La meitat dels països de l’OCDE graven ‘beneficis caiguts del cel’ d’empreses

Al voltant d’un de cada dos països de l’OCDE –entre ells, Espanya– van implementar el 2022 algun tipus de gravamen extraordinari sobre els anomenats «beneficis caiguts del cel» obtinguts sobretot de petroleres i energètiques, a fi d’obtenir ingressos per «limitar les desigualtats i enfortir la cohesió social» en un moment en què les dificultats per tirar endavant després de la pandèmia van topar amb l’esclat de la guerra a Ucraïna.

«Aquestes mesures són part de la tendència dels països per buscar maneres d’augmentar la progressivitat dels seus sistemes tributaris per combatre el creixent nivell de desigualtats», afirma l’organització de països desenvolupats OCDE al seu informe anual d’anàlisi sobre les tendències fiscals al món, publicat aquest dimecres.

A l’informe ‘Reformes de política fiscal 2023’, l’organització amb seu a París se centra, sobretot, en les mesures adoptades pels 36 països sobre els quals disposa dades tributàries corresponents al 2021. L’estudi constata que, de tots, un total de 19 països europeus i de Llatinoamèrica (una mica més de la meitat) estan aplicant algun tipus de tribut sobre els beneficis extraordinaris obtinguts per les empreses de determinats sectors. L’objectiu d’aquestes mesures –s’explica–, és obtenir ingressos amb què finançar mesures amb què compensar l’impacte de la inflació sobre famílies i llars.

Beneficis o ingressos

La llista de 19 països que, segons l’informe de l’OCDE han implementat aquest tipus de mesura fiscal inclou un grup de 13 territoris en els quals el gravamen s’aplica sobre el benefici. És el cas d’Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, França, Alemanya, Itàlia, Lituània, els Països Baixos, Romania, Eslovènia, Grècia i el Regne Unit. A més s’ha identificat un altre grup de dos països (Argentina i Colòmbia) on el que es grava són els ingressos.

En una tercera categoria, a la qual es refereix com «Altres», l’informe de l’OCDE situa Espanya, on els impostos extraordinaris sobre l’energia i la banca graven, respectivament, ingressos i interessos nets. En aquest grup s’inclouen també les pràctiques tributàries sobre els ‘beneficis caiguts del cel’ dissenyades a Bèlgica, el Brasil, Colòmbia, Hongria, Itàlia i Romania, que han optat per gravar conceptes relacionats amb l’exportació o altres variables.

A més d’aquests tributs extraordinaris, alguns països han adoptat mesures per posar un topall (‘cap’) als preus energètics com a via per posar límit als ‘beneficis caiguts del cel’. En aquest grup, l’OCDE assenyala les mesures adoptades per Àustria, la República Txeca, Alemanya, Eslovènia, Suècia, França, els Països Baixos i Eslovàquia (l’estudi no cita ni Espanya ni Portugal dins d’aquest grup, malgrat haver sigut autors de l’anomenada ‘excepció ibèrica’).

«En teoria, gravar una renda purament econòmica, ja sigui mitjançant un impost als guanys excedents o extraordinaris, no hauria de tenir cap efecte perjudicial sobre la inversió o altres opcions de producció, si està ben dissenyat», opina l’OCDE. A Espanya, els que s’oposen al disseny dels nous tributs critiquen que aquests s’apliquin sobre ingressos i no sobre beneficis.

Energètiques, banca, farmacèutiques

En la majoria dels casos analitzats per l’OCDE, els gravàmens sobre «beneficis caiguts del cel» afecten el sector energètic en general, o les companyies petroleres o elèctriques. A Espanya, Colòmbia i la República Txeca, també s’han dissenyat gravàmens d’aquest tipus sobre institucions financeres. A l’Argentina i Croàcia s’han estès a tots els sectors productius i a Hongria s’estén a farmacèutiques, telecos, entitats financeres i comerç minorista.

A la pràctica totalitat dels casos, es tracta d’«impostos solidaris» de caràcter temporal que té data de caducitat el 2023. En algun cas aquesta s’estén al 2024 (cas d’Espanya), el 2025 (República Txeca), el 2027 (Colòmbia) o el 2028 (Regne Unit). A Colòmbia, alguna de les noves figures s’han adoptat amb caràcter permanent.

Pujada generalitzada de la pressió fiscal

El disseny de gravàmens transitoris sobre «beneficis caiguts del cel» obtinguts per energètiques i altres sectors és només una de les tendències generals que ha detectat l’OCDE al seu informe del 2023 sobre polítiques fiscals als països, publicat aquest dimecres.

A més, l’OCDE remarca que el 2021 (exercici sobre el qual gira la major part de l’estudi) va marcar el segon any consecutiu en què va augmentar el pes dels ingressos per impostos i cotitzacions socials sobre el PIB. L’OCDE calcula que la pressió fiscal va pujar 0,6 punts el 2021, fins a arribar al 34,1% del PIB, la taxa més gran des de l’inici de la sèrie (1990). Aquesta pressió fiscal mitjana del 34,1%, inclou en els seus extrems el 46,9% de Dinamarca i el 16,7% de Mèxic. A Espanya es va situar en el 38,4%, segons dades de l’OCDE.

Notícies relacionades

L’Estat va batre l’any passat un rècord de recaptació respecte al previst

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El 2020 va augmentar la pressió fiscal a causa que el descens dels ingressos va ser més baix que la caiguda que va experimentar el PIB per l’esclat de la crisi sanitària. El 2021, però, l’augment de la pressió fiscal deriva que els ingressos tributaris van pujar més (12,8%) que el PIB (10,5%) de mitjana, per als països analitzats.

Dels 36 països sobre els quals l’OCDE disposa de dades relatives al 2021, el pes dels ingressos sobre el PIB va augmentar en 24 d’ells; va baixar en 11 més i es va mantenir sense canvis en un d’ells (Grècia). L’increment més gran de la pressió fiscal es va produir a Noruega (+3,4 punts percentuals), per efecte de l’impost extraordinari sobre l’extracció de petroli. A més, va pujar més de 2 punts a Xile, Israel, Nova Zelanda i Corea. Darrere de Lituània, Espanya es va situar el 2021 com el setè país on més va augmentar la pressió fiscal (+1,6 punts). Per la seva banda, la caiguda més gran de la pressió fiscal es va produir a Hongria (-2,1 punts). També va baixar la pressió al Canadà, Islàndia, Mèxic i Turquia, entre d’altres.