¿Quines implicacions té una pujada dels tipus d’interès?

Una de les primeres conseqüències de la pujada dels tipus d’interès és que es paga més per endeutar-se, és a dir, el crèdit surt més car per als que hi accedeixen. I també determinats préstecs que ja es tenen s’encareixen i minven la capacitat de compra de les famílies. Un bon exemple d’això és l’euríbor a un any, l’interès a què els bancs es presten entre si i la principal referència per als que tenen una hipoteca d’interès variable.

Aquest indicador, que fins a l’abril de l’any passat discorria per territoris negatius, es troba actualment en el 4,073%. I això no només ha elevat els préstecs que estan en el seu primer terç de durada, la part en la qual més pesen els interessos, sinó que n’ha encarit els nous.

També ha canviat la configuració del mercat de noves hipoteques, a l’anar cedint terreny les de tipus fix, que fins fa un any suposaven tres de cada quatre nous crèdits per a la compra de vivenda, ja que s’han encarit. El flux s’ha mogut cap a les d’interès variable, que s’abarateixen i, encara més, cap a les hipoteques mixtes, en què un període incial de 5 o 10 anys és a tipus fix i la resta, variable.

En principi, que pugi el preu del diner té dues cares: una és que encareix el crèdit i l’altra, que l’estalvi en surt més beneficiat. Tot i que els grans bancs a Espanya, que van viure un període d’interessos negatius i se les van haver d’enginyar per guanyar diners mitjançant comissions per serveis, han arrossegat els peus i el diferencial entre el que cobren per deixar i el que remuneren per custodiar els diners ha arribat a marcar màxims històrics. Molt a poc a poc, això sí, van augmentant l’interès dels dipòsits.

Al juliol, l’interès mitjà aplicat als nous dipòsits era del 2,33%, si bé el 90,5% dels diners dels particulars dipositats als bancs estan en comptes corrents remunerats al 0,12%. Les entitats petites i mitjanes són les que han elevat per ara més la retribució i molts estalviadors s’han bolcat en les lletres del Tresor, deute públic a curt termini (fins a un any).

Per a les empreses que recorren als bons i altres tipus de deute per finançar-se, la pujada dels tipus d’interès no és gaire bona notícia. De fet han d’elevar la retribució que ofereixen per captar prestamistes, en aquest cas persones, societats o fons. Com a conseqüència d’això, moltes empreses, que en les etapes de baixos o mínims tipus d’interès recorrien a aquesta modalitat, l’abandonaran.

Una pujada dels tipus d’interès pot provocar una apreciació de l’euro davant altres monedes, com per exemple el dòlar. En tot cas, depèn de si s’han apujat els tipus d’interès en una quantia inferior en les altres monedes. I és que els inversors estrangers troben més atractiu invertir en països de la zona euro, ja que obtenen més rendibilitat per la seva inversió. L’apreciació de l’euro pot contribuir al seu torn a reduir la inflació, perquè els productes importats són més barats. Però alhora perjudica les exportacions, un dels motors de l’actual creixement econòmic, perquè els productes espanyols es fan més cars per als compradors estrangers. 

Notícies relacionades

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

Com a conseqüència de l’encariment del crèdit s’acaba reduint l’activitat econòmica global. La reducció del consum, inversió i exportacions provoca una caiguda de la demanda afegida. Les dades del creixement del producte interior brut (PIB) en el primer trimestre d’aquest any, amb una alça general del 0,6% respecte a l’últim del 2022, revelen una caiguda intertrimestral de l’1,4% en el consum de les llars, després del -0,6% del període octubre-desembre. Aquesta tendència es va veure compensada per l’alça de l’1,8% en la inversió, davant el descens del 3,7% en el quart trimestre de l’any passat; i del 5,7% en les exportacions, després del descens de l’1% a l’octubre-desembre.

I com a conseqüència d’això es refreda l’economia. Per no perdre negoci, les empreses opten per rebaixar els preus, però es produeix menys i, per tant, en cas d’aguditzar-se la caiguda, s’acaba retallant ocupació.