Josep Santacreu: «La Cambra de Comerç s’ha de gestionar com una empresa»

Se’ls considera els representants de l’‘establishment’, de la gran empresa, ¿què ha de dir sobre això?

L’altra proposta s’omple la boca de dir que són una candidatura transversal, però fa riure una mica. Són una candidatura clarament política, polititzada, que representa una part de l’independentisme, no tot, i clarament posicionada en un enfocament ideològic. Nosaltres som una candidatura transversal, sense adscripció política. I segon et preguntes: «¿és normal que hi hagi una Cambra en la qual no hi ha gran part de les grans empreses del país?». En absolut. A qualsevol cambra del món que funcioni i que vulgui ser representativa i tenir força hi han de ser presents en la seva proporció. En la nostra candidatura, de 45 candidats no n’hi ha més de 10 que siguin grans empreses. La resta són representants de gremis, de petits comerços, taxistes, perruqueres...

Llavors, ¿la gran diferència és política?

Hi ha dues grans diferències. Una és que el nostre motor no és polític. No som aquí per defensar una idea política concreta, sinó per donar servei a les empreses i fer el que li toca fer per millorar el país. I el segon és que la nostra candidatura és molt més representativa del conjunt del teixit empresarial. La majoria representen o gremis o col·legis professionals o associacions empresarials, com ha passat històricament a les cambres. La funció no és intentar imposar unes idees.

¿Com queda la Cambra després dels 4 anys de mandat de l’equip actual?

Sumem tres anys de dèficit. El primer exercici, en el qual se’n va compartir una part amb l’equip anterior, van acabar gairebé en equilibri, però els següents han sigut de pèrdues, pitjors cada any. El 2022 van acabar amb un dèficit de 800.000 euros, quan la Cambra sempre havia evitat els números vermells. A més, quan van arribar hi havia 14 milions a la caixa i ara tot just n’hi ha quatre i, en canvi, han augmentat el 50% la plantilla i fa tres anys que es queden un 10% per sota dels ingressos previstos. La Cambra s’ha de gestionar com una empresa...

¿Es necessita una nova seu?

En el seu moment podia tenir sentit, però ara cal revisar-ho perquè les coses han canviat molt amb la virtualitat i el teletreball. Cal repensar-ho. El que tinc clar és que la Cambra no ha de tenir dèficit i no pot ser que en quatre anys s’incrementi el 53% la plantilla amb menys ingressos i que per primera vegada en la història les cadires de les empreses que fan aportacions per comptar amb un lloc en el ple hagin quedat desertes. Si a l’equip actual no li cau la cara de vergonya perquè no hi ha cap empresa del país disposada a fer aquesta aportació... Abans hi havia cua per ser-hi i ara no vol ser-hi ningú, ni les empreses grans, per a les quals 150.000 euros són molt poc. I quan se’ls pregunta per què no hi són et contesten: ‘Estar-hi ¿per què?’. Si el 2022 van acabar amb 800.000 euros de dèficit, aquest any tindran un milió menys d’ingressos al treure 12 de les 14 cadires de les empreses que feien aportacions que hi havia abans.

I ¿quina és la seva proposta?

El primer és gestionar la Cambra com una empresa i no estirar més el braç que la màniga per evitar quedar descapitalitzats. I segon cal plantejar-se com augmentar els ingressos amb programes d’activitats i aconseguint la confiança i la relació i la feina en equip amb administracions i grans empreses. ¿Per què la Cambra no és en un lloc destacat a la Cambra d’Espanya, un espai on es distribueixen fons i programes a les diferents cambres? Sent la més gran d’Espanya no té ni una vicepresidència, una cosa que mai havia passat i és perquè els gestors actuals no han acudit a aquest organisme.

¿Si guanyen, tornaran a aquest organisme?

Sí. Un dels objectius serà tenir un paper preponderant a la Cambra d’Espanya i a les cambres europees. I en comptes de foragitar les grans empreses, crear un entorn en què les actuals i d’altres de la resta del món que vulguin instal·lar-se a Barcelona trobin a la Cambra un element de suport.

En cas de guanyar, ¿quina serà la seva primera mesura?

Fer un pla estratègic a quatre anys incorporant els professionals de la Cambra. Som respectuosos, però també molt crítics amb com s’han fet les coses aquests últims quatre anys. I abans de fer coses cap enfora cal tornar a il·lusionar i resituar la Cambra, fer una feina interna.

¿Ha perdut prestigi?

És evident. Només els que estan al capdavant de la Cambra avui diuen el contrari. El sentiment general és que la Cambra no té el rol que tenia ni el que hauria de tenir, que és representar totes les empreses i autònoms i ser, al seu torn, l’interlocutor natural de les administracions. Si no fa aquesta funció la intenten fer d’altres. Penso que és la Cambra la que hauria de liderar el debat sobre l’aeroport. És qui representa totes les empreses, i ha de fer com al seu dia va fer amb la Fira i amb Turisme de Barcelona. I el debat de l’aeroport és un exemple, com qualsevol tema important per al país, com els impostos o la sostenibilitat, com a actor respectat i amb veu pròpia, que és un rol que ha perdut.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Els temes mediambientals i socials van formar part de la seva trajectòria professional, ¿ho aplicarà a la Cambra si guanya?

Soc un dels impulsors del moviment de responsabilitat empresarial i crec que el món empresarial és el gran transformador social i mediambiental. Les empreses en molts temes, com el laboral o la contaminació, són la solució. De fet, si estic en aquesta carrera per la Cambra és en part per això, a part de recuperar el prestigi de l’entitat i contribuir en el que pugui a la societat perquè crec que hi ha una altra manera de fer empresa que s’acabarà imposant i que a més ha sigut la manera catalana de fer-ho.