Alerta

L’economista Niño Becerra parla d’una seriosa amenaça per a la humanitat: un risc arreu del món

Santiago Niño-Becerra, al seu despatx de l’Institut Químic de Sarrià, el dia 30.

Santiago Niño-Becerra, al seu despatx de l’Institut Químic de Sarrià, el dia 30. / ÁLVARO MONGE

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Que l’«infern climàtic» s’aproxima és una creença, més que una profecia, que amenaça la humanitat, advertida des de fa dècades pels científics i que agafa cos amb cada catàstrofe que assola de manera puntual qualsevol lloc del planeta i amb cada nou estudi sobre diferents aspectes del canvi climàtic.

L’economista Santiago Niño Becerra no dubta que és així, al parlar en el seu compte de Twitter de la «degradació climàtica i mediambiental» que afecta la Terra i que, segons assegura, només ha tingut un responsable: l’home i el «model econòmic» triat per ell per créixer.

«Ja ho hem comentat: la degradació climàtica i mediambiental que ja estem tenint i que continuarà no és conseqüència d’una maledicció màgica, sinó dels models econòmics escollits (fixin-se que no dic del sistema: el capitalisme podria haver escollit altres models)», ha escrit.

Notícies relacionades

«Tots els models seguits des de la I Revolució Industrial han sortit de dues bases: 1) que a la Terra hi havia tot el que fes falta en quantitats il·limitades, per la qual cosa era barat, i 2) que l’entorn natural era un abocador infinit en el qual llençar les escombraries a cost zero. Des de 1870, i sobretot des de 1955, el creixement econòmic ha sigut com mai abans, però des de fa anys hi comença a haver escassetat de ‘commodities’ i cada vegada som més a prop d’un infern climàtic. ¡Compte!: no donem la culpa a ningú: perquè vam créixer el que vam créixer».

Després d’analitzar els perquès de la situació d’alarma climàtica en la qual es troba el planeta, Niño Becerra creu que només queda una cosa que es pugui fer per mirar de posar fre a la situació que vivim i a la catàstrofe cap a la qual anem, sabent per endavant que les que pagaran les conseqüències d’aquesta solució seran les classes menys afavorides de la societat, a les quals se’ls exigirà un sacrifici amb l’objectiu de la salvació: «El que passa és que per revertir aquesta situació tant com es pugui ara toca empobrir-nos, o almenys, que s’empobreixi la immensa majoria (la totalitat, mai: recordin la metàfora Elysium)», afirma l’economista.