Aprendre a programar gratis, sense professors i a cegues: així funciona el misteriós Campus 42 Barcelona

El mapa indica que és allà, però costa creure-ho. Tot a la façana d’aquest edifici de Nou Barris (Barcelona) fa pinta de paret posterior. El blanc desgastat de la part superior, la cobertura metàl·lica dels dos metres inferiors i una vidriera translúcida amb poca més informació que la que indica que allò pertany a Barcelona Activa i que allà dins és 42 Barcelona. La porta per accedir a aquesta misteriosa acadèmia amb arrels franceses i que ha fet seva, a Espanya, la Fundació Telefónica, està camuflada pocs metres més enllà. La delata un cartell i un petit plafó que obliga a teclejar una contrasenya per accedir al lloc: un campus on aprendre a programar per a totes les edats, els perfils i els nivells, sense professors, gratuït (té al darrere, també, l’Ajuntament i la Generalitat) i en el qual l’alumne comença a cegues, sense saber exactament ni què es trobarà, ni què aconseguirà.

L’exemple més gràfic el brinda el primer dia a l’acadèmia. Als candidats que han superat a casa seva un trencaclosques en format videojoc i que han sigut acceptats com a participants d’una prova d’accés d’un mes a què anomenen ‘piscina’, els obren les portes d’una sala amb un centenar d’ordinadors Apple i, sense més mediació que la benvinguda, els deixen fer. A la tarda, amb els alumnes encara lidiant amb el desconcert inicial, l’‘staff’ organitza una sessió de preguntes i respostes. Aquí teniu un petit espòiler: l’única resposta que ofereixen és «don’t panic» (no tinguis por) i «up to you» (el que tu creguis o fins on tu vulguis), dos dels grans mantres del Campus 42.

«No som ni un ‘bootcamp’ [un programa intensiu molt de moda on s’ensenya a programar amb filosofia militar], ni una carrera, som una experiència d’aprenentatge molt completa que comença des de la base», introdueix el responsable de 42 Barcelona, Humbert Ruiz, aquí anomenat Stardust. «El primer dia és un xoc tremend i molta gent surt corrents, però és que durant la piscina és molt important que no ho donem tot mastegat», s’explica. Al final –fila Ruiz–, «es tracta de ser el que millor s’adapta a la metodologia, perquè l’objectiu de la piscina és convertir-te en estudiant, no és tenir un títol, no és tenir una feina, és adaptar-te, el que volem són estudiants autònoms», reflexiona.

Només així podran aprofitar una proposta d’ensenyament sense professors, sense horaris establerts, i sense directrius de cap tipus. La piscina vol ser una mossada extrema del que serà el curs, així que s’estructura sobre tres elements clau: un grup d’unes 180 persones (tot i que no tots arribin al final) d’edats i coneixements diferents, un espai obert 24 hores amb lliteres per si algú necessita descansar, i diversos projectes a resoldre. La gràcia és que els estudiants són també els que avaluen els projectes que van acabant els companys, una cosa que obliga els més avançats a ajudar la resta perquè aprenguin prou per avaluar-los.

La idea és aconseguir, d’aquesta manera (i també a través d’exàmens setmanals que són tot un enigma), un perfil d’estudiant preparat per autogestionar-se el temps, resoldre de manera autònoma els problemes, treballar per projectes i navegar la incertesa pròpia de qui es vol dedicar a sectors tan punters i amb tant per crear com el ‘blockchain’, la intel·ligència artificial o el videojoc.

Del cine a econòmiques

No importa saber més o menys de programació. La Yurena, una de les joveníssimes participants d’aquesta última piscina, està fent batxillerat; el Fernando, un dels veterans, ve de treballar en empreses emergents; el Caio sí que té un grau superior en desenvolupament d’aplicacions i el que cerca aquí és, sobretot, entrenar-se per al món laboral; l’Andrea ha deixat l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i començarà al setembre Comunicació Interactiva a la UAB; el Pancho, que va entrar després que el seu pare fes la piscina i l’hi animés, començarà també Economia a la UPF i projecta plantar-se amb 21 anys amb els dos gorros; i Marc, un exestudiant d’enginyeria informàtica que va deixar la carrera per creure que no era el seu fort, treballa ara en una copisteria.

Notícies relacionades

La indústria catalana del videojoc batrà els 900 milions d’ingressos aquest any

El sector TIC català guanya 900 empreses i un milió d’euros més de negoci l’any de la crisi de les ‘big tech’

Al final, l’origen d’aquest campus és precisament aquest, trobar una manera de respondre a la falta de perfils tècnics del mercat. Sigui formant o reciclant professionals d’altres sectors. «El projecte el funda Xavier Niel, un empresari francès del sector de les telecomunicacions que va detectar que el sistema universitari del país no donava prou oportunitats a la gent», relata Ruiz.

El concepte –continua– va triomfar molt a París fa 10 anys, sobretot per la gratuïtat, que Niel va convertir en condició sine qua non per a tot país que volgués replicar el model. Fundació Telefónica s’hi va posar a Madrid fa 5 anys arran d’un projecte d’investigació orientat a trobar formes alternatives d’aprenentatge. Ara, té centres a quatre ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Màlaga i Urduliz, al País Basc) i uns 2.300 en total, quan el grup que acaba aquesta setmana la piscina s’incorpori formalment al curs. Un curs, per cert, que començarà aquest any amb el centre de Barcelona sent la seu d’un ‘hackaton’, el més gran del món, organitzat per la NASA.