El Banc d’Espanya empitjora les seves perspectives per al 2024: menys creixement i més inflació

El Banc d’Espanya anticipa ara un escenari econòmic per al 2024 bastant més ombrívol del que havia previst el mes de juny. Les noves projeccions publicades aquest dimarts pel Banc d’Espanya inclouen menys creixement i més inflació per al 2024. En concret, l’organisme rebaixa del 2,2% a l’1,8% el creixement previst per a l’any vinent (quatre dècimes menys) i eleva del 3,6% inicial al 4,3% la inflació mitjana estimada per al 2024 (set dècimes més).

Al seu informe trimestral, el Banc d’Espanya justifica l’empitjorament de les seves perspectives per l’encariment del petroli i per la previsible retirada a finals del 2023 de les mesures d’ajuda contra la inflació (rebaixa de l’IVA d’aliments i de productes energètics i bonificació del transport públic, entre d’altres). Les noves projeccions del Banc d’Espanya també tenen en compte els efectes d’uns tipus d’interès que, previsiblement, es mantindran elevats durant un període més llarg de temps del que s’esperava al juny. A més, a l’hora de valorar l’impacte positiu del turisme per al creixement del PIB espanyol, el Banc d’Espanya és conscient que, després del fort creixement d’aquesta activitat el 2022 i 2023, només es pot esperar una moderació de les taxes d’avanç.

Sota els nous supòsits, el Banc d’Espanya estima que el PIB espanyol creixerà a taxes del 2,3%, de l’1,8% i del 2,0% el 2023, 2024 i 2025, respectivament. En comparació amb les projeccions publicades al juny, les actuals mantenen sense canvis la taxa de creixement prevista per al 2023 (l’OCDE també ha situat en el 2,3% la seva previsió per al 2023), com a resultat de nous factors a l’alça i a la baixa que es compensen entre si. No obstant, les taxes de creixement el 2024 i 2025 es revisen a la baixa en 0,4 i 0,1 punts percentuals, respectivament.

De moment, el Banc d’Espanya detecta mostres de debilitament en l’economia espanyola en els mesos d’estiu i anticipa que, després de créixer el 0,4% en el segon trimestre, només avançarà el 0,3% en el tercer.

L’empitjorament general de les previsions de creixement «es deu, sobretot, als nous supòsits sobre els quals descansen les projeccions, que impliquen un encariment de l’energia, un deteriorament del context exterior i una tensió més gran de les condicions financeres», s’explica a l’informe trimestral. Així, per exemple, les noves previsions parteixen d’un preu del barril de petroli en l’entorn dels 83,5 euros el 2024 i 2025, fins a 11 euros més car respecte a la hipòtesi que s’havia adoptat al juny.

Amb tot, s’espera un millor acompliment de l’economia espanyola, amb taxes per sobre de les previstes pel BCE per a la zona euro (0,7%, 1% i 1,5% per al 2023, 2024 i 2025, respectivament).

D’altra banda, en comparació amb les projeccions de juny, la taxa d’inflació general mitjana (mesurada a partir de l’IPC harmonitzat, l’IPCA) es revisa a l’alça en 0,4 punts per al 2023 (fins al 3,6%) i en 0,7 punts per al 2024 (fins al 4,3%). Per al 2025, la previsió de l’IPCA es manté en l’1,8% de mitjana anual.

Per al 2023, la revisió a l’alça es deu, principalment, al repunt experimentat pels preus del petroli durant l’estiu. Per la seva banda, per al 2024, la revisió a l’alça respon, sobretot, a l’encariment de l’energia d’acord amb els mercats de futurs, però també, en menor mesura, als efectes que sobre la inflació implica la possible supressió a partir de gener del 2024 de l’actual rebaixa de l’IVA dels aliments i de la subvenció al transport públic.

El Banc d’Espanya anticipa que la previsible retirada a finals del 2023 de les mesures per mitigar els efectes de la crisi energètica provocarà elevades taxes d’inflació en els preus de l’energia en els primers trimestres del 2024, «fins a arribar a taxes pròximes al 25% a la primavera».

Per als aliments, per la seva banda, s’anticipa una inflació amb perfil descendent en els pròxims trimestres, si bé unes condicions meteorològiques adverses i el veto rus a l’exportació de cereals pel mar Negre hi afegeixen incertesa.

Després de l’elevat dinamisme mostrat en la primera part de l’any, el Banc d’Espanya detecta un alentiment de la creació d’ocupació en el tercer trimestre. Ara preveu que l’ocupació, mesurada en terme d’hores treballades, a penes creixerà l’1,3% aquest any i l’1,5% el que ve (en lloc de l’1,7% i l’1,8% avançat al juny). «El nombre d’hores treballades per persona es mantindrà al final de l’horitzó de projecció per sota del seu nivell del 2019, com a reflex de la tendència històricament decreixent d’aquesta variable», s’explica al butlletí trimestral.

Amb tot, l’organisme supervisor rebaixa en dues dècimes la taxa d’atur prevista per a aquest any (fins al 12% de la població activa) i manté en l’11,5% i l’11,3% les del 2024 i 2025.

Malgrat l’avanç dels salaris, el Banc d’Espanya no percep un elevat risc d’efectes de segona ronda sobre els preus.  L’increment salarial pactat per al 2023 se situa en el 3,4%, després del 2,9% de l’any passat. No obstant, els convenis de nova firma acordats el 2023, que afecten ja gairebé 2,5 milions de treballadors, recullen un increment del 4,3%. En el sector privat, es van pactar increments salarials del 6,3% en el primer trimestre i del 4,6% en el segon.

La fortalesa dels ingressos públics durant la primera meitat d’any porten el Banc d’Espanya a millorar en una dècima el dèficit de les administracions públiques previst per al 2023, fins al 3,7% del PIB. Per al 2024 es manté la previsió d’un dèficit del 3,4% i per al 2025 empitjora en una dècima, fins al 4,1%.

Notícies relacionades

La patronal carrega contra el sistema d’ajudes contra l’atur: «S’està fomentant molt més el no treballar»

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

D’una manera o una altra, les previsions del Banc d’Espanya mantenen el dèficit espanyol per sobre del límit del 3% del PIB que fixa el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.

El més gran creixement nominal del PIB contribuirà a diluir en alguna mesura el pes del deute públic, que, segons el Banc d’Espanya, quedarà per sota del 110% del PIB ja el 2023 (108,8%).