El president de BMW, Oliver Zipse, assenyala que és un risc que Europa «només pensi en el cotxe elèctric»

Oliver Zipse, el president de BMW, va fer un viatge llampec a Espanya fa uns dies. Va passar només un dia a Madrid, on va ser rebut per el rei Felip VI al Palau de la Zarzuela, per Florentino Pérez (ja que BMW és un dels patrocinadors del Reial Madrid) i va conversar amb la plantilla de la filial espanyola que presideix Manuel Terroba. Després de tot això, en una trobada exclusiva amb cinc mitjans espanyols (entre els quals hi havia Prensa Ibérica), el president de la marca alemanya va revelar els detalls de la nova etapa de la marca en què el disseny i la tecnologia van de bracet. També va analitzar l’actualitat del sector marcada per l’avenç de les marques xineses, el final dels motors de combustió i els canvis normatius (Euro 7) per abraçar progressivament l’electrificació total. 

Es parla molt dels canvis normatius i, recentment, de l’Euro 7. ¿Quina és la seva opinió sobre això?

No estem contents amb la proposta de l’Euro 7. Pels temps establerts, pel contingut i per la manera política com s’està portant. No coneixem tots els requisits tecnològics que pretenen des del punt d’inici. A més, no oblidem que l’Euro7 pretén millorar, sobretot, les emissions NOx (òxids de nitrogen), però també per primera vegada es mesuraran les emissions que expulsen els frens i els pneumàtics. El problema és que no sabem com es mesura això, no hi ha una metodologia, una sistemàtica de com mesurar-ho i, per tant, creiem que no hi pot haver una regulació. Quan ens demanen abaixar una sèrie d’emissions no els importa si es mesura costa amunt, amb el motor fred o amb càrrega. I, tot i així, ha de complir la reducció d’emissions. No ho veiem coherent.

Ja s’ha dit que aquesta norma limita inversions del cotxe elèctric, però els seus efectes negatius poden anar més enllà si s’aplica al peu de la lletra...

Efectivament. Si és molt estricta, molts fabricants, sobretot en el segment dels cotxes petits, que per cert és el més comú a Espanya, no podran complir aquests requisits. Això suposa que aquest segment, el dels cotxes petits relativament assequibles que no són elèctrics, corren el risc de desaparèixer. La qual cosa suposa un risc social important. Sobretot perquè suposaria un final prematur del motor de combustió. No acabaria el 2035, sinó el 2027 o quan entri en vigor la normativa. I el més important, cal tenir en compte que els cotxes elèctrics no seran el mercat principal i segurament no el dominaran.

Juntament amb aquesta normativa, també hi ha sobre la taula la prohibició dels motors de combustió el 2035. ¿És lògic o ens estem tornant bojos?

Jo només dic que hem d’anar amb molt de compte amb la nostra pròpia regulació i amb decisions com una Euro7 prematura, el final dels motors de combustió. Crec que Europa ha d’analitzar bé si vol centrar-se a tenir només una tecnologia (el vehicle elèctric) per a tots els cotxes. Potser ens hauríem de preguntar «què estem fent» més que queixar-nos de la competència. És un tema seriós i cal pensar si som al camí adequat o si es pot corregir.

Si ens encaminem a un canvi brusc de tecnologia, la competència augmentarà de manera dramàtica. I serem una cosa que ens haurem fet nosaltres mateixos, com disparar-se al peu. La indústria europea hauria de revisar la política. Encara hi ha temps de reaccionar. Hi ha més alternatives per lluitar contra el canvi climàtic. L’estratègia de vehicles de nova energia no ha de ser de carboni zero, sinó de baix carboni. Podem parlar d’híbrids endollables amb elevades autonomies, d’hidrogen... Hi ha alternatives. No tothom pot accedir al cotxe elèctric perquè no té endoll al seu abast per carregar.

¿Què opina dels combustibles sintètics, els anomenats ‘e-fuels’?

Les vendes de cotxes nous a Europa solen suposar anualment entre 11 i 13 milions de cotxes. El parc total és de 260 milions, i la majoria d’aquests cotxes tenen motor de combustió. Aquest parc té una edat mitjana elevada (a Espanya és, per exemple, de 14 anys). La meva pregunta és: ¿Quina contribució a la reducció de les emissions tenen aquests cotxes de 14 anys? Veig que la regulació d’emissions està mirant contínuament els cotxes nous, però en realitat el màxim contaminant és en aquesta flota, que és la més gran i la més antiga. Per això hi ha els ‘e-fuels’, per reduir les emissions de CO2 amb aquests combustibles sintètics. Són l’única opció que existeix per reduir el CO2 i per això necessitem els combustibles sintètics. Nosaltres pensem que el motor de combustió es pot anar eliminant de manera progressiva en 40 o 50 anys i, mentrestant, mantenir els cotxes amb els combustibles sintètics.

¿Creu que els polítics pensen més a treure els cotxes dels carrers aprofitant la carrera de l’elèctric?

Bé, ja han manifestat que aquesta és la seva intenció. Crec que, si ho intenten, no sobreviuran políticament a això. Pot ser que els treguin en 50 anys, però no ho poden fer en només dotze. Un cotxe és una propietat privada i no te’l poden treure. A cap lloc del món. Si amb la normativa actual del final del motor d’emissions i si finalment no arriben els combustibles sintètics... ¿què passarà amb els cotxes antics? Conduir un cotxe antic no és la imatge de futur que volem donar d’una societat moderna, eficient i sostenible, ¿oi?

La Unió Europea s’ha ficat a llançar advertències, precisament, sobre aquesta competència, la de la Xina. ¿Creu que cal buscar proteccionisme davant el seu avenç?

No conec tots els detalls, però m’agradaria dir que des de BMW fomentem el lliure comerç i la igualtat de condicions per a tothom. Així que, si tenim la sensació que no hi ha igualtat de condicions, és una cosa que es pot examinar. Això és bo. No obstant, personalment estic rotundament en contra de qualsevol forma de protecció del mercat. Perquè hi ha molts mercats i situacions. Per exemple, BMW també té molts interessos a la Xina amb un bon percentatge de les vendes (gairebé un terç). Això vol dir que BMW és competitiva a la Xina. El 85% de les nostres vendes a la Xina són cotxes que es fabriquen a la mateixa Xina. Només importem a la Xina el 15% del que es ven allà.

¿Quin és el rumb de BMW en els pròxims anys?

A Munic vam presentar fa unes setmanes la nova visió de BMW, la Neue Klasse (la Nova Classe). No és un cotxe ni un prototip, es tracta d’una visió que anticipa sis nous models que arribaran entre el 2025 i el 2027. Proposen un nou sistema motriu totalment elèctric, amb molta digitalització i basat en l’economia circular. És com un gran clúster de tecnologia. La tecnologia és, precisament, la nostra estratègia més forta per al futur, juntament amb un increment gradual de l’electromobilitat. Però continuarem tenint motor de combustió i l’híbrid endollable guanyarà en eficiència. Durant la pròxima dècada, perquè no podem deixar enrere els que no vulguin o no puguin conduir un cotxe elèctric.

Notícies relacionades

Von der Leyen anuncia una investigació a la Xina per les subvencions als vehicles elèctrics

La grossa i l’anunci de Campofrío

Però el camí de l’elèctric segueix en la seva trajectòria....

Sí. El 2023 BMW duplicarà les vendes de cotxes elèctric. Això suposa aproximadament que el 15% del total de les vendes es correspongui amb un cotxe 100% elèctric. Aquest percentatge el 2024 serà del 20% i el 2025, del 25%. El 2026 esperem arribar al 30%. I abans del 2030, el 50% de les nostres vendes de BMW seran completament elèctriques.