Calviño vol presentar un acord polític de reforma de les regles fiscals a meitat d’octubre

La Presidència espanyola de la Unió Europea considera que els seus treballs ja han avançat prou per poder posar sobre la taula, en la reunió de ministres de Finances (Ecofin) del 17 d’octubre, un primer text de consens entre els 27 països de la UE per a la reforma de les regles fiscals. Així ho ha anunciat aquest dissabte la vicepresidenta primera en funcions, Nadia Calviño, en la roda de premsa de clausura de la reunió informal de l’Ecofin que s’ha fet aquest divendres i dissabte a Santiago de Compostel·la.

Després d’aquesta reunió d’octubre, l’objectiu és poder tancar els possibles serrells pendents a l’Ecofin de novembre i començar aquell mateix mes el diàleg amb el Parlament Europeu. La meta, segons Calviño, és que les noves regles de disciplina per reduir el dèficit i el deute excessiu dels països europeus estiguin en marxa «a partir del 2024» (les actuals regles van quedar congelades el 2020, amb la crisi sanitària de la covid).

Segons Calviño, els treballs realitzats en les últimes setmanes han permès tancar tots els aspectes tècnics i desembarassar el camí per poder avançar en la negociació política de les qüestions més difícils en les pròximes setmanes. «Ja hem aconseguit un text de consens del 70% del text del reglament», ha assenyalat. En el 30% restant resideix, precisament, «el nucli essencial» de la reforma, on xoquen les posicions oposades dels fronts encapçalats fins ara per Alemanya (d’una banda) i França (per un altre). «Hi ha hagut unanimitat en la necessitat de passar a la fase política i buscar aquest consens abans de final d’any», ha dit la vicepresidenta espanyola.

El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, va elogiar l’«ambició» del calendari plantejat per Calviño, si bé va admetre que «pot ser un gran desafiament». En tot cas, Dombrovskis va brindar el suport de la Comissió Europea per al propòsit de la Presidència espanyola que ell mateix, sobre la marxa, va batejar com «la via de Santiago» o el «camí fiscal», fent una picada d’ullet simpàtica a la ciutat gallega on s’ha celebrat aquest Ecofin.

Doble equilibri

Les noves regles fiscals conservaran els mateixos objectius del Pla d’Estabilitat i Creixement d’un dèficit públic màxim del 3% del PIB i un límit de deute públic del 60% del PIB. Però es pretén perseguir-los d’una manera més gradual, flexible i adequada a les circumstàncies de cada país, segons defensa la Comissió Europea (en la seva proposta legislativa d’abril) i un grup de països, entre els quals hi ha Espanya.

I aquí comença el xoc amb països com Alemanya, que vol posar límits a aquesta flexibilitat. Alemanya exigeix, per exemple, que els països amb dèficit i deute elevat ajustin el seu dèficit, com a mínim, a un ritme de l’1% del PIB cada any.

Aquesta és una de les discrepàncies que ha de resoldre la negociació política que la Presidència espanyola ha d’encarrilar per arribar a temps a final d’any.

La negociació política també haurà de fer compatible la reducció del deute amb el manteniment de l’ambiciós programa d’inversions lligades a la transició verda i digital i les reformes estructurals que promouen les institucions europees.

Aconseguir un «equilibri» en cada un d’aquests dos eixos és el doble objectiu que ha assumit Calviño, de cara al text de consens que pretén posar sobre la taula de l’Ecofin del 17 d’octubre.

Tot i que el procés per al nomenament d’un nou president o presidenta per al Banc Europeu d’Inversions (BEI) no ha format part de l’agenda oficial d’aquesta reunió informal de l’Ecofin, les negociacions polítiques dels diferents candidat que aspiren al càrrec s’han convertit en un tema central de les converses al marge. Això va ser així, sobretot, després de la presència inesperada de la candidata danesa Margrethe Vestager, que es considera la principal rival de la candidatura de la vicepresidenta Nadia Calviño en la carrera per ocupar la presidència del braç financer de la UE a partir del gener del 2024.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Formalment, en aquesta qüestió, les reunions de Santiago de Compostel·la només han servit perquè el ministre belga de Finances, que presideix en aquests moments la conferència de governadors del BEI, hagi informat que obrirà la ronda de contactes entre els 27 abans de plantejar una votació sobre els candidats. Aquesta podria produir-se en els marges de l’Ecofin del 17 d’octubre, a Luxemburg.

En la seva primera jornada, les trobades de Galícia es van saldar dilluns amb l’acord d’un nou mecanisme de governança per desplegar fins al 2027 l’agenda d’inversions coneguda com ‘Global Gateway’, amb projectes per més de 45.000 milions d’euros a l’Amèrica Llatina i Carib. De fet, la de Santiago de Compostel·la ha sigut la primera trobada entre ministres d’Economia i Finances de la UE i de la CELAC (Comunitat d’Estats Llatinoamericans i el Carib). Hi han participat 47 ministres d’Economia i Finances de la UE i Llatinoamèrica i el Carib, així com representants de l’FMI, el CAF i el Banc Mundial.