El dèficit fiscal de Catalunya s’acosta al 10% del PIB, segons la Generalitat

El dèficit fiscal es va disparar el 2020 i el 2021 fins a acostar-se al 10% del producte interior brut (PIB), davant el 8,5% del 2019, segons l’última anàlisi feta per la Conselleria d’Economia. Aquest desfasament entre el que gasta i inverteix l’Estat i el que es recapta en aquest territori va ser de 21.982 milions d’euros el 2021, el 9,6% del PIB; i de 20.772 milions el 2020, el 9,8% del PIB. Aquest desfasament s’eleva ja a 2.831 euros per habitant, segons aquests càlculs.

En plena etapa de negociacions per a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha insistit a criticar «la falta de transparència» del Ministeri d’Hisenda i ha recordat que l’últim any en què l’Estat va remetre dades i que van ser incompletes va ser el 2018. Tot això es reflecteix també en les últimes dades sobre execució de les inversions a Catalunya, que s’haurien d’haver publicat al maig. Mas ha afirmat que el dèficit fiscal s’ha situat en un nivell de «rècord».

El dèficit fiscal és «una asfíxia sostinguda, injusta i deliberada», ha destacat la consellera. Ha recordat que aquesta situació es manté des de fa 35 anys, supera el model de solidaritat entre territoris i es produeix «governi qui governi a l’Estat». Tot això requereix, ha insistit, una «relació bilateral amb l’Estat» per a una millora «estructural» en el finançament.

Flux monetari

L’Executiu utilitza el mètode del flux monetari per fer aquests càlculs, que es basa en la diferència entre el que l’Estat gasta i inverteix a Catalunya i el que es recapta en aquest territori. Al no comptar amb dades remeses pel Ministeri d’Hisenda, la informació s’obté de la liquidació dels ingressos de l’Estat, les inversions de les empreses públiques a Catalunya, els ingressos d’Enaire i dels ports o els ingressos i despeses de la Seguretat Social. No s’ha comptat amb les despeses de l’Estat per programes i capítols territorialitzats ni dels organismes autònoms.

Segons aquests càlculs, Catalunya va aportar el 2020 el 19,3% dels ingressos per impostos i el 2021, el 19,2%. La despesa, per la seva banda, va ser el 13,7% i el 13,6% del total, respectivament, molt per sota del pes econòmic del 19% que suposa Catalunya. La mitjana de dèficit fiscal els últims anys continua sent del 8,1% del PIB. Si l’estimació es fa amb les inversions de l’Administració central i les empreses públiques, que és la part més discrecional, ha remarcat Mas, els ingressos són el 19,2% del total i la despesa és el 9,2%. Si es fa amb la Seguretat Social, la recaptació és el 19,2% del total i la despesa, el 16,7%.

Capacitat de despesa i inversió

Al defensar els pressupostos de la Generalitat per al 2023, Mas va insistir a denunciar el dèficit fiscal «crònic» que, segons el seu parer, limita la capacitat d’inversió i de despesa de la Generalitat i que és «obsolet i arbitrari» i amb reiterats incompliments de la inversió de l’Estat a Catalunya.

L’anterior informe, presentat fa un any, situava el dèficit fiscal de Catalunya en 20.196 milions d’euros el 2019, un 8,5% del PIB. Aquesta proporció es va situar mig punt per sobre de la mitjana des de 1986. Això va servir a l’anterior titular d’Economia, Jaume Giró, de Junts, per denunciar la situació d’«evident injustícia crònica, que és necessari recordar i denunciar».

Com ha passat en les últimes ocasions, la dada és una estimació, ja que des del 2018 l’Estat no ha remès a les comunitats autònomes informació concreta sobre l’evolució de les balances fiscals. Després d’una primera versió durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) el 2008 amb dades del 2005, sense que es publiquessin més, el PP, a instàncies del llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montorto, va canviar el sistema i va situar aquest desequilibri el 2012 fins al 3,75% del PIB, amb 7.439 milions d’euros.

Aquestes són les xifres que presentava la segona entrega dels comptes territorialitzats elaborats per un grup d’experts encapçalats per Ángel de la Fuente, nomenats pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. En la corresponent al 2011, que va substituir el concepte de balances fiscals, aquest estudi va presentar un desfasament per a Catalunya de 8.455 milions o el 4,35% del PIB.

Segons els càlculs del Govern, Catalunya va aportar a l’Estat el 2019 el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que va rebre el 13,4% de la despesa efectuada al conjunt de l’Estat.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

La balança fiscal mostra la diferència entre la despesa que el sector públic estatal fa en un territori i el volum d’ingressos que obté d’aquest, i amb els quals finança el conjunt de la seva despesa pública. Hi ha dèficit fiscal quan els ingressos obtinguts en un territori superen les despeses que es destinen a aquest territori.

L’anàlisi detalla i quantifica els ingressos i despeses de la Seguretat Social, el volum d’inversió executada per l’Estat i els ingressos i despeses territorialitzats de l’Estat i els seus organismes i entitats. Però una part de la despesa territorialitzada s’ha hagut d’estimar. Aquest és actualment un dels punts de fricció en les relacions Estat-Generalitat.