Naturgy (el febrer del 2021), on juga un paper fonamental Criteria, el hólding inversor de Caixabank, el Govern ha tingut una participació menys enfangada, malgrat la importància econòmica i estratègica de l’operació en una companyia que ara val en borsa més de 25.000 milions. Cal tenir en compte que la normativa de blindatge aprovada el 2020 permet a l’Executiu vetar la compra d’un inversor estranger que superi el 10% en una companyia considerada estratègica. I l’oferta australiana de compra d’accions de Naturgy es va convertir en la primera operació subjecta a aquestes noves regles. I sí, el Govern, set mesos després que es llancés l’opa, l’agost del 2021, va autoritzar, tot i que amb condicions, l’oferta: va exigir per donar el seu ok que IFM donés suport a les noves inversions, mantingués la seva seu a Espanya i respectés l’ocupació. 

El més cridaner és que Caixabank, l’accionista més gran de Naturgy (té un 26,7%) i també amb una forta presència de l’Estat a la seva capital (un 17%), va rebutjar l’opa, que va acabar amb un 10,8% de les accions en mans dels australians (ara ja controlen un 14,5%). Ara mateix, la situació es troba en un joc d’escaramusses dins del consell d’administració. IFM formalment dona suport a la línia estratègica de Naturgy, però continua comprant accions (un 17% li dona dret a dos seients al consell) i també ha intentat forçar el nomenament d’un número dos en l’empresa espanyola, una cosa a què fins ara s’ha resistit amb èxit el seu president, Francisco Reynés.