El BCE eleva els tipus en 0,25 punts més, però apunta que serà l’últim increment

La lluita contra la inflació s’ha imposat al temor de la recessió i el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous elevar els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals més. Es tracta de la desena pujada consecutiva des de juliol de l’any passat, en el que és el cicle d’increments del preu del diner en la zona euro més ràpid i abrupte des de la seva creació el 1999. Així, el tipus principal se situa ja en el 4,5% (el nivell més alt des de maig del 2001), mentre que la facilitat de dipòsit (l’interès amb què el banc central remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context) arriba a un màxim històric del 4%.

A canvi, el banc central ha donat pistes que podria ser l’última pujada: «Sobre la base de la seva avaluació actual, el consell de govern considera que els tipus d’interès oficials del BCE han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de manera substancial al ràpid retorn de la inflació a l’objectiu. Les decisions futures del consell de govern asseguraran que els tipus d’interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari». 

El consell de govern d’aquest dijous ha sigut especialment rellevant perquè per primera vegada en 18 mesos el BCE no havia donat una indicació clara sobre si apujaria els tipus en aquesta trobada. Després de la reunió de finals de juliol, la seva presidenta, Christine Lagarde, va deixar la porta oberta a tornar a incrementar o mantenir-los. Des d’aleshores, el percentatge d’inversors i experts que consideraven més probable una opció o una altra –o també una pausa ara i una última pujada a l’octubre– ha anat fluctuant i no hi ha hagut en cap moment una majoria clara en un sentit o un altre.

Inflació i creixement

Els dubtes del BCE sobre el seu següent pas –i les discrepàncies del mercat sobre quin podria i hauria de ser– s’expliquen perquè la situació de la zona euro és endimoniada, amb una inflació encara molt alta i una economia llanguidecent. Després de marcar un màxim del 10,6% a l’octubre, l’IPC general s’ha anat moderant, però a l’agost va repetir el nivell de juliol, el 5,3%. L’indicador subjacent (el que exclou els preus més volàtils de l’energia i els aliments) es va reduir del 5,5% al 5,3%, amb el que va tornar al nivell de maig (5,3%) i tot just està per sota del màxim que va arribar el març (5,7%). És a dir, el ritme de pujada dels preus es va frenant, però encara continua molt lluny de l’objectiu del BCE que se situï en el 2% a mitjà termini.

Notícies relacionades

El BCE calcula que la pujada de tipus restarà almenys dos punts al PIB europeu

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Paral·lelament, l’economia dona cada vegada uns senyals més alarmants. El PIB va créixer un 0,3% en el segon trimestre, després de quedar estancat en el primer i baixar un 0,1% en l’últim del 2022, però les últimes dades suggereixen que es podria contraure un 0,2% en el tercer. L’atur, per la seva banda, continua en mínims històrics (6,4%). L’alemanya Isabel Schnabel, consellera executiva del BCE, ja va apuntar fa unes setmanes que les perspectives de creixement són «més febles» del que esperava l’organisme quan va fer les seves previsions de juny, si bé també va assegurar que existeixen «indicadors» que l’economia «pot no estar a punt d’unarecessió profunda o prolongada».  

El banc central, precisament, ha basat les seves decisions d’aquest dijous en l’actualització de les seves previsions macroeconòmiques. En les de juny, va augurar una pujada mitjana anual de l’IPC del 5,4% aquest any, 3% el pròxim i 2,2% el 2025, per sobre del 5,3%, 2,9% i 2,1% que va calcular al març. Quant a la subjacent, va calcular un nivell mitjà anual del 5,1% aquest any, 3% el 2024 i 2,3% el 2025, de nou per sobre del 4,6%, 2,5% i 2,2% de març. I respecte al PIB, va preveure que l’eurozona creixi el 0,9% aquest any, l’1,5% el pròxim i l’1,6% el 2025, una mica per sota de l’1%, 1,5% i 1,6% que va estimar al març.